Les exposicions de la casa de Cultura les Bernardes que s'inauguren aquest divendres “EROTICA” i “FETITXE I FETITXISMES” són dues propostes que centren la seva reflexió a l’entorn de la carn i la seva representació.
Ambdós
artistes utilitzen multitud de formats (collages, fotografies, pintures o
vídeos) per tal de fer visibles els seus respectius processos creatius.
La
mostra, que ocupa la Sala
Sant Jordi de l’equipament cultural ubicat a Salt, suposa una
oportunitat única per veure treballs inèdits de dos autors que no solen exposar
a les comarques gironines.
Jordi Abelló explica que Erotica “parteix de la idea de poder representar la carn, la
carn com a pintura i intentar que aquesta palpiti...”, és a dir, que Abelló
porta a terme un viatge de retorn al centre de la plàstica que l’aproxima a
artistes com Xevi Solà , un autor estrictament
contemporani que s’ha mantingut fidel a la pràctica de la pintura. En aquest
sentit, el Laboratori de les Bernardes ha plantejat una exposició que vol ser,
en darrera instància, un diàleg visual: el fil conductor és la representació
del cos humà o, de manera més específica, de la carn entesa com aquella matèria
que ens acompanya, tot i el seu caràcter mal•leable i canviant, des de que
naixem fins que morim.
La gènesi del
projecte d’Abelló, en tot cas, no podria ser més suggeridora: “L'exposició real
d’eròtica —explica el reusenc— es va realitzar a la carretera, amb una
prostituta que ensenyava les meves pintures als conductors. Sempre he pensat
que seria una bona manera d'exposar en la mesura que els conductors dels cotxes
irremeiablement miren a les prostitutes... D'aquesta manera s'aconseguia que la
mostra fos vista. Per mi és una de les millors exposicions que he fet (amb
anterioritat havia exposat al top manta, amb els goril•les del zoo, amb els
voltors de Nonasp, i a l'interior d'algunes sucursals bancàries...)”.
Per la seva banda,
Solà opta per un registre més existencial marcat per la inquietud que solen
provocar les seves escenes: “Els meus personatges —aclareix Solà— estan situats
gairebé sempre en exteriors banyats per la llum del sol, només per a despistar.
La disfressa bucòlica desapareix de seguida: sol ser difícil, fins i tot en una
primera lectura, eludir certa sensació d’inquietud i no imaginar un destí
funest. La línia de l'horitzó plana, contraposada amb la vertical que crea
l'individu quiet davant l'espectador, atorga un cert grau d'espiritualitat al
personatge principal, que s'exposa desemparat, i dóna tristesa al conjunt de
l'escena”.
Dues mirades, per
tant, que retornen a la plàstica més essencial amb l’objectiu de parlar del cos
humà i de de les pulsions que hi trobem associades: amor i mort, sexualitat
fatal (Abelló converteix alguns dels cossos que dibuixa en mantis o pregadéus)
o, també, seducció i decadència d’uns éssers de carn i ossos que ens retornen
la mirada amb complicitat impúdica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada