(Ràdio Sarrià) El biòleg sarrianenc, Ivan Bustamante, moderador del debat, va començar explicant la broma que en motiu del títol del debat va córrer entre membres del consell de redacció de la revista: potser caldria canviar el nom del nostre poble, Sarrià de Ter, pel de Sarrià de Xuncla la riera que passa pel nostre poble i desemboca al Ter
L'Anna Ribas, professora de Geografia Humana a la UdG, va centrar la seva intervenció amb el patrimoni natural, patrimoni cultural, activitat econòmica, poblament, espais de lleure, paisatge, turisme i educació ambiental.
En Francesc Camps, president del Consorci Alba-Ter, va explicar l'objectiu de l'ens que presideix, i es va centrar sobretot en una de les grans injustícies que parteix el riu Ter: el poc cabal del riu, provocat principalment i en gran mesura pel transvasament d'aigua del Ter a Barcelona. Va apuntar, però, que en general els rius, també el Ter, han reduït el seu cabal de forma natural , passant el riu Ter de 20 m3 als anys '60 als 12 m3 actuals a Roda de Ter.
Camps va insistir amb el transvasament de Ter a la regió metropolitana de Barcelona aportant una dada, el més del 50 de cabal del riu que en condicions normals es transvasa, i una qüestió que fa que el riu Ter esdevingui únic: el Ter és l'únic riu de l'estat el cabal del qual està regulat per llei. També es va mostrar especialment crític amb la dessaladora, sobretot pel fet, com va explicar, que funciona només al 20% doncs han vist que la seva aigua resulta més cara que la provinent del Ter. Va insistir amb l'elevat cost d'inversió i el poc rendiment que en treuen, sobretot quan aquesta havia de ser la infraestructura que havia de servir per retornar part del cabal de l'aigua transvasada a Barcelona al riu Ter.
En Francesc Camps, president del Consorci Alba-Ter, va explicar l'objectiu de l'ens que presideix, i es va centrar sobretot en una de les grans injustícies que parteix el riu Ter: el poc cabal del riu, provocat principalment i en gran mesura pel transvasament d'aigua del Ter a Barcelona. Va apuntar, però, que en general els rius, també el Ter, han reduït el seu cabal de forma natural , passant el riu Ter de 20 m3 als anys '60 als 12 m3 actuals a Roda de Ter.
Camps va insistir amb el transvasament de Ter a la regió metropolitana de Barcelona aportant una dada, el més del 50 de cabal del riu que en condicions normals es transvasa, i una qüestió que fa que el riu Ter esdevingui únic: el Ter és l'únic riu de l'estat el cabal del qual està regulat per llei. També es va mostrar especialment crític amb la dessaladora, sobretot pel fet, com va explicar, que funciona només al 20% doncs han vist que la seva aigua resulta més cara que la provinent del Ter. Va insistir amb l'elevat cost d'inversió i el poc rendiment que en treuen, sobretot quan aquesta havia de ser la infraestructura que havia de servir per retornar part del cabal de l'aigua transvasada a Barcelona al riu Ter.
Camps va reclamar un lideratge polític en la gestió de l'aigua ara per ara inexistent.
Mentre que Dani Boix, membre de la Comissió Rius de l'ANG, va donar dues bones notícies: l'arribada al Parlament de la proposta del Parc Natural del Baix Ter (aiguamolls del Baix Empordà), i la provisió d'una partida pressupostària al pressupost del govern de l'estat d'un ajut destinat al patrimoni cultural també del Baix Ter. Va reclamar “àrees de descans” pel Ter, zones al llarg del curs del riu on aquest pugui disminuir la seva energia, doncs a voltes amb la seva canalització podem orientar el curs però no la força del corrent. Sobre el transvasament va dir que el problema de Barcelona és més gran del què pot resoldre el Ter. Insistint en aquest tema va afirmar que els embassaments i transvasaments trenquen i modifiquen els cursos i la vida naturals del riu com ara crescudes i sedimentació alhora que poder generar l'allargament de la sequera conca avall amb una afectació directa sobre l'activitat econòmica i els ecosistemes del Baix Ter.
Mentre que Dani Boix, membre de la Comissió Rius de l'ANG, va donar dues bones notícies: l'arribada al Parlament de la proposta del Parc Natural del Baix Ter (aiguamolls del Baix Empordà), i la provisió d'una partida pressupostària al pressupost del govern de l'estat d'un ajut destinat al patrimoni cultural també del Baix Ter. Va reclamar “àrees de descans” pel Ter, zones al llarg del curs del riu on aquest pugui disminuir la seva energia, doncs a voltes amb la seva canalització podem orientar el curs però no la força del corrent. Sobre el transvasament va dir que el problema de Barcelona és més gran del què pot resoldre el Ter. Insistint en aquest tema va afirmar que els embassaments i transvasaments trenquen i modifiquen els cursos i la vida naturals del riu com ara crescudes i sedimentació alhora que poder generar l'allargament de la sequera conca avall amb una afectació directa sobre l'activitat econòmica i els ecosistemes del Baix Ter.
El Debat estava organitzat pel Grup Editor de la Revista Parlem de Sarrià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada