21 de jul. 2009

7,6 milions d’euros per a la millora de la xarxa viària de les comarques gironines

Foto:Pere Duran
(Ràdio Sarrià) El Ple de la Diputació de Girona ha aprovat avui el projecte de millora i adaptació de la carretera de l’Estany de Banyoles. Es tracta del condicionament de 2.220 metres de la carretera de circumval·lació de l’estany de Banyoles. El projecte consisteix en l’eixamplament de la plataforma de la carretera, que permetrà dotar-la d’un espai per a vianants i ciclistes, de 2,5 metres d’amplada. A la vegada, l’espai per als vehicles es limitarà a 5 metres d’amplada, i només es permetrà la circulació als veïns de la zona. D’aquesta manera, es farà compatible l’ús turístic i de natura de la via, amb la lògica circulació de veïns que utilitzen la via per als seus desplaçaments diaris, i la presència de vianants i ciclistes. El pressupost de les obres és de 686.040 €. D’altra banda, s’ha donat llum verda al conveni amb els ajuntaments de Banyoles i Porqueres, que estableix que un cop realitzat el projecte de millora, es cedirà la titularitat de la carretera als ajuntaments de Banyoles i Porqueres.
El Ple ha aprovat avui també els següents projectes i convenis:
Condicionament de la carretera d’Avinyonet a Vilarig
El ple aprova definitivament l’eixamplament i millora de la carretera que, partint de la N-260 a Avinyonet, porta fins a Vilanant, Cistella i el nucli de Vilarig. Es tracta d’una carretera bàsica per a la comunicació d’aquests municipis, per la qual cosa se n’eixampla la calçada fins a 6 metres d’amplada (més vorals), es corregeixen corbes, i s’eixampla el pont sobre la riera de Vilarig, que actualment impedeix el pas simultani de dos vehicles. El cost total previst és de 3.536.176 €.
Condicionament de la carretera de Vilarig a Terrades
Es tracta de la continuació del projecte anterior, que permet millorar la carretera en els 4 quilòmetres que hi ha entre Vilarig i Terrades, en aquest cas un entorn muntanyós. Es preveu l’ampliació de la calçada fins a 6 metres, la correcció de corbes, l’ampliació de dos ponts ja existents i la millora del drenatge.
Condicionament de les Preses a Sant Privat d’en Bas
Aquest projecte permet ampliar la carretera a Sant Privat, que alhora porta també al nucli del Malloll. D’aquesta manera, la carretera passarà a comptar amb 6 metres de calçada (més vorals), amb una correcció de les corbes existents, i l’eixamplament del pont sobre el riu Fluvià. El cost total previst és de 1.699.903 €.
Conveni de cessió de la carretera de Sant Miquel del Corb, les Preses
La carretera de Sant Miquel del Corb, que forma part de la xarxa de la Diputació, té unes característiques que la fan susceptible de ser transferida a l’Ajuntament de les Preses, ja que un tram té caràcter urbà, i la resta només porta a cases disseminades. Per aquest motiu, s’acorda el seu traspàs, amb el compromís per part de la Diputació de millorar-ne les característiques, amb la millora del ferm, del drenatge i del voral lateral en el seu tram central.
Conveni de cessió del tram sobrer a l’Ajuntament de Borrassà
Des de l’execució del vial de connexió de la variant Ordis-Borrassà, un tram de 550 metres de carretera ha perdut el seu ús i només serveix per accedir a camps. Per això, se’n cedeix la titularitat a l’Ajuntament de Borrassà.
D'altra banda el Ple de la Diputació també ha aprovat la creació i la posada en funcionament de l’Oficina de Suport a l’Administració Electrònica, que estarà adscrita al Servei de Sistemes i Tecnologies de la Informació, i que tindrà com a tasca principal facilitar als ajuntaments de la demarcació de Girona les eines i el suport necessaris per a la implantació de l’administració electrònica. Ja fa temps que la Diputació de Girona està treballant en aquest projecte, que ha sorgit de la necessitat constatada que tenien els ajuntaments gironins d’aconseguir les eines i el suport necessari per tal de poder utilitzar les tecnologies de la informació en l’activitat administrativa. D’aquesta manera es podrà oferir als ciutadans els avantatges i possibilitats que té la societat de la informació, d’acord amb el que preveu la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.
Davant la dificultat tècnica, organitzativa i econòmica dels ajuntaments de la demarcació de Girona d’adaptar-se als requisits d’aquesta llei, la Diputació ha optat per oferir una solució integral en aquest àmbit, amb la creació de l’Oficina de Suport a l’Administració Electrònica.
A partir d’ara, la Diputació de Girona impulsarà tot un seguit d’actuacions encaminades al correcte funcionament d’aquest servei, com establir les bases de la convocatòria i els requisits que hauran de reunir els ajuntaments destinataris, i realitzar proves pilot del servei, que es preveu que ja funcioni el mes d’octubre.
El Ple també ha aprovat una moció conjunta de tots els grups, relativa a la petició d’un debat sobre la situació de la pagesia professional catalana al Parlament de Catalunya.
La voluntat de la Diputació és instar el Parlament de Catalunya que celebri, al més aviat possible, un debat monogràfic sobre la situació del sector agropecuari i la pagesia professional catalana.
La situació del sector agropecuari i de la pagesia catalana és preocupant per raó d’una sèrie de circumstàncies que l’han portat a ser un dels sectors més febles de l’economia catalana: explotacions agràries de dimensió econòmica reduïda, envelliment de la mà d’obra, encariment dels costos de producció o bé la contínua disminució del suport directe a les rendes de la política agrària comuna.
Aquesta situació ha portat al límit la viabilitat de moltes explotacions agràries catalanes, una situació que s’ha accelerat en els darrers temps a causa de l’actual context de crisi econòmica. Tot això s'ha vist reflectit en una evolució negativa a Catalunya de l’ocupació agrària, que ja acumula vuit trimestres consecutius de PIB agrari català negatiu, o en els darrers anys un valor afegit brut (VAB) per ocupat agrari que ha passat de ser el 67,5% del VAP per ocupat del conjunt de l’economia catalana a tan sols el 57,4% o la disminució en els darrers anys d’un 33% de l’anomenada renda agrària.