Ràdio Sarrià.
Els arqueòlegs de la UdG han trobat a Girona la quarta micvé jueva medieval de la Mediterrània. La troballa feta dins les instal·lacions del Museu d'Història dels Jueus de Girona i és "molt important", segons l'arqueòleg i director de les excavacions, Jordi Sagrera que ha explicat que la troballa obligarà a modificar el relat de la història de Girona.
El micvé és una cambra amb un dipòsit d'aigua que s'utilitzava en els rituals de purificació, sobretot dones.
Els treballs han estat realitzats entre el 10 i el 21 de febrer per un equip d'arqueòlegs de la UdG. Els resultats de la
recerca arqueològica i de la documentació, permeten afirmar que estem davant
les restes del bany ritual o micvé que la població jueva de Girona va utilitzar
des del 1435 fins al moment de l’expulsió. Aquestes troballes posen de manifest
la importància del patrimoni jueu gironí i atorguen un nou grau d’interès
cultural i turístic al call, situant Girona, altre cop, en el punt de mira
internacional.
En la prentació de la troballa, l’alcalde de Girona ha destacat que a partir d’aquesta descoberta
“que no només té un valor estrictament material”, “abandonem l’especulació i
pugem al nivell de certesa”. D’altra banda el conseller Mascarell ha remarcat
que la troballa “és una contribució decisiva al patrimoni català d'origen jueu,
en el qual Girona és peça fonamental. Un patrimoni en què Catalunya té una
xarxa de ciutats amb patrimoni material molt destacat, des de Santa Coloma de
Queralt a Besalú, Tàrrega, Barcelona o Tortosa, entre altres”. Finalment,
l’ambaixador Alon Bar ha explicat la importància del micvé com a símbol de la
continuïtat jueva i ha aprofitat per “felicitar no només la troballa de més
testimonis físics de la presència jueva, sinó per haver-ho celebrat”.
L’estiu de 1492
l’expulsió decretada pel rei Ferran contra les comunitats jueves va obligar la
comunitat gironina a vendre’s la sinagoga amb els espais comunitaris
circumdants. Gràcies als documents de venda conservats als arxius, s’ha ubicat
l’emplaçament de la sinagoga a la zona nord-est de l’actual Centre Bonastruc ça
Porta, al nivell del pati superior.
El contingut
d’aquests documents ens informa que en aquest indret hi havia “les escoles
(sinagoga) de l’aljama dels jueus, i de les dones dels jueus de Girona, on s’hi
fa l’ofici segons el ritus jueu, i l’hospital i els banys situats dins del call
jueu”, tot en estances diferenciades, però unides entre elles i amb unes
afrontacions molt clares, que no permeten dubtes sobre el punt en el qual s’ubicava
tot el complex. En aquest indret, la configuració de l’espai conegut com a
cisterna ha estat tradicionalment objecte d’interpretacions diverses, entre les
quals, la de micvé o banys rituals de la sinagoga fundada el 1435.
Davant l’evidència
documental, l’equip d’arqueòlegs de la Universitat de Girona, dirigits per Jordi
Sagrera, que ja s’havien ocupat d’anteriors prospeccions al call, ha portat a
terme una nova intervenció arqueològica, efectuada en aquest entorn entre els
dies 10 i 21 de febrer de 2014. Els resultats de la mateixa aporten dades
rellevants sobre l’estructura original i el context cronològic.
Ara es pot
assegurar que les parets que l’envolten per migdia i ponent són una obra del
segle XVII amb reformes posteriors que res hi tenen a veure. Tanmateix, ambdues
s’assenten directament sobre murs més antics d’origen medieval. Així, al segle
XV, juntament amb el mur de façana del carreró de Sant Llorenç, al nord, i el
de partió de finca veïna, a llevant, tancaven una piscina rectangular, que no
pas una cisterna, amb una fondària de 1,50 metres de
profunditat. S’hi accedia per mitjà d’una llinda llarga i baixa disposada en
xamfrà a l’angle sud-oest i un replà de lloses de pedra que facilitava l’accés
a l’aigua.
La piscina
comunicava directament amb una petita cambra adjacent ubicada a la banda de
ponent de la qual se n’ha descobert el mur de tanca occidental i el paviment
original de toves rectangulars. Plegades conformaven un conjunt unitari i
perfectament estanc al qual s’entrava per una única porta oberta a la paret de
migdia. Se’n conserva la llinda i l’arrencament dels brancals. La piscina
s’alimentava de l’aigua procedent d’un dipòsit situat a uns dos metres al sud
d’aquella porta, espai que, aleshores, probablement funcionava com un pati a
cel obert.
El dipòsit, una
altra nova descoberta, és una estructura d’obra delimitada per murs de pedra i
morter. Presenta una planta rectangular de 110 per 160 cm i una fondària de 50 cm recoberta íntegrament
per un revestiment acurat de morter hidràulic (opus signinum). El fons no és
pla sinó que marca un desnivell cap a tramuntana i aboca a un forat de desguàs
que travessa la paret nord del dipòsit en direcció a la sala de la piscina. Tot
el conjunt d’estructures documentades es van amortitzar i colgar entre finals
del segle XV (el dipòsit) i mitjan segle XVI ( la sala adjacent a la piscina).
