Junts pel Sí aconsegueix el doble d'adhesions simbòliques del que pretenia i es marca un nou repte

Ràdio Sarrià.

La candidatura Junts pel Sí ha passat de les 27.000 adhesions simbòliques que pretenia. Dijous passat va començar aquesta campanya per aconseguir 13.500 candidats simbòlics per a cadascun dels escons que hi ha al Parlament. Aquesta xifra es va superar en 24h i s'ha fixat un nou repte arribar als 40.000 el nombre de voluntaris de la consulta del 9-N. Les adhesions es poden formalitzar a https://juntspelsi.cat

L'advocat i editor Quim Torra nou president d'Òmnium Cultural

Ràdio Sarrià.
L'advocat i editor Quim Torra agafa el relleu de Muriel Casals a Òmnium.
Casals anirà a la llista conjunta sobiranista, Junts pel Sí. Torra serà el nou president fins que es facin eleccions a l'entitat.

Mas només avançarà les eleccions si és per fer la consulta no per canviar el govern o modificar la representació de cadascú al Parlament.

                                                                               Foto: ACN

Ràdio Sarrià.

El President Artur Mas,  proposa en el seu full de ruta uns eleccions plebiscitàries amb una llista única de les forces independentistes que ho desitgin, formada per societat civil, partits polítics i experts en la construcció i que hauria d'obtenir la majoria absoluta. Les persones que formessin part d'aquesta candidatura no podrien repetir a les eleccions constituents de manera que l'integrarien com un "acte de servei al país" per governar una transició d'un any i mig fins a l'Estat independent. Segons va exposar Mas davant més de 3.000 persones que omplien l'Auditòri del Fòrum de Barcelona,  els partits podrien tornar-se a presentar per separat a les eleccions que se celebrarien desprès d'aquest mandat de 18 mesos. 

El finançament es faria al marge dels partits polítics a través d'una fundació i les subvencions es distribuirien després de les eleccions entre les formacions implicades per garantir la seva viabilitat econòmica.

Durant aquest any i mig i en el supòsit que sortís el sí,  el govern i el parlament comunicaria a les institucions de l'Estat així com a la comunitat Internacional el resultat de les eleccions i de proposar l'obertura de negociacions  per acordar les condicions de la constitució del nou Estat, perquè sigui just i respectuós per a les dues parts. 

El Govern i el Parlament prepararien les estructures del nou Estat i impulsarien un procés participatiu per a l'elaboració de la futura Constitució catalana que posteriorment, hauria de ser ratificada pels catalans en un referèndum. 

En acabar el mandat d'any i mig es convocarien les eleccions constituents i Artur Mas ja no es presentaria a les eleccions el 2016.   Mas va posar totes les seves condicions  i va demanar compromisos i generositat als partits i per això ell també va dir que estava disposat a encapçalar o a tancar la candidatura que impulsaria la independència.

Conferència del president Artur Mas

L'ANC i Òmnium Cultural debaten concórrer amb una llista de país a les eleccions plebiscitàries

Ràdio Sarrià.

Les dues entitats l'ANC i Òmnium estudien fer una llista unitària de la societat civil organitzada  i la DUI i aprofitaran l'acte de diumenge a Barcelona per plantejar la seva proposta i podrien reclamar que la data de les plebiscitàries se sàpiga abans de la consulta alternativa del 9-N.

Per altra banda l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) fa una crida als 920 municipis que van aprovar la moció de suport a la consulta perquè cedeixin locals per a la consulta alternativa del 9-N. 

Mobilitzacions davant dels Ajuntaments per demanar la república catalana

Ràdio Sarrià.

Concentració davant l'Ajuntament de Sarrià de Ter

El Manifest que es va llegir a la concentració davant l'Ajuntament de Sarrià de Ter.
Comencem el Nou País; ara, República Catalana

L'abdicació del Rei Joan Carles I és la reacció de l'Estat espanyol davant la crisi institucional i del sistema de partits tradicional que viu la democràcia espanyola. 

Els anuncis de Mariano Rajoy i del propi Joan Carles I pretenen imposar una solució de continuïtat sense comptar amb l'opinió dels ciutadans. Ells busquen fer perviure una monarquia establerta pels principis del règim dictatorial franquista. 

Avui l'Estat espanyol vol iniciar una segona transició política, que se suma i que no modificarà la transició que els catalans ja fa 4 anys que impulsem. Una transició catalana que arrenca amb el procés de les consultes, fins la primera gran manifestació de rebuig a la sentència del tribunal constitucional, passant per l'Onze de setembre de 2012 i la Via Catalana de 2013. Avui existeix una majoria social favorable a la independència, i ha quedat clar que la pràctica totalitat de la ciutadania vol votar el futur polític i en respectaria el resultat fos quin fos.

Els catalans ja hem pres el rumb cap a la nostra pròpia via d'afirmació: la via catalana cap a la independència. Una via democràtica, pacífica i cívica que mira a Europa, i que té com a eina les urnes i la pròpia democràcia. La via del dret a decidir via que té com a finalitat fer un nou país. Volem construir la República Catalana, una nova democràcia que neixi del vot dels ciutadans.

Som demòcrates. Som partidaris que la democràcia s'imposi arreu, i conseqüentment, que els ciutadans d'arreu puguin decidir sobre les seves institucions de govern. 

Som republicans. De l'abdicació del rei i del debat a l'entorn de monarquia o república, hem d'exigir la forma de govern que estigui al servei dels ciutadans. Defensem la república que iguala als ciutadans davant la llei, i que evita que l'interès públic esdevingui privilegi d'uns pocs.

Esquerra Republicana es solidaritza amb els republicans espanyols i alhora exigeix que aquests respectin i donin suport al procés català, que té com a fita el referèndum del 9N per decidir el nostre futur polític com a poble.

Som un poble. El nostre compromís i lleialtat és amb la República catalana. La república dels ciutadans lliures, iguals i sobirans que compartim una terra, una història, una llengua i una cultura catalana. Som un sol poble dins una societat diversa i cosida per l'anhel d'un futur millor per a tothom.

Posem la nostra força al servei del país, al servei del referèndum del 9N, al servei de la recuperació econòmica i la justícia social. Posem la nostra força al servei de l'estabilitat institucional del país com a eina imprescindible perquè la via catalana culmini amb èxit. Vivim moments excepcionals on tots i totes hem d'estar a l'alçada de la gran responsabilitat que ens toca viure. Comencem el nou país, ara és l'hora de la República catalana.

Visca Catalunya lliure! Visca els Països Catalans! Visca la República Catalana!

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau participa en un debat-col·loqui "#Sí/Sí: raons per l'Estat propi" organitzat per CDC Sarrià de Ter

Ràdio Sarrià.

La Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, participarà aquest divendres 21 de març a Sarrià de Ter en un debat-col·loqui sobre la votació del 9 de novembre "#Sí/Sí: raons per l'Estat propi", juntament amb Dani Coll, regidor de CiU a l'Ajuntament de Sarrià de Ter.
El debat-Col·loqui que forma part de la campanya de CDC  "Si, Vull decidir el meu futur", se celebrarà a la Sala El Coro de Sarrià de Ter a les 19'30h.

L'Alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa es dona de baixa com a militant del PSC i posa l'acta de regidor a disposició del partit

Ràdio Sarrià.

L'Alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa, va donar-se de baixa divendres passat com a militant del PSC i, a més, va posar l'acta de regidor a disposició del partit. Narcís Casassa assegura que "no poden renunciar a contribuir en aquest projecte nacional que s'ha obert i responent només als interessos del PSOE."

Cassasa abandona el partit i diu que ho ha fet després de mesos de reflexió, especialment pel desacord amb temes nacionals i la manca de sensibilitat del partit amb la discrepància. 

Les llistes d’espera quirúrgiques a les comarques gironines s’han incrementat d’un 94.7% des de 2010 fins avui segons el PSC

Ràdio Sarrià.

L’activitat quirúrgica als hospitals de la regió sanitària de Girona ha baixat d’un 5.25% els últims dos anys segons el PSC.

L’activitat global al Josep Trueta ha baixat d’un 4% i a l’hospital de Santa Caterina de Salt d’un 9% segons Marina Geli: “La pèrdua d’accessibilitat dels ciutadans i ciutadanes al sistema de salut públic és una conseqüència més de les retallades del 16%. Reclamem al Departament de Salut un pla a quatre anys, no només per a com a mínim recuperar l’activitat del 2010, sinó per recuperar l’equitat i la qualitat del sistema”.

L’activitat quirúrgica total dels vuit hospitals públics de la regió sanitària de Girona ha baixat entre 2010 i 2012 un 5.25%, s’han intervingut 3.079 persones menys. Ha passat de 58.599 a 55.520. Les llistes d’espera quirúrgiques amb temps de garantia dels gironins s’han incrementat un 94.7% des de desembre de 2010 fins a desembre de 213. Han passat de 4.251 persones esperant el desembre de 2010 a 8.280 el juny de 2013.

En dades absolutes, el total d’intervencions quirúrgiques de l’any 2010 van ser 58.599; l’any 2012 55.520. Són 3.079 intervencions menys que signifiquen una disminució del 5.25%. Sorprèn que també l’activitat quirúrgica d’urgències ha baixat un 7.68% en 2.218 persones. Ha passat de 28.855 a 26.637 persones, en el període 2010-2012; i que l’activitat quirúrgica programada dels 14 procediments en temps de garantia, durant aquest mateix període, ha baixat un 9.3% passant de 12932 a 11729 persones, 1203 persones menys intervingudes.

L’hospital Trueta representa el 30% de l’activitat quirúrgica de tota la regió sanitària de Girona (el 36% de l’activitat greu i urgent; el 12% de l’activitat programada en temps de garantia; i el 30% de l’activitat quirúrgica programada sense temps de garantia). Sumada la del Trueta amb la de l’Hospital Santa Caterina, el percentatge representa el 40% de l’activitat quirúrgica total, a l’any, de la regió sanitària.

La gestió compartida entre Josep Trueta i Santa Caterina de Salt l’any 2012 ha fet baixar l’activitat quirúrgica global, sumant els dos hospitals, en un 5.25%, un 4% de menys al Trueta i un 9% de menys a Santa Caterina. Si comparem les dades de 2010 amb les de 2012, l’activitat quirúrgica global 23.347 a 22.097 persones, una disminució de 1250 persones de menys. L’activitat global al Trueta ha baixat un 4% i la de Santa Caterina un 9%.

El PSC ha presentat una esmena a la totalitat de rebuig al pressupost del departament de salut que va ser rebutjada per CiU i ERC, la setmana passada a la comissió de salut del Parlament. Aquesta setmana aquest, el dimarts dia 10, es debatran les esmenes de l’estat de despesa i l’articulat en les què el PSC reclama un pla plurianual a quatre anys per garantir que cap persona s’esperarà més de sis mesos en cap cirurgia “La pèrdua d’accessibilitat dels ciutadans i ciutadanes al sistema de salut públic és una conseqüència més de les retallades del 16%. Reclamem al Departament de Salut un pla a quatre anys, no només per a com a mínim recuperar l’activitat del 2010, sinó per recuperar l’equitat i la qualitat del sistema”, valora la diputada Marina Geli.

El Punt Avui tanca un acord amb l'AMI i l'ANC per les assemblees

Ràdio Sarrià.

El Punt Avui ha tancat un acord amb l' Associació de Municipis per la Independència i amb l'Assemblea Nacional Catalana amb motiu de la celebració de les seves assemblees generals que se celebraran una la de l'AMI a Vilanova i la Geltrú i la de l'ANC a Girona el dia 16 de març i que ha de servir per determinar els nous estatuts i també el seu full de ruta i posar al dia els seus objectius

Els assistents hauran de validar diverses propostes, aixecant un vot verd, si hi estan a favor, un vermell , si hi estan en contra i en blanc si opten per l'abstenció. 

L'acord preveu que en l'edició dels dies que se celebrin les assemblees a la contraportada i hagi un anunci de plana sencera. 

La contraportada d' El Punt Avui serà de color vermell i El 9 esportiu, de color verd i la revista Presència de color blanc i serviran perquè els assistents emetin el vot. 

L'AMI té 701 associats, entre Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions catalanes  mentre que  l'ANC   en té 13.000.

El PSC vol que la comissió d’investigació del cas Torramadé clarifiqui si hi va haver una utilització impròpia dels recursos de la Diputació de Girona

Ràdio Sarrià.
Pia Bosch creu que cal rescabalar el perjudici creat a la institució i aposta per implementar mesures noves de transparència que facilitin l’accés de la ciutadania a la informació de la institució

La portaveu del grup socialista a la Diputació de Girona, Pia Bosch, considera que la renúncia de Jaume Torramadé a la presidència de la institució és un “primer pas positiu per restituir el bon nom de la institució i per traslladar a la ciutadania la tranquil•litat que la Diputació treballarà per al què ha de treballar: al servei dels ajuntaments de les comarques gironines en un context complex i complicat”.

Per Bosch, la renúncia de Torramadé arriba tard: “S’ha trigat més del desitjable, allargar la situació ha erosionat una institució que ha d’estar fora de tota sospita” ha lamentat. Per això, la portaveu del PSC ha assegurat que el seu grup vetllarà perquè la comissió d’investigació que es reunirà dimarts vinent aclareixi “si hi ha hagut o no una utilització impròpia dels recursos econòmics i humans de la Diputació”. I ha afegit: “No ens convé posar en risc la confiança de la ciutadania en les institucions, ni volem contribuir a tensar encara més la situació, però el nostre grup treballarà per garantir i aclarir fins a l’últim extrem tot allò que s’ha produït”.

Bosch creu que la comissió d’investigació ha d’aclarir “totes les conseqüències institucionals de la situació que s’ha produït” i sobretot “si hi ha hagut utilització impròpia dels fons o si els informes i els treballs que s’han encarregat externament eren necessaris i complien amb els fins pels quals s’havien encarregat”. “L’objectiu final és rescabalar el perjudici que s’hagi causat a la institució” ha conclòs.

Per aquest motiu, Bosch proposa mesures concretes encaminades a millorar la democràcia i la transparència de la institució. Entre elles, ha detallat, “explicar més i millor absolutament tot el que es fa amb els recursos de la institució; utilitzar recursos humans propis i no recórrer als externs; una publicació pública i continuada de totes les mesures que pren la institució, millorant-ne l’accés a la informació de la ciutadania i dels mitjans de comunicació”.

Segons la portaveu socialista, “el PSC vol contribuir a obrir un nou període, fent els canvis que calgui en el funcionament ordinari de la institució. La transparència és una garantia per a la ciutadania i per a l’oposició, però també per a l’equip de govern”. 

Els socialistes de Salt demanen que l'Alcalde Jaume Torramadé deixi l'alcaldia

Ràdio Sarrià.

El proper ple de l'Ajuntament de Salt debatrà una moció que demana a l'alcalde Jaume Torramadé que deixi l'alcaldia fins que hi hagi una sentència judicial sobre l'afer de les denúncies creuades amb Minerva Amador. En el text critiquen que Torramadé decidís "de forma voluntària i temporal "apartar-se de la presidència de la Diputació de Girona però no hagi fet el mateix amb l'alcaldia de Salt. El PSC sosté que el suposat cas d'assetjament sexual, extorsió i malversació de fons públics també ha tacat "el bon nom" de Salt perquè es tracta d'un afer on hi ha involucrat l'alcalde i també bona part dels regidors de l'equip de govern, presents en el sopar.

El grup socialista a l'Ajuntament de Salt considera que l'afer de les denúncies creuades no només ha afectat a la imatge pública de la Diputació de Girona, sinó també "al prestigi i al bon nom" de Salt. Per això, han decidit presentar una moció per al pròxim ple municipal per "reprovar" l'actuació de l'alcalde, Jaume Torramadé, i demanar-li que s'aparti de l'alcaldia fins que hi hagi una sentència ferma sobre el cas.

En el text de la moció, el PSC fa un recull de tots els fets que han acabat amb denúncies creuades entre l'alcalde i Amador i que també han portat Torramadé a apartar-se voluntàriament de la presidència de la Diputació de Girona. Des del sopar on hi van haver els suposats tocaments, fins a la denúncia per extorsió, la posterior denúncia per assetjament sexual i l'aparició pública del cap de protocol de la Diputació assegurant que havien negociat per indemnitzar Amador amb 50.000 euros. A més, també fan referència a l'aparició pública de tres regidores de l'equip de govern de Salt defensant que en el sopar no havia passat res estrany.

Per tot això, el PSC considera que Salt no ha quedat al marge de la polèmica perquè, a banda de l'alcalde, també hi ha involucrats bona part dels regidors de l'equip de govern. Els socialistes demanen també el suport explícit dels regidors de CiU per tirar endavant aquesta moció per reprovar Torramadé i demanar-li que s'aparti de l'alcaldia.
D'altra banda la Diputació constitueix una comissió per investigar l'abast del cas Torramadé i decidirà l'ordre de compareixences per determinar si volia utilitzar diners públics per compensar Minerva Amador.

CiU acorda la destitució de Jaume Torramadé a la Diputació de Girona i avui acaba el termini que s'ha donat per tancar el tema

Ràdio Sarrià.

Les direccions tant de CDC com d'Unió acorden rellevar a Jaume Torramadé de la presidència de la Diputació de Girona. Avui Torramadé ha de decidir avui si deixa la presidència voluntàriament o força a CiU el destitueixin amb una moció de censura.

Miquel Noguer continua com a president accidental i CiU lamenta la mala imatge que s'ha dona de la Diputació.

Torramadé va voler presidir el ple d'aprovació del pressupost i reincorporar-se dimecres a la presidència de l'ens.

El sindicat d'ultradreta Manos Limpias ha denunciat a l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont per aprovar la moció sobiranista

Ràdio Sarrià.
L'Estat ha denunciat l'Ajuntament de Celrà per aprovar la moció sobiranista però a Girona ha estat el sindicat d'ultradreta Manos Limpias que ha denunciant l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. L'entitat espanyolista acusa Puigdemont d'altres suposats delictes, com el d'usurpació d'atribucions, prevaricació, amenaces i coaccions a les institucions.

Girona i Celrà son dels 183 municipis que s'han declarat "territori català, lliure i sobirà"

Amb aquesta acció l'Estat vol impugnar la decisió del ple municipal, acordada per deu vots a favor i una abstenció el propassat 18 de setembre. Al contenciós de la delegació de l'Estat s'impugna el text per considerar que "la resolució no s'ajusta a Dret". 

L'Ajuntament de Celrà ha endegat una campanya de recollida de firmes en suport a la declaració del municipi com a territori català lliure i sobirà. El consistori té previst adjuntar els formularis omplerts pels ciutadans que els vulguin donar suport a la documentació que en 20 dies s'enviarà al Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona.

El recurs presentat per la delegació de l'estat espanyol davant del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona amb la intenció d'anul·lar l'acord. El tribunal ha admès a tràmit el recurs i ha demanat a l'ajuntament que, en un termini de 20 dies, trameti una còpia de l'acord de ple, que s'acompanyarà de totes les signatures recollides durant la campanya que han començat avui.

La demanda de l'Estat és, literalment, "contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Celrà que declara el municipi de Celrà territori català lliure i sobirà, entre altres acords". Per això, demanen als ciutadans que donin suport per escrit a tots els acords presos durant el ple ordinari celebrat aquell dia. Dels onze regidors que hi ha al consistori, tots menys el portaveu de CiU (que es va abstenir) van donar suport a l'escrit.

L'Ajuntament de Celrà està governat per la CUP i ICelrà. El consistori està reben moltes mostres de suport de ciutadans, partits, institucions i entitats. Es pot donar suport a través de http://www.celra.cat on hi ha el formulari.

D'altra banda ERC de Girona ho veu com l'"inici d'una caça de bruixes" i ha expressat el seu suport a l'Ajuntament de Celrà davant el fet que l'Estat hagi decidit portar-lo als tribunals. La formació recorda en un comunicat que la moció va ser presentada per Icerlà-AM (una llista associada a ERC) i la CUP, que va rebre el suport de 10 regidors del ple (3 CUP, 3 Icelrà-AM, 3 Entesa i 1 de CiU) i l'abstenció del portaveu de CiU.

El seu president, Josep Maria Rufí, ha qualificat aquest fet com "l'inici d'una caça de bruixes, una persecució política contra qui no coincideix ideològicament amb les seves concepcions" i com a una "utilització que fa l'estat espanyol de les administracions públiques per interessos partidistes i ideològics".

Rufí s'ha compromès a donar suport en totes aquelles iniciatives que es dugin a terme per denunciar aquests fets alhora que exigeix a l'administració espanyola que retiri la denúncia de forma immediata.

L'alcalde de Vilablareix, David Mascort, renuncia a la paga extra de Nadal en solidaritat amb els treballadors municipals

Ràdio Sarrià.
L'alcalde de Vilablareix, David Mascort, ha anunciat que renuncia a la paga extra de Nadal que li correspondria com a alcalde per solidaritzar-se amb els seus treballadors municipals, i de la resta d'administracions públiques, després que el govern espanyol hagi decidit retallar-les de forma unilateral.

“Estic totalment en contra de la mesura del govern espanyol de suprimir la paga extra dels treballadors de les administracions públiques i, per aquest motiu, em vull solidaritzar amb ells i renuncïo a la meva paga extra”, ha declarat l'alcalde.

David Mascort ha destacat també que és “curiós” que els responsables “del govern espanyol del Partit Popular hagin decidit suprimir la paga dels treballadors i no la dels polítics”. Un altre motiu pel qual l'alcalde de Vilablareix ha decidit fer aquest gest de denúncia públicament.
D'altra banda a Port de la Selva l'alcalde, Josep Ma Cervera i el regidor de serveis, obres i medi ambient, Esteve Cortada, han renunciat a la seva paga de Nadal i regalar-la als treballadors, a través d'uns vals de compra pel comerç del municipi,  com a protesta perquè el govern espanyol no permet que els funcionaris i treballadors municipals cobrar la paga extra, tant si l'Ajuntament està sanejat com és el cas de Port de la Selva, com si no. segons Cervera "trobem injusta la mesura".

Roger Torrent portaveu d'ERC a la Diputació de Girona es va acomiadar ahir en el ple extraordinari de la corporació

Ràdio Sarrià.

Roger Torrent, diputat al Parlament de Catalunya i alcalde de Sarrià de Ter, ha presentat la seva renúncia a l'acta de diputat en el ple extraordinari de la Diputació després d'haver obtingut un escó al Parlament en les darreres eleccions del passat 25 de novembre.

Torrent es va acomiadar destacant que va estar a l'ens durant 16 mesos i hi seguirà vinculat d'alguna manera com a alcalde de Sarrià de Ter. 

En el seu discurs Torrent va assenyalar que se'n va per "una raó amb el mateix esperit, vocació i tasca que he fet en aquesta casa"  i va assegurar que Catalunya es troba en un moment de "transició nacional " i que espera estar a l'alçada i va agrair l'ajuda que ha rebut en aquests mesos tant dels membres de la corporació com dels treballadors. 

La Diputada d'ERC per Girona i cap de llista al parlament, Carme Capdevila no repetirà com a cap de llista

Ràdio Sarrià.
La diputada Carme Capdevila va aconseguir dos diputats a les passades eleccions al Parlament del 2010 i no es tornarà a presentar i això vol dir que ERC apostarà per renovar la llista a les eleccions al Parlament de Catalunya.
ERC ja ha convocat el procés per escollir candidat a cada comarca i els militants votaran els candidats.
Solidaritat Catalana per la Independència obrirà el procés de primaries per escollir els candidats, per Girona, el diputat Toni Strubell es torna a presentar.
El PSC per la seva banda aposta per la renovació i dilluns està convocada l'executiva de la de la federació socialista i es crearà la comissió de llistes.

El president de la Generalitat rep representants de l'Assemblea Nacional Catalana

Ràdio Sarrià.

