Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Governació i Administracions Públiques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Governació i Administracions Públiques. Mostrar tots els missatges

15 de febr. 2013

El govern català rebutja la reforma del govern estatal sobre el món local i adverteix que té competències exclusives després que el govern espanyol hagi aprovat aquest matí l'avantprojecte de llei sobre la reforma de l'administració local

Ràdio Sarrià.
La vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya i consellera de Governació, Joana Ortega, ha lamentat que la reforma de l'administració local presentada aquest matí pel Consell de Ministres ofereixi "una imatge totalment distorsionada i injusta" del món local. En roda de premsa, Ortega ha fet una defensa del món local i s'ha queixat que, de les paraules del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, "sembla com si tots els regidors cobressin un sou i tinguessin dedicació exclusiva", quan "això és absolutament fals". Ortega ha assegurat que "més del 90% dels regidors ni tenen sou ni tenen dedicació exlusiva" i que, tot i estar immersos en una crisi econòmica, "hi ha hagut una mitjana de dèficit zero de l'administració local", un fet que creu que demostra que el món local català "ni gestiona malament ni malbarata els recursos". Ortega ha recordat que Catalunya té competències exclusives en el règim local. 
La vicepresidenta de la Generalitat ha assenyalat que "abans de l'estiu", l'executiu català entrarà al Parlament "una llei de governs locals catalana" que "posarà en ordre" el món local d'acord amb la realitat catalana.
La reforma de l'administració local del govern espanyol limitarà el sou d'alcaldes i regidors i reduirà el nombre d'assessors polítics i d'empreses municipals.
El projecte de reforma de l'administració local que impulsa el govern preveu que només els alcaldes i els regidors amb dedicació exclusiva tinguin un sou i que els alcaldes de municipis de menys de 1.000 habitants no rebin remuneració per la seva feina. D'aquesta manera, quan la reforma entri en vigor, el 82% dels regidors que hi ha a l'Estat no tindran sou. Del total de regidors, 68.285, només 12.188 tindran remuneració.

2 de març 2012

EL 3 DE MARÇ DE 1983 LA GENERALITAT APROVA LA SEGREGACIÓ DE SALT I SARRIÀ DE TER DE GIRONA

Ràdio Sarrià.
El decret de la Generalitat 72/1983, aprova la segregació dels antics municipis de Salt i Sarrià de Ter, del terme municipal de Girona, per constituir-ne municipis independents.
A l'any 1974 el Tribunal Suprem va sentenciar l'annexió de Salt i dos anys més tard el 1976 la de Sarrià de Ter tot i la forta oposició dels dos municipis.
El dia 9 de març el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publica el Decret 72/1983, pel qual aprova la segregació de Salt i Sarrià, de Girona.
A l'espera de les eleccions municipals es va formar una junta gestora i comença el traspàs a Sarrià de Ter, presidida per en Quim Rodríguez.
A l'abril i va haver eleccions municipals i va sortir escollit Jordi Cañigueral com alcalde de Sarrià de Ter. 

23 de febr. 2012

La Vicepresidenta del Govern, Joana Ortega es reunirà amb els alcaldes del Gironès

Ràdio Sarrià.
La Vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, i el director general d'Administració Local, Joan Cañada, es reuneixen demà a la tarda amb els alcaldes de la comarca del Gironès a la seu del Consell Comarcal. 
La trobada serà presidida per el president del Consell Comarcal del Gironès,  Jaume Busquets i es tractaran temes com les reflexions sobre el contingut de la Reforma de la Llei de Governs Locals i Hisendes Locals i calendaris previstos; exposició de la futura convocatòria PUOSC i principals novetats; situació actual dels ens locals i mesures iniciades pel Departament de Governació i Relacions Institucionals i els suggeriments i qüestions que puguin plantejar els diferents alcaldes.

17 de febr. 2012

El Ple del Consell Comarcal del Gironès aprova, per unanimitat, la contractació de la concessió dels 55 serveis públics de transport escolar i les bases i convocatòria dels ajuts de menjador per al curs 2012-2013 amb un pressupost total de més de 3 MEURS

Ràdio Sarrià.
El ple del Consell Comarcal del Gironès va aprovar, per unanimitat de tots els grups, la contractació de la concessió de la gestió dels 55 serveix públics de transport escolar de la comarca, així com les bases i convocatòria de les subvencions per ajuts individuals de menjador escolar per al curs 2012-2013 per als alumnes de centres públics i privats concertats, que suposen un pressupost de més de 3 MEURS.
El Consell Comarcal del Gironès realitza la gestió del servei de Transport Escolar Col·lectiu des del curs 90/91, segons un conveni de delegació de competències del departament d'Ensenyament.
El ple del Consell ha aprovat la contractació del servei amb un pressupost anual de 2,5 MEURS.
I també les bases i convocatòria de les subvencions per Ajuts individuals de menjador escolar per al curs 2012-2013, amb un pressupost de 631.000 €.
D'altra banda el president del Consell Comarcal del Gironès, Jaume Busquets, va reivindicar en el ple el paper important que juga l'ens en la mancomunació de serveis per als municipis de la comarca i va posar com a exemple el servei de neteja viària, la contractació centralitzada del subministrament d'energia elèctrica i la promoció turística a través del Centre de visitants.

19 de gen. 2012

Unes 600 persones es van manifestar ahir a Girona contra les retallades de l'administració pública

Ràdio Sarrià.
Uns 600 treballadors de l'administració pública es van manifestar a Girona contra les retallades de la Generalitat a Catalunya i  en defensa dels serveis públics.
Després de la lectura d'un manifest davant la seu de la Generalitat es va començar la manifestació. El text denuncia que les retallades pressupostàries suposen "un atac directe" a l'estat del benestar, que a més d'empitjorar les condicions de treball dels empleats públics afecten tota la ciutadania.
A l'edifici de Santa Caterina, on s'hi centralitzen els serveis del govern català a Girona i on hi treballen més de 800 persones el govern ha començat a aplicar mesures d'estalvi, com la retirada de papereres de cada planta, terminals de telèfon i fons d'aigua destinades a l'ús del personal i també la abaixada de la temperatura de la calefacció a un màxim de 21 graus la temperatura de la caldera central de l'edifici.
Aquestes mesures d'estalvi també s'estan aplicant en diferents serveis o centres que depenen de la Generalitat, com els intituts de secundària.

26 d’oct. 2011

Els Ajuntaments catalans s'uneixen per reivindicar el seu pes institucional i creen EL CONSELL DE GOVERNS LOCALS

(Ràdio Sarrià) L'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya acorden repartir-se la presidència del Consell de Governs Locals. El nou organisme, previst a l'Estatut de Catalunya, representarà tots els municipis en la tramitació parlamentària de lleis que afectin als ens locals.
El nou ens estarà format per cent membres, set dels quals seran l'alcalde de Barcelona, els quatre presidents de diputacions i els de les dues associacions municipalistes, i la resta seran alcaldes no diputats del Parlament escollits proporcionalment segons l'últim resultat en eleccions municipals.
L'acte de constitució del CGL se celebrarà aquest dijous, i la primera legislatura serà compartida entre la FMC i l'ACM, començant l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC) , els 18 mesos inicials, per cedir el seu lloc els dos últims anys l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU).
El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos, i el de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, han presentat aquest dimecres el Consell de Governs Locals (CGL), un nou ens que unirà les veus representatives de tots els ajuntaments catalans per reivindicar el seu pes institucional.
Bustos que no suposarà cap cost econòmic, serà un “instrument vàlid” per compartir amb el govern la gestió i les decisions del món local i atorgar-li la representativitat que mereix
Bustos ha aprofitat per reclamar un nou model de finançament per als municipis, i ha rebutjat que els ajuntaments siguin els principals culpables de la crisi: “Qui vulgui posar el mirall de la crisi en la nostra gestió s'està equivocant, estem donant serveis i garantint la cohesió social sense un finançament just”. En la mateixa línia, Buch ha assenyalat que els governs locals suposen “només poc més d'un 4%” del deute públic, i ha reivindicat l'esforç dels municipis per rebaixar costos, amb l'adopció de polítiques d'austeritat com la mancomunitat de recursos entre municipis .
D'altra banda 14 alcaldes gironines han estat designats en representació de les comarques gironines, els alcaldes de Puigcerdà, Amer, Hostalric, Llançà, Lloret de Mar, Palol de Revardit, Ribes de Freser i Ripoll (CiU), els de Blanes, l'Escala i Palamòs per part del PSC i la Bisbal d'Empordà i Verges per ERC.

Interior donarà poder als alcaldes per decidir si un bar o una discoteca ha de tancar abans

(Ràdio Sarrià) El Govern prepara un ordre que estableix horaris diferents segons les festivitats i els ajuntaments podran reduir-los. Els alcaldes podran decidir si un bar o una discoteca del seu municipi ha de tancar abans del que estableix la llei catalana. Fins ara, la regulació dels horaris ha estat competència de la Generalitat i, fins i tots, els empresaris del sector han de demanar una ampliació d'horaris per a dies excepcionals com cap d'any o estiu que cada delegació del Govern ha d'aprovar. Amb la modificació, s'establiran horaris de tancament diferenciats segons les festivitats i es dóna poder als consistori per tancar abans els locals si ho consideren necessari. Lloret ja ha anunciat que ho aplicarà els mesos de juliol i agost per evitar que es repeteixin els aldarulls al carrer d'aquest estiu quan tanquen els locals.

29 de jul. 2011

La Generalitat demana als ajuntaments que estan més endeutats que apugin els impostos

(Ràdio Sarrià) La Generalitat ha demanat als ajuntaments catalans més endeutats que apugin impostos i redueixin serveis per sanejar el dèficit que arrosseguen, com a de les mesures urgents que Governació exposat en una reunió amb els representants dels consistoris d'entre 5.000 i 75.000 habitants que tenen més dificultats econòmiques.
En aquesta reunió s'ha convocat 55 ajuntaments tot i que només n'hi han assistit 38, entre aquests hi havia Tossa de Mar.
Els alcaldes reclamen a la Generalitat ajuts extraordinàris per tenir accés a crèdits o poder elaborar plans de sanejament per aconseguir reduïr el dèficit.
El Govern també s'ha reunit amb el sector banquer perquè atenguin als ajuntaments i obrir les línies de crèdit que necessitin.

26 de jul. 2011

El Diputat i alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent (ERC) és un dels tres diputats de l'oposició a la Diputació de Girona amb dedicació plena, juntament amb Pia Bosch (PSC) i Lluís Sala (ERC)

(Ràdio Sarrià) Torrent serà portaveu del grup d'Esquerra Republicana a la Diputació i ès un dels diputats de l'oposició amb dedicació exclusiva i cobrarà uns 42.000 euros anuals bruts mentre que els que no tenen dedicació exclusiva i que estan a l'oposició percebran uns 24.000 euros.
Segons va aprovar el ple del cartipàs Jaume Torramadè el seu sou serà de 79.000 anuals bruts, els vicepresidents 63.000€, el portaveu adjunt a la presidència, Pere Vila 63.000€ els diputats entre 50.000 i 60.000 i sense dedicació plena 40.000 anuals per assistències.
La Diputació de Girona estalviarà 2,5 milions d'euros en càrrecs de confiança i retribucions.

20 de juny 2011

Jaume Torramadé serà el nou president de la Diputació de Girona

(Ràdio Sarrià) L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, serà el nou president de la Diputació de Girona. Torramadé és diputat des del 2000 i ha estat portaveu del grup de CiU, a l'oposició, en aquest darrer mandat. El nou president ha avançat que s'han d'abaixar sous i eliminar càrrecs de lliure disposició. "Calen mesures correctores perquè la institució ho necessita i perquè en context de crisi no es poden fer despeses que no estiguin justificades", ha dit Torramadé que es converteix en el primer president de Diputació que aconsegueix Unió Democràtica de Catalunya des del 1979.
El ple de constitució de la nova Diputació es realitzarà a mitjans del proper mes de juliol.

15 de març 2011

La Diputació demana una reunió amb el Ministeri de Foment per desencallar les obres de l’N-II

(Ràdio Sarrià) Enric Vilert, president de la Diputació de Girona, ha anunciat durant la sessió plenària celebrada avui que ha adreçat una carta al ministre de Foment, José Blanco, per demanar una reunió amb el Ministeri per tractar de les obres aturades a la Nacional II. La iniciativa, que sorgeix arran d’un acord pres en el passat ple i que compta amb el vistiplau de tots els grups polítics de la Diputació, reflecteix també el malestar que es viu en el territori per la manca de notícies sobre la represa d’aquesta obra tan important per a les comarques gironines.
Aquesta no és la primera vegada que la Diputació reivindica la necessitat de reprendre les obres, ja que el febrer de l’any passat ja va aprovar una moció en què ho sol•licitava de forma unànime i que va traslladar al Ministeri de Foment i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats. Ara, es tracta de fer un pas més i poder realitzar una reunió en un termini al més breu possible.
La Diputació destina 138.000 euros a la conservació del patrimoni natural i paisatgístic
El Ple de la Diputació ha aprovat avui destinar 138.000 euros a la conservació del patrimoni natural i paisatgístic de les comarques gironines. L’aportació es destinarà concretament al Consorci de les Gavarres (48.000 euros), Consorci de l’Estany (48.000 euros), Consorci de Salines-Bassegoda (12.000 euros) i Consorci dels Espais d’Interès Natural del Ripollès (30.000). Aquesta dotació econòmica respon a la voluntat de la Diputació de Girona de vetllar pels espais naturals gironins que no gaudeixen d’una protecció específica.
La demarcació de Girona compta amb una diversitat d’espais naturals que la fan excepcional en el context mediterrani i europeu. Bona part d’aquestes àrees naturals gaudeixen d’algun tipus de protecció, ja sigui perquè formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural o perquè gaudeixen de figures de protecció especial, com per exemple el massís del Montseny (que és cogestionat per la Diputació de Girona), l’Albera, el cap de Creus, la zona volcànica de la Garrotxa, els aiguamolls de l’Empordà i, darrerament, el Baix Ter, el Montgrí i les illes Medes. Tot i això, existeixen territoris amb un alt valor natural i paisatgístic als quals no s’aplica una protecció especial. Això ha conduït, progressivament, els ens locals del territori (ajuntaments, consells comarcals i Diputació) a constituir consorcis gestors de les àrees naturals respectives.
Aquesta fórmula de cooperació entre les administracions locals està possibilitant que s’endeguin mecanismes eficients de conservació i valorització del patrimoni natural i paisatgístic (com ara la creació de consorcis) i també que es recolzi l’activitat tradicional i que s’assoleixi una millor planificació en matèria de prevenció d’incendis forestals.
La Diputació de Girona ha estat donant suport a cada consorci des del moment de la seva constitució. Així, l’ens supramunicipal forma part orgànica dels consorcis de l’Alta Garrotxa, de les Gavarres, de l’Estany, dels espais d’interès natural del Ripollès i del massís de Salines-Bassegoda. D’altra banda, també se subvencionen els consorcis de la Crosa, de l’Alba-Ter, de l’Ardenya i del SIGMA de la Garrotxa.
L’aportació ordinària global que es fa per a aquests consorcis ascendeix a 250.000 euros, tot i que també es donen altres vies de col•laboració, a través de les distintes convocatòries de subvencions, com ara la corresponent a la conservació del patrimoni natural, en conveni amb La Caixa.
Durant la sessió plenària d’avui també s’ha donat compte al Ple de la liquidació del pressupost de la Diputació per a l’exercici de l’any 2010, que ha assolit un percentatge d’execució del 83,6 %, i ha millorat registres anteriors que se situaven a l’entorn del 60-65 %. Segons ha assenyalat Ramon Romaguera, diputat de Règim Intern i Hisenda, “el grau d’execució del pressupost de la Diputació depèn en bona mesura dels ajuntaments; així, si aquests executen les activitats, serveis i projectes d'obres que compten amb una subvenció de la Diputació, se’ls pot reconèixer formalment la subvenció i procedir al pagament, la qual cosa té una traducció directa en el grau d'execució del pressupost d’ambdós. És objectiu de la Diputació pel 2011 situar aquest percentatge per sobre del 90 %”.
Condicionament d’un tram de la carretera GI-V-6701, de Bordils a Sant Martí Vell
El Ple també ha aprovat el projecte «Condicionament d’un tram de la carretera GI-V-6701, de Bordils a Sant Martí Vell», amb un pressupost d’1.155.540,52 euros (amb un IVA del 18 %).
Aprovació inicial del crèdit extraordinari de l’Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació (Dipsalut)
A més, el Ple ha acordat l’aprovació inicial de l’expedient de crèdit extraordinari del pressupost de despeses de Dipsalut, finançat amb romanent de tresoreria per a despeses generals. La quantitat aprovada ascendeix a 600.000 euros i es destinarà a un projecte promogut per Dipsalut i la Facultat de Medicina de la UdG. Es tracta, concretament, d'un conveni per tal d'impulsar i facilitar els recursos per a la formació continuada en l'àmbit de la salut pública. L’acord preveu el desenvolupament del Laboratori d'Habilitats Clíniques en Ciències de la Salut de la UdG, i l’ús, per part de Dipsalut, d’un espai d’un mínim de 650 m2 dins el Campus Universitari de Ciències de la Salut.
En l’apartat de precs i preguntes, i a petició del diputat de CiU Xavier Sanllehí, els grups polítics de la Diputació han acordat consensuar una moció que reclami al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí que faci extensiva l’excepcionalitat de la Llei de costes, no només a la gola de l’estany de Roses, sinó també a la marina d’Empuriabrava i a la platja de s’Abanell. El text de la moció recuperarà el que ja va aprovar la Diputació al ple del passat mes d’octubre amb referència a aquest afer i també demanarà la paralització immediata del procediment d’atermenament de la marina, així com la modificació de la Llei de costes.

16 de febr. 2011

El Ple del Consell Comarcal aprova una moció per la dació en el pagament de les hipoteques i l’eliminació de les clàusules de sòl

(Ràdio Sarrià) Tots els grups polítics comarcals han signat una moció per demanar la modificació de la legislació vigent en el sentit d’introduir la dació en pagament com a forma de liquidació del deute hipotecari en determinats casos i, alhora, declarar abusives les clàusules que en el contracte hipotecari fixin un límit a la variació a la baixa del tipus d’interès variable contractat, com a mesures a prendre atenent les circumstàncies de crisi econòmica actual.
La presidenta del Consell Comarcal, la Sra. Cristina Alsina, ha declarat en aquest sentit que "cal que des del món local exigim canvis legislatius perquè les famílies amb dificultats econòmiques sobrevingudes no pateixin risc d'exclusió social amb la pèrdua de l'habitatge i la persistència del deute."
Referent a la comissió informativa d’hisenda, s’han aprovat les bases i la convocatòria de subvencions destinades als ajuts individuals de menjador escolar per a necessitats socioeconòmiques i geogràfiques per al curs escolar 2010-2011. i també les bases i la convocatòria de subvencions destinades a ajuts individuals de desplaçament per al curs 2010-2011.
Així mateix, s’ha aprovat renovar la política ambiental i la declaració ambiental del Consell Comarcal del Gironès i proposar nous objectius per al 2011 dins en marc de la certificació EMAS. S’ha acordat adherir-se al conveni marc de col•laboració entre l’Agència Catalana de Residus i les entitats gestores dels SIG de residus de piles i d’acumuladors en la modalitat A, que comporta realitzar el servei de recollida, de transport i emmagatzematge temporal d’aquests residus en el seu àmbit territorial, i rebre per fer-ho la compensació econòmica establerta.
D'altra banda s’ha aprovat la modificació de les bases d’ajuts en matèria esportiva a les entitats esportives de la comarca del Gironès per a l’any 2011, ampliant el termini fins al 15 d’abril d’enguany.

25 de gen. 2011

Estanislau Puig assumeix l’Àrea de Promoció Econòmica de la Diputació

(Ràdio Sarrià) El Ple de la Diputació de Girona ha aprovat avui que Estanislau Puig, diputat de Participació i Habitatge, assumeixi la delegació específica de l’Àrea de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies i la presidència de la Comissió Informativa de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies de la Diputació. Puig també passa a ser vicepresident cinquè de la corporació i, entre altres atribucions, li correspon la presidència delegada de SEMEGA. Per la seva banda, Narcís Casassa, fins ara vicepresident cinquè, passa a ser vicepresident tercer i portaveu del grup socialista, i Pilar Mundet, diputada de Comerç, entra a formar part de la Junta de Govern.
El Ple també ha pres coneixement de la renúncia al càrrec de diputat electe per part de Joan Pluma, i ha aprovat cobrir la vacant amb la designació de Pere Cabarrocas. La presa de possessió de Pere Cabarrocas com a diputat es durà a terme en el proper ple de la Diputació, un cop la Junta Electoral Central hi hagi donat el vistiplau.
Joan Pluma, que va ser nomenat diputat pel partit judicial de Girona, exercia fins ara de vicepresident tercer de la corporació, president de la Comissió de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies, president delegat de SEMEGA, portaveu del grup socialista i tenia la delegació específica de l’Àrea de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies. La renúncia es deu al seu nomenament com a director general de Patrimoni Cultural a la Generalitat. El diputat entrant, Pere Cabarrocas, és actualment coordinador del grup socialista a la Diputació de Girona.
d’esquerra a dreta: Estanislau Puig, Narcís Casassa, Maria Teresa Ferrés, Enric Vilert i Pere Trias

21 de set. 2010

La Diputació aprova la creació de set noves reserves forestals per conservar la biodiversitat als boscos Gironins

(Ràdio Sarrià) El ple de la Diputació de Girona, celebrat aquest migdia, ha aprovat set convenis per a la creació de noves reserves forestals a les comarques gironines per preservar la biodiversitat dels boscos madurs.
El programa, que es va iniciar l’any 2005 amb la creació de la primera reserva forestal al Montseny però que no es va començar a desenvolupar en el conjunt de la demarcació fins al 2008, preveu ajudes per als propietaris dels boscos perquè no talin els arbres durant un període de vint-i-cinc anys. La creació d’una reserva forestal repercuteix en cada un dels propietaris
–siguin particulars o administracions- amb una ajuda màxima de 15.000 euros en concepte de pagament del valor de la fusta que creixeria durant vint-i-cinc anys.
L’objectiu del Departament de Medi Ambient i Territori de la Diputació, promotor del programa, és aconseguir una mostra de bosc madur envellit en contrast amb el bosc en aprofitament del seu entorn; una zona de bosc amb arbres vells que contribueixi a l'augment de la diversitat pel que fa, per exemple, a la presència d'espècies que s’alimenten de la fusta morta o viuen a les cavitats dels arbres.
Les noves reserves forestals aprovades avui pel Ple de la Diputació són als municipis de Ger, Meranges, Pardines, Ribes de Freser, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Sant Miquel de Campmajor i la Vall de Bianya.
El Ple de la Diputació ha aprovat també un conveni amb el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat per a la gestió dels serveis regionals de suport a la lectura pública. Aquesta és una competència que, per llei, la Generalitat cedeix a les diputacions i que ha de facilitar un tracte més directe amb les biblioteques municipals.
L’acord entre les dues administracions preveu que la Generalitat faci una aportació anual a la Diputació de Girona destinada al foment de la lectura a les biblioteques. Enguany, aquest import és de 640.000 euros i se sumarà a l’aportació que ja fa anualment la Diputació a les biblioteques de la demarcació.
Aquests diners serviran, bàsicament, per a l’adquisició de fons (documents, revistes, llibres...), per impulsar les activitats de foment de la lectura i per donar suport a les biblioteques dels municipis de menys de 3.000 habitants, que fins ara no tenien cap línia d’ajuts específics.

25 de maig 2010

El govern limitarà els crèdits dels ajuntaments l´1 de gener

(Ràdio Sarrià) El govern espanyol ha fet marxa enrere i ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) una 'correcció d'errors' on modifica la data d'entrada en vigor de la limitació de crèdits als ajuntaments i l'endarrereix sis mesos. El BOE va publicar dilluns un primer decret que establia que els ajuntaments no podrien demanar crèdits a partir d'aquest dimarts, fet que va provocar les queixes dels consistoris i fins i tot presses per aprovar durant la jornada d'ahir la signatura de crèdits. Finalment, aquest dimarts la publicació del BOE estableix que la data d'entrada en vigor de la limitació és l'1 de gener del 2011 i que el decret tindrà vigència fins el 31 de desembre del 2011.L'executiu espanyol respon d'aquesta manera a l'allau de crítiques que li van arribar aquest dilluns des dels consistoris i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), que va transmetre el seu malestar al vicepresident Tercer, Manuel Chaves, en una reunió a mitja tarda. Els ajuntaments es queixaven de la celeritat de la mesura que entrava en vigor l'endemà de la seva publicació per sorpresa al BOE.En conèixer el contingut del decret molts ajuntaments van aprofitar les últimes hores de què disposaven per signar crèdits. És el cas de Sant Cugat del Vallès, Girona, Tarragona i les diputacions de Tarragona i Lleida, que van aprovar crèdits extraordinaris per la via d'urgència. Molts altres consistoris van lamentar profundament una mesura que els impedia endeutar-se fins a l'1 de gener del 2012, més quan la majoria de les operacions ja estaven pactades i s'havien d'aprovar als plens ordinaris de juny.Finalment el BOE d'aquest dimarts introdueix una dotzena de correccions al decret, la més destacada de les quals assenyala que 'on diu a partir de l'entrada en vigor de la present norma i fins el 31 de desembre del 2011 ha de dir a partir de l'1 de gener del 2011 i fins el 31 de desembre del 2011'.La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) reuneix la seva executiva aquest dimarts després que dilluns el president d'aquesta entitat, Pedro Castro, es reunís dilluns amb Manuel Chaves a Madrid. En sortir de la trobada, Castro va ajornar qualsevol valoració del decret fins aquest dilluns, potser coneixedor que l'executiu espanyol el corregiria.Igualment, la FEMP analitzarà aquest dimarts el contingut del decret que impedeix que els ajuntaments signin crèdits durant el període d'un any, un fet que molts consistoris consideren desastrós per als seus comptes

4 de febr. 2010

Vilert vol que es desencalli el traspàs de l´aeroport

(Ràdio Sarrià) El President de la Diputació de Girona demana que el territori tingui un paper decisiu en la gestió. La prioritat del Govern és establir el model de gestió de l'aeroport del Prat però quan hi hagi un acord tancat serà el torn de definir el futur d'aeroports com el de Girona. Aquesta és l'opinió del president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, que afirma que entén que hi ha prioritats però demana que es desencalli el traspàs dels aeroports a la Generalitat. "És un tema que un dia o altre s'ha d'abordar", segons Vilert que ha aprofitat per reiterar que, quan passi, el territori ha de compartir la gestió. El president de la Diputació creu que les Jornades d'Aeroports Regionals que acollirà Girona serà un bon punt de trobada per establir les bases sobre el model d'aeroport que vol el territori.
Les jornades es faran a Girona el 25 i 26 de febrer. Vilert ha afirmat que en un moment en què tothom espera que retrocedeixi l'activitat a l'areoport de Girona a causa de la crisi, és una 'bona notícia' poder anunciar que aquest estiu hi haurà quatre vols diaris més que l'estiu passat. Mentre que l'estiu del 2009 hi va haver 58 vols diaris enguany en seran 62. A més, ha afirmat que la davallada d'un 4,1% en el nombre de passatgers no és preocupant tenint en compte que els vols xàrters d'esquí no han arribat a Girona i que Spanair va deixar d'operar des de l'aeroport.

26 de gen. 2010

Governació incertirà 381 milions d'euros a les comarques gironines fines el 2012

(Ràdio Sarrià) A través de les diferents línies de subvencions que atorga, com ara el Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC), els fons Feder o el programa Viure al Poble, destinat als petits municipis. En total, Governació preveu fer 723 noves actuacions a Girona. La gran majoria (662) vindran a través del PUOSC, que suposarà una inversió de 337 milions d'euros. Fins al moment, un total de 550 empreses gironines han estat adjudicatàries de les obres del PUOSC. El Conseller Ausàs adverteix que fa als fons Feder, en els propers dos anys es podran tirar endavant un total de 56 nous projectes, que suposaran una inversió de prop de 38 milions d'euros, però, que els projectes que optin als Feder "ja no poden ser de construir per construir, el totxo pel toxto, sinó que han de tenir un valor afegit". Una convocatòria que és nova de l'any passat és la de Viure al Poble, adreçada a pobles de fins a 2.000 habitants per tal que puguin millorar la seva qualitat de vida. A Girona, de moment, hi ha previst invertir sis milions d'euros en projectes a Port de la Selva, Vilajuïga, Verges, Castellfolit de la Roca i Pardines, que serviran per afavorir l'activitat econòmica i les iniciatives emprenedores per a la dinamització i el desenvolupament local. Segons Ausàs, és una alternativa al Pla de Barris que atorga el departament de Política Territorial, "que sovint estan pensats per barris concrets de poblacions més grans, que tenen unes carències molt importants".

4 de des. 2009

La Diputació de Girona gestiona el padró de 100 municipis gironins

(Ràdio Sarrià) La Diputació de Girona gestiona de forma informatitzada i totalment gratuïta el padró d'habitants de 100 dels 221 ajuntaments de la demarcació, coincidint amb el desè aniversari des que va començar a oferir aquest servei per facilitar tràmits i gestions als municipis. Es tracta d'un programa pioner que va començar primer per als pobles de fins a 1.000 habitants, després per als de fins a 5.000, més endavant, per als de fins a 7.500, i en aquests moments ha ampliat el servei a tots aquells municipis de fins a 20.000 habitants. Segons ha explicat el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, l'objectiu és "unificar els padrons i ajudar als ajuntaments a reduir les seves despeses ordinàries". Els serveis que ofereix la Diputació a través de l'Àrea de Sistemes i Tecnologies de la Informació són la centralització d'una base de dades que permet fer les còpies de seguretat de manera periòdica i automatitzada; la recepció i el processament dels fitxers d'incidències (errors) provinents de l'INE; l´enviament de les variacions mensuals a l'INE, i, en general, totes aquelles altres activitats de materialització dels intercanvis d'informació digital amb altres administracions que derivin de la gestió del padró d'habitants. Els passos que han de seguir els ajuntaments per sol·licitar el servei comencen amb l´aprovació per part del ple municipal del conveni , cal enviar-lo a la Diputació, que tramet dues còpies del conveni perquè se signi. A partir d'aquest moment, la Diputació pot activar el servei sol·licitat amb caràcter provisional, tenint en compte que, si no s'hi fan arribar els convenis signats, el servei es desactiva en el termini de dos mesos. Segons el president de la Diputació, Enric Vilert, s'està treballant per aconseguir desenvolupar el projecte de padró telemàtic, de manera que els ciutadans puguin demanar els volants d'empadronament directament a través de la xarxa i que tots els moviments de canvis de domicili siguin automàtics.

3 de des. 2009

El Consell de Govern aprovarà la Llei de vegueries el dia 5 de gener

(Ràdio Sarrià) L'avantprojecte es troba actualment en procés de tramitació interna del Govern, a mans dels consells tècnics. El Conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs ha destacat que, abans d'aprovar la Llei, l'executiu català parlarà amb la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis, i reunirà la comissió de governs local, on hi ha representat el món local.