(Ràdio Sarrià) El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat parcialment el recurs presentat per l'Associació per la Tolerància contra l'acord del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la presència de la llengua i la cultura catalanes i araneses als mitjans audiovisuals. La Sala Contenciosa Administrativa ha anul·lat 13 articles dels 18 sobre la presència de la llengua i la cultura per al català i l'aranès pels mitjans audiovisuals. Tot i que la Sala Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa nega que dos articles referents a la política lingüística siguin "inconstitucionals i antiestatutaris" com al·legava l'associació per la Tolerància.
Entre els articles anul·lats es troba l'obligació dels mitjans de gestió pública de garantir que la llengua habitualment utilitzada sigui el català.
La sentència declara nuls els 13 articles de la instrucció del 2004 que es van recórrer perquè el tribunal considera que el CAC està exercint "potestats reglamentàries de caràcter general sense habilitació legal".
La sentència declara nuls els 13 articles de la instrucció del 2004 que es van recórrer perquè el tribunal considera que el CAC està exercint "potestats reglamentàries de caràcter general sense habilitació legal".
Entre els articles anul·lats figuren els relacionats amb les obligacions dels mitjans, "tant de gestió pública que han de garantir que el català sigui la llengua utilitzada normalment" com a privada; els criteris de còmput de la programació en català i aranès; els criteris sobre la programació de la música cantada en català i aranès, i criteris sobre la presència de la cultura catalana, entre d'altres.
L'Associació per la Tolerància ha denunciat davant del TSJC que el CAC no té potestat reglamentària per decidir en la matèria dels citats articles" matèria que és competència de l'Administració autonòmica", ja que el CAC únicament tenia aleshores funcions de vigilància i control.
El TSJC considera en la seva sentència, que pot ser recorreguda, que en la instrucció impugnada el CAC ha exercitat una potestat de desenvolupament reglamentari que "no li va ser atorgada" ni tampoc "delegada amb anterioritat". La llei del CAC de 2000 confereix a la institució la possibilitat d'adoptar instruccions generals "a l'àmbit de la seva actuació i competències", àmbit que segons el tribunal "ha quedat àmpliament excedit" en aquest cas.
Tot i això, la llei audiovisual de Catalunya del 2005 ha ofert noves competències al CAC, motiu pel qual el CAC va actualitzar la instrucció del 2004 i la va substituir per una altra el 2007.
L'Associació per la Tolerància plantejava també la possible inconstitucionalitat dels articles 25 i 26 de la llei de política lingüística de 1998. En aquest sentit, el TSJC, basant-se en l'anterior jurisprudència, considera que no hi cap un plantejament d'inconstitucionalitat.
Segons el tribunal, la Generalitat de Catalunya està habilitada per "determinar l'abast de la cooficialitat" de les llengües, així com per exercir "accions polítiques" i "tota activitat administrativa" que cregui convenient perquè siguin efectius els drets dels ciutadans relatius a les llengües. La sentència recorda que l'objectiu de la llei és "normalitzar l'ús de la llengua catalana" en tots els àmbits, i garantir l'ús normal i oficial del català i del castellà.
L'Associació per la Tolerància ha denunciat davant del TSJC que el CAC no té potestat reglamentària per decidir en la matèria dels citats articles" matèria que és competència de l'Administració autonòmica", ja que el CAC únicament tenia aleshores funcions de vigilància i control.
El TSJC considera en la seva sentència, que pot ser recorreguda, que en la instrucció impugnada el CAC ha exercitat una potestat de desenvolupament reglamentari que "no li va ser atorgada" ni tampoc "delegada amb anterioritat". La llei del CAC de 2000 confereix a la institució la possibilitat d'adoptar instruccions generals "a l'àmbit de la seva actuació i competències", àmbit que segons el tribunal "ha quedat àmpliament excedit" en aquest cas.
Tot i això, la llei audiovisual de Catalunya del 2005 ha ofert noves competències al CAC, motiu pel qual el CAC va actualitzar la instrucció del 2004 i la va substituir per una altra el 2007.
L'Associació per la Tolerància plantejava també la possible inconstitucionalitat dels articles 25 i 26 de la llei de política lingüística de 1998. En aquest sentit, el TSJC, basant-se en l'anterior jurisprudència, considera que no hi cap un plantejament d'inconstitucionalitat.
Segons el tribunal, la Generalitat de Catalunya està habilitada per "determinar l'abast de la cooficialitat" de les llengües, així com per exercir "accions polítiques" i "tota activitat administrativa" que cregui convenient perquè siguin efectius els drets dels ciutadans relatius a les llengües. La sentència recorda que l'objectiu de la llei és "normalitzar l'ús de la llengua catalana" en tots els àmbits, i garantir l'ús normal i oficial del català i del castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada