Ràdio Sarrià.
El filòleg i teòleg gironí Modest Prats
i Domingo ha mort aquesta mitjanit a Girona, als 77 anys a causa d'una malaltia que patia feia temps.
Nascut a Castelló
d'Empúries l'any 1936 i ordenat capellà a Girona el 1959.Prats vivia a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla.
A l'any 2009 se li va concedir la seva màxima distinció, el guardó
Athenea persones, per "la seva dedicació en la recerca i divulgació de la
llengua i cultura catalanes".Prat ha estat un investigador i difusor de la
cultura catalana, va ser el primer delegat dels Serveis Territorials de Girona del
Departament de Cultura de
la
Generalitat, l'any 1981.
Llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de
Barcelona i en teologia per la Pontifícia Universitat
Lateranense, completà aquests darrers estudis a l'Institut Catòlic de París. Va
ser rector de les parròquies de Medinyà, Vilafreser i Santa Susanna del barri
del Mercadal de Girona. L'any 1995 participà activament en el Concili
Provincial Tarraconense.
Professor en diversos centres docents
eclesiàstics i a la UdG, dirigí la delegació a Girona
de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma.
Fins a l'any 2002 va exercir de professor de la Universitat de Girona.
Membre de l'Associació Internacional de
Llengua i Literatura Catalanes, va participar en els seus col·loquis
internacionals sobre llengua i literatura catalanes. Va destacar especialment
pels seus treballs sobre història de la llengua catalana, dels quals
sobresurten Notes sobre la "controvèrsia" sobre la perfecció de
l'idioma català (1974), La segona part de les "Instruccions per a
l'ensenyança de minyons" de Baldiri Reixac (1976), Notes per a una història
de la llengua (1976), Verdaguer a la
Mare de Déu del Mont (1984), Història de la llengua catalana
(amb Josep Maria Nadal, vol. I, 1982; vol II, 1996), El futur de la llengua
catalana (1990), amb Albert Rossich i August Rafanell, Política lingüística de
l'Església catalana. Segles XVI i XVII (1995), i Engrunes i retalls. Escrits de
llengua i literatura catalanes (2009), recapitulació de la seva trajectòria
d'estudiós i defensor de la llengua catalana.
També a
publicar Les homilies de Medinyà (2011), recull de sermons i homilies tant de
qüestions religioses com cíviques i ètiques en general. L'any 2004 li va ser
atorgada la Creu
de Sant Jordi. El 2005 ingressà com a membre numerari de l'Institut d'Estudis
Catalans.
El juliol de 2010 es va publicar el
llibre Modest Prats Domingo. Aproximació biogràfica, obra de Salomó Marquès,
Francesc Feliu i Josep M. Fonalleras i editat per l'associació Rosa Sensat i
"Mestres 68".
