(Ràdio Sarrià) La Fundació ha adquirit l'oli que va pintar Salvador Dalí, quan tenia 19 anys. Es tracta de la pintura "Banyistes des Llaner". Es tracta d'una obra que el públic ha pogut veure en molt poques ocasions perquè fins ara estava en mans d'una col·lecció privada. l'oli destaca pels traços del pinzell de Dalí, l'ús del color, la llum de la mediterrània, el paisatge de platja i, sobretot, per la figura femenina. Són dones nues amb llargues cabelleres que gaudeixen del mar.
La Fundació Gala-Salvador Dalí ha presentat la darrera adquisició d’obra de l’artista, un oli titulat Banyistes des Llaner, que s’havia mostrat en molt poques ocasions en públic. La presentació ha anat a càrrec de Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians. Prové d’una col•lecció particular, està datat a l’any 1923 i la seva tècnica és oli sobre cartró sobre tauler contraplacat, de mides 72 x 103 cm.
El notari Dalí, quan el seu fill tenia uns cinc o sis anys, va llogar una petita casa a Cadaqués, seguint l’estela del seu bon amic Pepito Pichot Gironés, a qui va conèixer mentre estudiava Dret a la Universitat de Barcelona. La casa era molt a prop de la dels Pichot, a la platja d’Es Llaner, al costat del mar. Al darrerre, horts i oliveres, delimitats per les parets seques. Aquest és el lloc en què Dalí somia durant el curs escolar, on s’amara de la llum i el color necessaris per poder crear.Salvador Dalí comença a pintar molt jove: datem les seves primeres obres entre 1910-1914, i tot que al 1923, data aproximada d’aquest oli, té només 19 anys, no podem dir que sigui un principiant. Influït per les seves lectures (les revistes Valori Plastici, L’Esprit Nouveau i també el setmanari Alt Empordà), percep com l’impressionisme deixa pas a noves estètiques, amb les quals se sent identificat. El cubisme, de caire futurista, que comença a aparèixer en la seva obra en aquests moments, és el context en què situem Banyistes des Llaner. Fent un cop d’ull al corpus d’obra d’aquell període, podem comprovar com Banyistes des Llaner destaca de manera especial. No per la localització física de l’escena, la platja d’es Llaner, que és comuna a altres peces del moment, sinó per l’ambient festiu que es percep: les banyistes, pràcticament nues totes elles, amb la cabellera recollida, de forma lúdica gaudeixen del moment del bany. Unes a vora del mar, d’altres dins de l’aigua, d’altres pujant o ja dins de les barques. Aquesta obra ens transmet alegria. La lluminositat que desprèn ajuda a accentuar el caràcter imaginari de l’escena. Aquestes figures gràcils –de caràcter simbolista i mediterrani, prototipus d’una forma femenina que ens fa pensar en la seva germana, que sovint li feia de model–, les trobem, en situacions similars, en altres obres del mateix any, com poden ser El torrent de la Jorneta o Paisatge amb figures. Banyistes des Llaner, de grans dimensions, és de factura delicada, de pinzellada precisa, gairebé puntillista, de colors brillants, la gamma habitual en aquests anys.
El pintor, a principi de la dècada dels 70, declara en relació amb aquesta obra: “Els quadres que m’omplien d’admiració eren aquells en què l’impressionisme acabava per adoptar francament la fórmula puntillista. La juxtaposició sistemàtica del taronja i el violeta creava en mi una mena d’il•lusió i d’alegria sentimental semblant a la que em proporcionaven les coses vistes a través d’un prisma i acolorides per l’arc de Sant Martí”.
La nova obra del Fons de la Fundació es podrà veure a la Sala de les Peixateries del Teatre-Museu Dalí de Figueres, de forma permanent, a partir d’aquest mes d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada