Temporada Alta tanca amb 50.265 espectadors la 18a edició del Festival

(Ràdio Sarrià) Un total de 44.962 persones han assistit als muntatges de sala i 5.303 a les activitats complementàries que s’han fet a Girona i Salt al llarg de més de dos mesos
Els 26 muntatges coproduïts pel festival sortiran de gira per Catalunya, la resta de l’Estat espanyol i l’estranger. Fins ara hi han compromeses més de 400 representacions
Temporada Alta ha posat un 23% més d’entrades a la venda i ha programat 14 funcions més que l’any passat per evitar que els espectadors es quedessin al carrer sense poder veure un espectacle
El festival vol convertir-se en un futur proper en una “cita ineludible dins de l’escena internacional” i en l’interlocutor català amb els grans teatres i centres de producció europeus, alhora que vol apostar més per la creació del país i donar més veu als artistes joves i a la creació contemporània
L’edició d’enguany de Temporada Alta ha estat la millor de les 18 que s’han fet fins ara del festival gironí. Ho diu el seu director artístic, Salvador Sunyer. I ho confirmen les xifres. Temporada Alta va tancar el passat divendres 11 de desembre amb 50.265 espectadors, 6.230 més que l’any passat (fet que suposa un increment del 12,3% respecte al 2008), i amb una ocupació mitjana del 90,66%. Al llarg de més de dos mesos, entre l’1 d’octubre i l’11 de desembre, el festival ha acollit 74 espectacles, amb unes 30 propostes internacionals de primer nivell, i 30 estrenes absolutes. En un futur “Temporada Alta es vol convertir en una cita ineludible dins de l’escena internacional”, afirma Sunyer.
Dels 50.265 espectadors totals, 44.962 corresponen a espectacles de sala i 5.303 a les activitats complementàries, com exposicions, projeccions i cursos, que s’han desenvolupat al llarg del festival. En total s’han venut 36.745 entrades de pagament (l’any passat van ser 32.579) i s’han repartit 8.217 invitacions.
El 90,66% d’ocupació mitjana demostra que el públic continua essent el millor aliat de Temporada Alta. De fet, i segons Sunyer, és un dels altres elements que demostren que estem davant de la millor edició de Temporada Alta juntament a la qualitat de la programació internacional i del país i al bon resultat dels espectacles estrenats. Aquest any ha augmentat substancialment l’assistència de públic de la resta de Catalunya i de França. Això s’ha produït sobretot en moments del festival en què es podien veure diversos espectacles estrangers i estrenes, com per exemple els caps de setmana del 16 al 18 d’octubre (panorama Argentins i Woyzeck de Kentridge) i del 13 al 15 de novembre (espectacles de Beckett, Lupa i Marthaler).
Amb l’objectiu d’evitar d’una manera definitiva que els espectadors es quedessin al carrer sense poder veure un espectacle perquè era ple, aquest any s’han posat a la venda entorn a un 23% més d’entrades (49.595 enfront de les 40.119 de l’any passat) i s’han programat 14 funcions més que el 2008 (122 en total). Segons Sunyer, “s’ha aconseguit trobar un equilibri entre l’oferta i la demanda, i de la majoria de les propostes s’han pogut comprar localitats fins ben entrat el festival”.
Temporada Alta, que ha donat feina a 288 persones i ajuda a impulsar l’activitat econòmica en l’àrea de Girona, ha coproduït en aquesta edició 26 espectacles amb companyies, teatres públics i privats i empreses. I tots tenen prevista una vida més enllà del festival ja que fins ara hi han compromeses més de 400 representacions per Catalunya, la resta de l’Estat espanyol i l’estranger. A les funcions fetes durant el festival hi han treballat 888 persones (entre equips tècnis i artístics). Tot això fa que el festival s’hagi anat convertint en un motor pel sector teatral en temps de crisi.

