Aquest cap de setmana Jornades de portes obertes al Teatre Museu Dalí de Figueres

(Ràdio Sarrià) Avui ha fet vint anys de la mort de Salvador Dalí i durant aquest cap de setmana la entrada serà lliure al Teatre Museu Dalí, serà una ocasió única per admirar un dels quadres més famosos del pintor, l'oli "La persistència de la memòria" (1931),més coneguda com "els rellotges tous", una de les obres més representatives de Salvador Dalí, que ens mostren el seu estil, una una imatge plena de misteri i objecte de múltiples interpretacions tot i les seves reduïdes dimensions 24 x 33 cm. L´obra es pot veure a la Sala Quant cau, fins el 18 de març gràcies al préstec temporal del Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York.

Els visitants també podran admirar la Metamorfosi de Narcís, cedida també només temporalment, per la Tate Modern de Londres.

Els Amics dels Museus Dalí han organitzat una xerrada, pel proper dijous 29 de gener , per aprofundir en l'obra "La Persistència de la Memòria", a dos quarts de set de la tarda, sota la cúpula del Museu.

Si observem l'oli reconeixerem les roques del Cap de Creus i els colors del cel i el mar mediterranis, el paisatge de Portlligat. Deia Dalí “m’he fet en aquestes pedres, aquí he forjat la meva personalitat, he descobert el meu amor, he pintat la meva obra, he construït la meva casa. No em puc separar d’aquest cel, d’aquest mar, d’aquestes roques, estic lligat per sempre més a Portlligat..." En aquest paisatge i veiem tres rellotges tous i un de rígid, un dels rellotges tous penja d’una branca d’olivera; un altre, també deformat, reposa sobre la figura amorfa que hi ha al centre de l’obra. L’últim rellotge tou es repenja en el moble situat a l’angle esquerre. En contrast, hi ha un quart rellotge, rígid, cobert de formigues i col•locat cap per avall. Tots els rellotges marquen una hora diferent, i l’únic que manté la seva rigidesa està pintat cap per avall i infestat de formigues. Dalí insinua així la relativitat del concepte de temps i una de les preocupacions més artificials i abstractes inventades per l’home: l’angoixa de controlar el temps. Dalí contraposa, amb gran elegància, l’escena infinita del paisatge amb objectes que ens recorden a cada moment la fugacitat dels instants i de les coses: tot és efímer i fugisser. Una altra preocupació recurrent i obsessiva en Dalí és la immortalitat, aconseguir la permanència i conquerir l’eternitat sense el control ni la presència del temps.

L'obra poc després de ser pintada es comença a exposar a París l’any 1931, a la galeria Pierre Colle. Immediatament, el galerista novaiorquès Julien Levy el compra i se l’endú a Nova York, on s’exposa a diversos museus dels Estats Units, abans de formar part de la col·lecció permanent del Museum of Modern Art. Aquesta institució rep el quadre l’any 1934 com a donatiu de mans de Helen Lansdowne Resor, magnat de la publicitat i futura patrona del MoMA; el preu pagat fou de 400 dòlars.

Tot i que La persistència de la memòria ha visitat Europa en diverses ocasions, mai no ha fet acte de presència a l’Estat espanyol. La visita de l’obra al Teatre-Museu Dalí aquest 2009, representa una oportunitat única de veure un dels olis més famosos de l' artista Empordanès.