16 de jul. 2009

La Xarxa de Bancs de Tumors de Catalunya compta amb un fons de 35.000 casos diferents

(Ràdio Sarrià) La Xarxa de Bancs de Tumors de Catalunya (XBTC) és una iniciativa del Pla director d'oncologia, que s’origina l'any 2005 i que s’inicia formalment al 2007, amb l’objectiu de crear una infraestructura estable d’emmagatzematge i distribució de mostres de tumors humans de qualitat i informació clínica associada, per a la investigació biomèdica dintre i fora de Catalunya.
Aquesta xarxa consisteix en diversos bancs de tumors, localitzats en els serveis d'anatomia patològica de diferents hospitals catalans i connectats mitjançant una base de dades comuna, on es recull la informació relativa a les mostres emmagatzemades. La XBTC compta, actualment, amb un fons de més de 35.000 casos de diferents tipus tumorals, que estan a disposició de la comunitat científica. Durant els anys 2007 i 2008, s’han proporcionat mostres a més de 90 grups d’investigació catalans, espanyols i estrangers, que han estat útils per a més de 70 publicacions en revistes científiques.
Els hospitals que compten amb un banc de tumors integrat en la XBTC, que en aquests moments està coordinada pel node de l'Hospital Clínic, sota la responsabilitat del Dr. Pedro L. Fernández, són: Hospital Clínic-IDIBAPS, Hospital de Bellvitge, Hospital Vall d’Hebron, Hospital de Sant Pau, Hospital Germans Trias i Pujol, Hospital del Mar-IMIM, Hospital Sant Joan de Déu
Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, Hospital Josep Trueta de Girona, Hospital Joan XXIII de Tarragona i Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.
Un banc de tumors és una col·lecció ordenada de mostres tissulars o citològiques, habitualment humanes, l’ús de les quals es destina a la investigació biomèdica, encara que en algunes ocasions poden ser un reservori temporal de mostres susceptibles de ser utilitzades per a estudis diagnòstics o pronòstics dels pacients. Gran part de la utilitat d’aquests tipus d’espècimens deriva de la possibilitat d’obtenir ADN, ARN i proteïnes per a estudis moleculars. L’emmagatzematge sol ser de mostres congelades i en alguns casos també poden conservar-se en blocs de parafina, amb una o múltiples mostres. El gran desenvolupament de la biologia molecular i la informació generada pel Projecte Genoma han estat i seran cabdals per al coneixement de les alteracions genètiques i moleculars de les malalties humanes. Un dels recursos més importants per al desenvolupament d’aquests estudis són els teixits orgànics i altres mostres (sèrum, cultius cel·lulars) procedents de pacients amb diverses malalties, així com les mostres normals de control. Altrament, s’està produint un interès creixent en l’estudi massiu de mostres humanes, dins la recerca de marcadors genètics relacionats amb el diagnòstic molecular i les respostes als tractaments. En els darrers anys, diverses institucions d’investigació biomèdica de prestigi han començat la creació de bancs d’aquesta naturalesa, tant interregionals, com el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, com territorials, amb xarxes de bancs com les de Castella-Lleó, Andalusia o Astúries, entre d’altres.
La provisió d'aquest tipus de mostres en gran nombre, de forma organitzada i amb la màxima informació clínica associada, és una necessitat imperativa en la investigació biomèdica. A més, es pretén que aquestes xarxes treballin de forma harmonitzada per a una optimització de la qualitat i dels recursos, fet assolit en gran mesura amb la coordinació de la Xarxa Temàtica d'Investigació del Càncer promoguda per l'Institut Carlos III.