Formada al taller de Joan Orihuel, la seva primera exposició col·lectiva fou als disset anys. Abandonà la pintura més academicista per buscar la seva pròpia estètica i més endavant, el 1963, es va iniciar en l'escultura.
Al llarg de la seva dilatada trajectòria artística, Emília Xargay treballà amb diferents tècniques, totes elles impregnades de la voluntat d'experimentació i la constant evolució que la caracteritzava: pintura, escultura, orfebreria, mural, ceràmica, esmalt, dibuix, cartells, tapís, etc.
Fundadora del Grup Indika (1950), també va formar part del Cercle d'Art d'Avui.
Exposà a Catalunya (com ara Girona, Barcelona o l'Escala), a l'Estat espanyol (València, Madrid, Sevilla, etc.) i a la resta del món (Argentina, Estats Units, Cuba, França, Alemanya o Mèxic, entre d'altres). Rebé premis nacionals i internacionals, entre d'altres, el 1955 el Premi del Ministeri d'Instrucció Pública de Brasil a la III Biennal Hispanoamericana d'Art (Barcelona), el premi Ynglada-Guillot o la Creu de Sant Jordi el 1992.
La Biblioteca Municipal de Sarrià porta el seu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada