Ràdio Sarrià.
El proper dilluns 17 de desembre, a les onze del matí,
es constituirà el Parlament de la X
legislatura amb els 135 diputats sorgits de les eleccions del 25 de novembre,
segons el decret de convocatòria signat pel president de la Generalitat en
funcions, Artur Mas.
La sessió constitutiva té per objecte obrir la
nova legislatura i elegir els set membres de la mesa, el màxim òrgan de govern
de la cambra, integrat per un president, dos vicepresidents i quatre
secretaris.
Els 135 diputats ocuparan per primer cop els
escons aquesta sessió. La ubicació dels diputats (50 de CiU, 21 d'ERC, 20 del
PSC, 19 del PPC, 13 d'ICV-EUiA, 9 de C's i 3 de la CUP) en aquesta sessió és
provisional, ja que l'assignació definitiva dels escons la decidiran la mesa i
la junta de portaveus en la primera reunió conjunta que tindran. També ocuparan
el seu lloc en el banc del govern el president de la Generalitat en
funcions i la resta de membres de l'executiu, també en funcions.
La mesa d'edat
La sessió constitutiva, la presideix
inicialment el diputat més gran, assistit pels dos més joves en qualitat de
secretaris. Tots tres formen la mesa d'edat. Aquesta vegada la presidenta serà
Dolors Montserrat (PPC), de seixanta-cinc anys, i els secretaris, José Antonio
Coto (PPC), de vint-i-sis, i Marta Vilalta (ERC), de vint-i-vuit.
El desenvolupament de la sessió és el següent:
l'obrirà la secretària general, Imma Folchi, que llegirà el decret de
convocatòria i convidarà Montserrat, Coto i Vilalta a ocupar els seus llocs a
la mesa; la presidenta de la mesa d'edat adreçarà unes breus paraules a la
resta de diputats; els secretaris llegiran els noms de tots els diputats
electes proclamats per les juntes electorals corresponents, i, a l'últim, la
cambra elegirà els set membres de la mesa.
Les votacions
Les votacions per elegir els membres de la
mesa es fan per mitjà de paperetes que es dipositen en una urna. Els diputats
voten per ordre alfabètic, però els últims a fer-ho són els membres del govern
en funcions que són diputats i els tres membres de la mesa d'edat.
Les eleccions del president, els dos
vicepresidents i els quatre secretaris es fan en tres votacions successives:
1. Per
elegir el president, cada diputat ha d'escriure un sol nom a la papereta, i és
elegit el qui obté la majoria absoluta, és a dir, un mínim de seixanta-vuit
vots. Si cap candidat no assoleix aquests xifra, la votació s'ha de repetir
entre els dos que s'hagin apropat més a la majoria i és elegit el qui aquesta
vegada obtingui més vots. En cas d'empat, la votació s'ha de tornar a repetir,
i si després de quatre votacions persisteix la igualtat és elegit el candidat
del grup amb més diputats.
2. Per
elegir els dos vicepresidents, cada diputat ha d'escriure un nom a la papereta,
i són elegits, per ordre de vots obtinguts, els qui obtenen més vots.
3. Per
elegir els quatre secretaris, cada diputat ha d'escriure un nom a la papereta,
i són elegits, per ordre de vots obtinguts, els qui obtenen més vots. Tant en
aquesta elecció com en la dels vicepresidents, en cas d'empat cal atenir-se al
que és establert per a l'elecció del president.
Acabades les votacions, els diputats elegits
ocuparan el lloc que els pertoqui a la mesa. A l'últim, la presidenta o el
president acabat de nomenar adreçarà unes paraules a la cambra, declararà
constituït el Parlament i aixecarà la sessió.
Des del restabliment de la democràcia han
estat presidents del Parlament Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn,
Joaquim Xicoy, Joan Reventós, Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert.
Tots han presidit la cambra durant una legislatura, tret de Xicoy i Benach, que
ho van fer en dues. Durant la república també van ser presidents de la cambra
personalitats polítiques d'una gran rellevància, com ara Lluís Companys, Joan
Casanovas o Josep Irla.
El nou president del Parlament comunicarà per
escrit la constitució de la cambra al cap de l'estat, al president de la Generalitat en
funcions i als presidents del Congrés de Diputats i el Senat.
Consultes i investidura
Un cop constituït el Parlament de la X legislatura, el president de
la cambra obrirà consultes amb els líders de les formacions que han obtingut
representació amb la finalitat de proposar un candidat a la presidència de la Generalitat. El
debat d'investidura del president de Catalunya s'ha de fer dins els deu dies
hàbils següents a la constitució del Parlament i el convoca el president de la
cambra.
La investidura com a president de la Generalitat requereix
el suport de la majoria absoluta de la cambra. Si el candidat no l'assoleix, es
pot sotmetre dos dies després a un segon debat i una segona votació en què n'hi
haurà prou que obtingui la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en
contra.
Si un cop fetes totes dues votacions el
candidat proposat no aconsegueix ser elegit, es tramitaran successives
propostes amb el mateix procediment. Si transcorreguts dos mesos des de la
primera votació d'investidura cap candidat no és elegit, el Parlament s'ha de
dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en
funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin
fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Aquest és un
supòsit que no s'ha donat mai des del restabliment de la cambra l'any 1980.
