28 de jul. 2014

"Cicle de la Vida" de Xavi Bové al Festival de Mapping de Girona

Ràdio Sarrià.
La proposta pionera per seu component d’interactivitat i rigorós directe es podrà veure el proper dissabte 2 d’agost a les 22h dins el festival Mapping i transformarà un dels edificis més emblemàtics de Girona gràcies a la música. Serà un espectacle Interactiu de Video a temps real i Música en directe. La veu de la soprano Elisabet Vilaplana (cor del Gran Teatre del Liceu) i les notes del teclat de Raul Patiño (director de l’Eclectic Colour Orchestra) faran que l'edifici prengui vida mitjançant la programació de Pelayo Méndez (www.pelayomendez.com), mostrant les diferents fases del seu cicle des de la gestació fins a la mort.
La proposta de Xavi Bové (www.xavibove.com), artista que treballa sobre les relacions entre la música i les imatges, utilitza la tecnologia per proposar una reflexió crítica sobre com es processen els estímuls que els nostres sentits capten, així com crear un pont entre l'expressió artística i el públic.
La clau d’aquest espectacle és el disseny i programació d’un codi a càrrec de Pelayo Méndez, que analitzarà a temps real la música y la transformarà en gràfica generativa per cadascuna de les escenes que seran projectades sobre l’edifici. Aquest codi ha estat creat en openFrameworks, conjunt d'eines de codi obert dissenyades per a la "programació creativa". Les notes del piano intervindran sobre les pedres de l'edifici i generaran partícules que tindran un comportament orgànic i interactiu en funció de la veu de la cantant.
Amb motiu del 150è aniversari del naixement de Richard Strauss (1864-1949), compositor preocupat per la representació de la vida i la mort en les obres, la música partirà de fragments de dues cançons per anar a dormir. La primera és  "Wiegenlied" op. 41/1, cançó per a un nadó, etapa inicial en la vida d'un ésser humà. I la segona és "Beim Schlafengehen" (En anar-me'n a dormir), de Vier letzte Lieder (Quatre darreres cançons), com a metàfora d'una mort propera i la serena acceptació del destí. Aquestes darreres peces formen la seva última obra, composades en 1948 a l'edat de 84 anys, i que malauradament no va viure per escoltar-les representades.

La música, el llenguatge més antic i universal, serà la font de vida de la matèria morta, de l’arquitectura inert de la Casa Pastors.






1 comentari:

Xavi Bové ha dit...

Moltes gràcies per la notícia. Més info i treballs dels artistes a www.xavibove.com y www.pelayomendez.com.

Clip de l'assaig:
https://vimeo.com/101504993