
Guido troba i sedueix la seva futura dona, Dora. Anys més tard, tenen un fill anomenat Giosué i, pel fet de ser jueus, són deportats a un camp de concentració alemany. Allà, fa creure al seu fill que els treballs del camp són en realitat un joc, l'objectiu del qual seria guanyar un tanc. Amb aquesta idea, Guido aconsegueix amagar i fer suportable la vida al camp del seu fill.
La música escollida contribueix molt a aquest univers de conte: cada personatge posseeix de fet la seva pròpia melodia que sona a cadascuna de les seves aparicions a la pel·lícula (melodia de la parella, melodia del nen...)
La música escollida contribueix molt a aquest univers de conte: cada personatge posseeix de fet la seva pròpia melodia que sona a cadascuna de les seves aparicions a la pel·lícula (melodia de la parella, melodia del nen...)
Mentre que el Dijous 20 d'agost nova sessió de cinema amb la pel·lícula "Paseando a Miss Daisy" de Bruce Beresford.
El 1948 la Senyora Daisy Werthan ( Jessica Tandy), una vídua jueva de 72 anys, viu a Atlanta, Geòrgia, en companyia de la seva treballadora domestica afroamericana anomenada Idella, i a part d'això, amb poc contacte amb la població negra. Després d'un accident en el seu automòbil Chrysler el fill de la Senyora Daisy, Boolie, li contracta un xofer perquè cap companyia d'assegurança no l'assegura, ella es nega, però Boolie està decidit per trobar-ne un. Mentrestant, ella està aturada a casa incapaç de realitzar les seves compres, visitar els seus amics i assistir a l'església, per no poder conduir. Boolie troba un home, Hoke Colburn ( Morgan Freeman), la senyora Daisy al principi es nega a l'ajuda d'Hoke, davant del fet que les persones puguin arribar a creure que és massa vella i ximple per a conduir. La senyora Daisy arriba a acceptar Hoke i el fet que ella necessita ajuda per moure's. La senyora Daisy descobreix que Hoke no sap llegir, i per la seva antiga professió com a mestra li ensenya a llegir. La senyora Daisy ha d'assistir a la festa d'aniversari numero noranta del seu germà a Mobile, Alabama. Hoke li revela, durant el viatge, que és la primera vegada que ha sortit de l'Estat de Geòrgia. Durant el seu viatge d'Atlanta a Mobile, la senyora Daisy entèn en diverses circumstàncies durant el viatge sobre els aspectes socials i els prejudicis racials. Amb el temps la senyora Daisy li agafa estima a Hoke, per diverses circumstàncies. El 1965, mentre veien la televisió a la cuina, Idella mor. La senyora Daisy s'entristeix per la proximitat i el temps que va compartir amb Idella, i acompanyada per la seva família són les úniques persones blanques en el funeral. Davant dels importants canvis socials de l'època, la senyora Daisy observa amb especial atenció els prejudicis i la discriminació cap els negres i els jueus, i assisteix al discurs a Atlanta del Dr. Martin Luther King, convidant inicialment Boolie al sopar, però ell medita sobre la seva posició i els pensaments dels seus associats davant de l'assistència a l'acte i suggereix a la senyora Daisy convidar Hoke. la senyora Daisy no esmenta la invitació a Hoke fins que ell l'està portant al sopar. El seu recança a convidar Hoke subratlla el racisme passiu que sovint passa desapercebut en comparació amb el racisme més obert i agreujat. Pocs anys més tard, Hoke s'arriba a casa de la senyora Daisy i la troba en un estat de confusió, truca Boolie i li diu que la seva mare es troba malament. Abans de l'arribada de Boolie aconsegueix tranquil·litzar a la senyora Daisy i ella li revela a Hoke que ell és el seu millor amic agafant-li la ma. Boolie decideix que el millor per a la seva mare és que sigui atesa en una casa de retir. Dos anys més tard, el 1973, Boolie decideix vendre la casa de la senyora Daisy, i Hoke s'ha retirat de la conducció. Hoke ara compta amb 85 anys i la senyora Daisy 97 anys. Boolie i Hoke es reuneixen a casa de la senyora Daisy i surten junts a visitar la senyora Daisy. La pel·lícula acaba amb Hoke donant de menjar a la senyora Daisy, ambdós recordant vells temps i barrejat amb la imatge de l'Hudson que inicialment Hooke va conduir per a la senyora Daisy.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada