16 de juny 2009

El germà diu que va negar l´ajut a la dona amb leucèmia per raons mèdiques

(Diari de Girona/Ràdio Sarrià) Segons publica avui Diari de Girona.
Assegura que la família ja sabia que els seus metges li van desaconsellar ser donant.
El germà de la dona gironina que va morir de leucèmia a principis d'aquest mes i que va negar-se a donar-li cèl·lules mare essent l'únic familiar compatible gairebé al 100% argumenta que la seva decisió va ser presa per raons mèdiques i assessorat pel cos mèdic que el tracta. A més, rebat l'argument de ser l'única persona compatible de la malalta tot assegurant que ell no ho era perquè també hi havia una altra dona amb una comptabilitat molt alta i que finalment també va negar-s'hi.Després de dues setmanes de la mort d'aquesta dona, natural de Girona i de 47 anys, el germà i donant més compatible ha decidit fer públics els motius que el van conduir a prendre aquesta decisió.
Amb un comunicat enviat a Diari de Girona a través del seu portaveu i advocat, Angel Canosa, el familiar ha assegurat que no "es tracta de manca d'estima vers la germana" sinó que només van ser les causes mèdiques que envolten el seu quadre clínic i el consell dels especialistes que porten el seu cas els que van fer-li dir que no al procés d'obtenció de cèl·lules mare. Segons s'explica en aquest comunicat el germà "pateix una triple patologia". Per una banda, aquesta persona viu només amb "un sol ronyó, pateix d'insuficiència renal i presenta una malaltia secundària a aquest procés que l'obliga a seguir tractament continuat". Per l'altra, s'assegura que també pateix una quarta "afectació important" que l'obliga a estar en estudi. Partint d'aquest quadre clínic, el germà reforça l'argument respecte de la seva salut citant el protocol de donació i afirmant que aquest "no el fa apte per ser donant". Afegeix que la família coneixia aquests detalls des de fa set mesos. Cal recordar que en el seu moment el director de l'ICO a Girona, el doctor Josep Maria Vila, va descartar les causes mèdiques com a raó de pes per la negativa a ser donant.
Un altre motiu que exposa el germà és el que fa referència al tractament al qual s'hauria d'haver exposat per tal de fer possible la donació. A més, considera que la magnitud de la donació s'ha tractat "frívolament" i assimilant-la a una "mera donació de sang" quan, en realitat, es tracta d'un "procediment invasiu amb incertes conseqüències" que fins i tot poden arribar a causar la mort del donant o provocar un càncer. És a dir, que, segons ell, el procediment és molt més complex del que diversos especialistes han explicat des del moment que es va conèixer aquest cas. És en aquest punt quan recorda que està catalogat com a "invasiu", fet pel qual el que accepta fer-se donant de cèl·lules mare "ha de signar una assegurança de vida i un consentiment formal" amb el qual s'accepten les possbiles conseqüències que poden desenvolupar-se per aquest fet, algunes d'aquestes fins ara "incertes" i "no necessàriament immediates", motiu pel qual el donant es veu obligat a fer control posterior de manera periòdica.
Més d'un compatible
Com a últim punt incorpora un nou element desconegut fins ara. El germà assegura que mai va ser l'única persona compatible amb la seva germana i que la seva família n'estava al corrent. Segons el document enviat al diari s'especifica que "hi havia una noia amb tres fills o filles que era compatible" i amb un percentatge tan elevat com el seu, ja que ho era "al 100%". Aquesta noia, segons aquesta versió, va descartar el tractament "perquè tenia una cosa al coll i no perquè se la inhabilités com a donant".