El portaveu del Govern, Francesc Homs informa que el president  ha demanat a l’Assemblea Nacional Catalana que continuï treballant per “eixamplar encara més el sentiment majoritari expressat dimarts a la manifestació”.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha rebut aquest migdia al Palau de la Generalitat representants de  l’Assemblea  Nacional Catalana i els ha felicitat per l’èxit de la manifestació de l'11 de setembre, tant per la seva “capacitat de mobilització” com “per com es va desenvolupar”, en relació al civisme que la va presidir.

Francesc Homs ha admès que la manifestació del dia 11 de Setembre ha propiciat un “canvi de rasant” i l’"acceleració” d’un procés que entronca perfectament amb la idea de “transició nacional”  plantejada pel president de la Generalitat en el seu discurs d’investidura. En aquest sentit el portaveu ha informat que el president ha demanat a l’Assemblea Nacional Catalana que continuï treballant per “eixamplar encara més el sentiment expressat dimarts a la manifestació”, conscient que “encara convé sumar més gent en aquesta causa”.

El portaveu del Govern no ha volgut fixar cap calendari al procés endegat  però ha subratllar que s’ha de desenvolupar en un marc “absolutament democràtic” i una consulta comporta un “plantejament democràtic”. En aquest sentit el portaveu ha recordat que el Govern està impulsant una llei de consultes “precisament per poder preguntar sense haver de demanar permís a Madrid”.

A preguntes dels periodistes, el portaveu del Govern ha valorat l’absència de membres de l’executiu espanyol i dels dos partits majoritaris a la conferència del president a Madrid, com la constatació “que continuen no volent escoltar” i no deixa de ser sorprenent que en un context democràtic no s’escolti el president de Catalunya. Ara bé, ha alertat,  “un govern que s’entesta en no escoltar i analitzar el que passa té tots els números per equivocar-se en les decisions que prengui”.

Manifestació el proper dijous 19 de juliol a les 19:30 H. Plaça Independència de Girona

Ràdio Sarrià.
Crida a la manifestació del proper dijous 19 de juliol a les 19'30h. a la Plaça Independència de Girona.
"El nou pla de retallades anunciades pel govern central és una clara agressió a les persones aturades, als treballadors públics, a l'economia i a la democràcia en general".
El govern ens torna a presentar el seu programa "ocult" i torna a carregar contra aquells que més patim la crisi i que no en som culpables però l'estem pagant amb escreix. Les noves mesures (increment de l'IVA, reducció de la prestació de l'atur, nous atacs a la dependència, criminilització treballadors públics etc.) tot aixó es suma  una reforma laboral que facilita l'acomiadament i incrementa l'atur. Tot aixó posa en clar risc la reactivació econòmica, la cohesió social i és un clar atemptat a la pròpia democràcia.
Per tot això i perquè hi ha alternatives el 19 de juliol surt al carrer!.

El Parlament vota a favor de que no es tanqui el centre de menors de Montilivi de Girona

Ràdio Sarrià.

Tots els grups parlamentaris a excepció de CiU i el diputat Joan Laporta, van votar ahir a favor d'una moció presentada per ICV-EUiA per la que s'insta el govern de la Generalitat a mantenir els centres de menors de Montilivi de Girona i Els Til·lers de Mollet del Vallès.

La Conselleria de Justicia va anunciar la decisió de tancar aquests centres de menors per "motius d'eficiència".

Els grups municipals de Sant Julià de Ramis reclamen la independència de Medinyà, que es va perdre a l'any 1972

(Ràdio Sarrià) L'Ajuntament de Sant Julià de Ramis van celebrar divendres passat un ple extraordinari al local social de Medinyà per empendre totes les accions legals i polítiques per avançar cap a la recuperació de la independència de Medinyà que es va perdre l'any 1972. Tots els grups han destacat que tot i que la llei no ho permet, la realitat social i les infraestructures existents demostren que és un fet perfectament possible.

L'Alcalde de Sant Julià , Narcís Casassa, ha destacat que tot i que la llei estipula una sèrie de condicions i que n'hi ha algunes que no es compleixen, les dinàmiques socials demostren que el nucli ja funciona per si sol.

El president de la Diputació, Jaume Torramadé, avalarà aquesta iniciativa aprovada per tots els grups municipals.