Entre alguns dels muntatges coproduïts pel festival hi ha El jardí dels cinc arbres d’Iban Beltran i Joan Ollé, Dies irae; en el rèquiem de Mozart de la companyia Marta Carrasco, Alícia ja no viu aquí del Projecte Galilei, V.I.T.R.I.O.L. de Jordi Cortés, Elèctrics de Pau Miró, i Aquí s’apren poca cosa, amb direcció de Toni Casares, entre d’altres. A més, Temporada Alta ha estat un espai de trobada de creadors, alguns d’ells força diferents: Sidi Larbi Cherkaoui i María Pagés (Dunas), Mario Gas i Ute Lemper (The Bukowski Project), Berishit de Pep Bou i Jorge Wagensberg i Lluís Homar i Polydoros Vogiatzis (Kavafis)
Diverses d’aquestes coproduccions s’han fet gràcies a les ajudes econòmiques del programa Interreg IV de la Unió Europea al projecte Escena Catalana Transfonterera. Concretament, les subvencions han permès impulsar les col·laboracions amb festivals i teatres de fora de Catalunya com per exemple el Festival de Otoño de Madrid, el Centre National des Arts de la Rue de França, el London’s Danse House, etc etc i, sobretot, el Théâtre de l’Archipel de Perpinyà, amb qui es continuarà treballant en propers anys buscant que el teatre català tingui una relació fluïda amb l’escena francesa i europea. Temporada Alta ha treballat també per tercer any consecutiu de la mà d’EL CANAL, Centre d’Arts Escèniques de Salt-Girona per aconseguir que els artistes catalans surtin a l’estranger i per donar sortida a textos d’autors catalans.
Tot i els bons resultats d’aquesta divuitena edició, el director artístic es mostra “força preocupat” pel futur del festival. Sunyer diu que Temporada Alta “juga un paper important a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol i té certa rellevància en l’escena internacional”. Però considera que és el moment de decidir si s’opta per seguir així o “per intentar tenir una cita ineludible dins de l’escena internacional” amb objectius molt concrets. Es vol convertir Temporada Alta en la capital escènica de l’Europa mediterrània durant la tardor i aconseguir que sigui l’interlocutor català amb festivals, teatres i centres de producció europeus amb la idea de coproduir espectacles amb ells. També es pretén que el festival sigui l’espai natural per donar visibilitat als creadors catalans al costat de figures internacionals, ajudar els joves creadors i mantenir el seu arrelament local. Temporada Alta proposa un festival on hi tinguin cabuda tots els llenguatges escènics donant cada any més pes a la creació contemporània, combinar les coproduccions pròpies amb muntatges de companyies estrangeres i catalanes i promocionar l’autoria catalana.
Al llarg de més de dos mesos Girona s’ha convertit en un aparador del teatre. El festival ha comptat amb la presència de grans noms de l’escena internacional com William Kentridge, Declan Donnellan i Cheek by Jowl, Peter Brook, Daniel Veronese,Claudio Tolcachir,Sidi Larbi Cherkaoui, Maria Pagés, Krystian Lupa, The Watermill Theatre, el Piccolo Teatro di Milano i l’obra Krapp’s last tape, que va dirigir Samuel Beckett. I ha tornat a apostar fort pels creadors catalans. Entre d’altres han passat per Temporada Alta Sergi Belbel, Joan Ollé, Àlex Rigola, Pep Bou amb Jorge Wagensberg, Sílvia Munt, Sergi López i Roger Bernat. Al costat d’aquests artistes, Temporada Alta ha continuat donant veu als nous creadors contemporanis del país tot programant a gent com els coreògrafs Jordi Casanovas i Leo Castro, el dramaturg Pau Miró i a Àlex Serrano, que s’endinsa en els nous llenguatges escènics.
En l’apartat de dansa Marta Carrasco i Jordi Cortés han presentat les seves noves coreografies, Mal Pelo ha celebrat el seu vintè aniversari i s’ha pogut veure ballar junts a María Pagés i Sidi Larbi Cherkaoui. Dins de la programació musical s’han ofert 14 concerts dels 16 previstos (s’han cancel·lat les actuacions de La Excepción i Charlie Winston per malaltia) amb diverses presentacions de disc i la presència de noms importants com Andrés Calamaro, Ryuichi Sakamoto, Toumani Diabaté, Gerard Quintana, Manel i artistes del món de l’electrònica com <> i Vitalic. I entre les propostes de circ han destacat Slava’s snowshow del clown Slava Polunin i Le sort du dedans de la companyia catalano-francesa Baro d’evel CIRK.