L’Obra Social ”la Caixa ” proposa un recorregut
per diverses èpoques a través de les obres musicals més rellevants de la
història i els seus compositors, des de Monteverdi a Mozart o Beethoven entre
d’altres
Les obres d’art són un mirall de la vida i de
l’univers íntim del seu creador, però també són un reflex del món que les
envolta. Sovint s’entenen millor si es coneix el context en que varen ser
creades. Un bon exemple n’és la música, que ha estat un reflex dels fets
històrics i dels esdeveniments socials que li han fet d’escenari en totes les
èpoques, i ha estat estretament connectada amb les arts, la literatura i el
pensament, amb els quals manté paral•lelismes fascinants. Conèixer tots aquests
elements pot ajudar a gaudir, a emocionar-se i a entendre millor aquest art. I
aquest és precisament l’objectiu del cicle de conferències Els significats de
la música, que l’Obra Social ”la
Caixa ” organitza del 12 de febrer al 12 de març a CaixaForum
Girona.
El monogràfic proposa un recorregut per diverses
èpoques, des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies, a través d’obres musicals
molt diverses i especialment significatives, que ajuden a entendre la missió de
l’art musical i el paper dels compositors en la cultura occidental: de
Monteverdi a Stravinsky, de Bach a Wagner, de Beethoven a Xostakòvitx, de
Mozart a Ligeti, tots els músics han retratat el seu món, l’exterior i
l’interior, en les seves obres, com una confessió emocionant, humana i sublim.
I per captar-la, no calen grans coneixements, només sensibilitat i oïda.
El cicle de conferències Els significats de la
música, coordinat pel musicòleg, periodista i crític musical Xavier Chavarria,
tindrà lloc a CaixaForum Girona (Ciutadans 19) del 12 de febrer al 12 de març
de 2014.
El Preu són 4 € i 50% de descompte pels clients ”la Caixa"
DIMECRES 12 DE FEBRER
19.00 h. “La meva música sóc jo”: autoretrats. Moltes obres musicals són una confessió íntima
i profunda en què el compositor expressa el seu món interior i les vicissituds
més crues les la seva existència: Beethoven, Schumann, Txaikovski, Chopin o
Rakhmaninov van abocar inquietuds, anhels, pors, joia o desesperació en peces
altament commovedores, i que ens mostren els racons més pregons de l’existència
humana.
DIMECRES 19 DE FEBRER
19.00 h. Revolucionaris: la llibertat arriba a
la música Durant els últims anys del segle XVIII Europa
va començar a canviar de dalt a baix. S’albira un nou món que remou els
fonaments, l’ordre social i els valors: un canvi crucial que inaugura la
història contemporània. Els músics coetanis ho viuen de ple i intensament, i
traslladen aquella revolució a les seves obres, expressant-la (com Beethoven) o
fins i tot prefigurant-la (com Mozart).
DIMECRES 26 DE FEBRER
19.00 h. L’amor i la mort. Sublimacions
La música, art abstracte per excel•lència, ha
servit per expressar passions ardents i amors platònics, sensualitat i
obsessions: Mahler, Wagner o Puccini van escriure colossals poemes d’amor
sonors; però la música també ha servit per conjurar la malaltia, per
acomiadar-se de la vida i del món, i per saludar la mort amb serenor: Richard
Strauss, Schubert, Bartok o Nadia Boulanger en van fer autèntics testaments.
DIMECRES 5 DE MARÇ
19.00 h. Visions i premonicions.
Els primers anys del segle XX són un viver
d’obra revolucionàries, autèntiques icones de la modernitat i mirall de tot el
que vivia Europa (i també del que estava apunt de viure). Schönberg,
Stravinski, Strauss, Weill o Ravel fan, a través de la seva música, un retrat
fascinant del món que els ha tocat viure. L’art, més que mai, com a retrat d’una
civilització que s’esfondra, i d’un nou món que és a punt de néixer.
DIMECRES 12 DE MARÇ
19.00 h. Del cel a l’infern
La música ha estat present i ha celebrat els
grans moments de la humanitat, però també ha retratat amb crua clarividència
guerres, atrocitats i misèries que han assotat el món durant els últims segles,
ja sigui a mode de sublimació, per expiar pecats o per provar de comprendre
l’ésser humà. Molts autors han trobat en la seva música l’eina per fugir de
l’infern, tant l’interior com l’exterior, i l’han convertit en un refugi i un
consol que tots podem continuar aprofitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada