L'exposició 'Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna', que es va inaugurar ahir a CaixaForum Girona, mostra 186 peces que provenen del museu
Rijksmuseum van Oudheden de Leiden, Països Baixos, i entre les més preuades hi
ha tres mòmies humanes senceres. Una d'elles, la del sacerdot de Tebes Ankhhor,
no només conserva el cos momificat sinó els tres sarcòfags on ha estat guardada
durant més de 2.000 anys. L'exposició es completa amb mòmies d'animals,
escultures, amulets o joies amb els que els egipcis es feien momificar.
La mostra 'Mòmies
egípcies. El secret de la vida eterna' que es podrà visitar fins el dia 31 d'agost proposa un recorregut per la vida i la
mort a l'antic Egipte i repassa, al llarg de més de 3.000 anys, com van
evolucionar els rituals per momificar cossos humans i d'animals.
Segons la tradició
egípcia, la idea de ''morir per tornar a néixer'' exigia conservar el cos del
difunt i, al llarg dels segles, els antics egipcis van anar perfeccionant l'art
de la momificació. A la mostra es conserven tres d'aquestes mòmies humanes totalment
senceres. Una d'elles, la del sacerdot de Tebes Ankhhor, destaca perquè també
s'ha conservat juntament amb els tres sarcòfags que la guardaven.
Aquestes restes van
arribar al museu de Leiden el 1826, just dos anys després que el director del
museu prohibís desembolicar més mòmies. Gràcies a això, es va mantenir intacte.
Ha estat gràcies a l'estudi dels jeroglífics que es trobaven inscrits als
sarcòfags i també a tècniques modernes no invasives -com els raig X o el TAC-
que s'ha aconseguit informació sobre la seva anatomia, edat o estat de salut.
Segons el
conservador de les col·leccions egípcies del museu Rijksmuseum van Oudheden de
Leiden, Christian Greco, tot i no tocar la mòmia el visitant podrà veure una
reproducció del seu rostre que s'ha fet gràcies a l'estudi de 56 punts del
crani del sacerdot. "Els visitants podran tenir davant seu com era aquest
home que va viure fa més de 2.000 anys a l'antic Egpite", ha explicat,
fascinat.
En el cas d'Ankhhor, els
avenços tècnics també han permet fer una radiografia del seu esquelet sencer i
detectar quins amulets portava a sobre en el moment de la momificació. Tota
aquesta informació es recull en una reproducció que el visitant veu al costat
de la mòmia i els tres sarcòfags que la guardaven.
La
mostra també recull un manuscrit de 1806 obra de Jean-François Champollion (el
primer en desxifrar els jeroglífics), un dibuix del segle XVII de la primera
expedició d'un grup d'arqueòlegs europeus a l'interior d'una piràmide.
D'aquestes primeres incursions en el món de l'egiptologia, l'exposició repassa
fins als nostres dies quan, amb la incorporacions de tècniques com les
tomografies computades (TC), es poden aconseguir imatges de l'interior de les
mòmies sense necessitat de desembolicar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada