(Ràdio Sarrià) L’ictus és una de les conseqüències més devastadores de la malaltia vascular i consisteix en una alteració brusca i greu de la circulació de la sang al cervell.
Es tracta de la primera causa de mort en les dones, especialment les d’edat avançada, la primera causa mèdica de discapacitat i la segona de demència. L’impacte de l’ictus sobre la vida quotidiana és molt important, sobretot en els casos en què hi ha discapacitat residual. Malgrat tot, se n’ha constatat una reducció superior al 50% de la mortalitat, en els darrers quinze anys, produïda en gran mesura per les millores en els factors de risc cardiovascular, sobretot de la hipertensió arterial.
A Catalunya (2008), es varen registrar 4.498 morts per ictus i, en termes absoluts, 100 defuncions menys que al 2007; de les quals 1.906 foren homes i 2.592 dones. Aquesta disminució en les defuncions registrades es deu a una reducció en el còmput dels homes, ja que el de les dones s’ha mantingut pràcticament igual. Pel que fa a la taxa estandarditzada de mortalitat per malalties vasculars cerebrals, cal subratllar el marcat descens de la mortalitat anual que, en els darrers cinc anys (2003-2008), ha estat proper al 5%. D’altra banda, al llarg del 2008, es varen produir 12.318 contactes hospitalaris per aquesta causa, respecte als 12.471 produïts al 2007.
El Pla director de les malalties de l’aparell circulatori (PDMAC) i, en concret, el Pla de la malaltia vascular cerebral (PDMVC) està duent a terme una tasca molt important en la reducció de l’impacte de l’ictus, a Catalunya.
El Codi ictus és una de les actuacions més emblemàtiques d’aquest Pla, ja que s’adreça a la millora de l’atenció urgent, en el primer moment del quadre clínic. L’objectiu és reduir la freqüència d’aparició i l’impacte de l’ictus, com a causa d’invalidesa. L’aplicació del Codi redueix la mortalitat i la quantitat de teixit cerebral danyat, de manera que l’afectació del pacient és molt més reduïda i, per tant, el seu pronòstic neurològic millora notablement.
La reducció de la mortalitat cerebrovascular experimentada en el darrer decenni troba la seva explicació en la sinergia i la implicació de multiplicitat de factors. Des de la vessant de l’atenció primària, la tasca preventiva dels professionals és clau, quant a la prevenció primària dels principals factors de risc documentats que guarden una relació causal amb l’ictus. Això explicaria una incidència inferior en la morbiditat. En aquest sentit, es treballa per fer una promoció d’estils de vida saludables que previnguin factors de risc i que detectin precoçment aquells casos més susceptibles, per poder retardar l’inici de la malaltia.
Pel que fa a les mesures terapèutiques existents a l’actualitat, cal dir que han demostrat ser efectives per a la reducció de la mortalitat i les complicacions derivades d’un episodi d’ictus; així com ho estan sent els programes de rehabilitació intensiva que tenen com a objectius restablir i recuperar la funcionalitat orgànica, i la qualitat de vida dels pacients.
L’actuació urgent dels serveis sanitaris per al diagnòstic i el tractament, en un centre de referència de l’ictus, esdevé una peça fonamental en la contribució de la reducció de la mortalitat. Per a l’èxit de les intervencions en la fase aguda de la malaltia, com en l’ictus o l’infart, el paper dels serveis de transport d’emergència sanitària esdevé especialment important. Per aquest motiu, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM ) és un dels actors clau en l’èxit de la implementació del protocol.
Per tal d’avaluar els resultats obtinguts de l’aplicació del Codi ictus, es va realitzar durant el període 2006-2008 una segona auditoria de les històries clíniques de pacients que en van patir algun episodi i que presentaven millores gràcies a l’aplicació de la Guia d’atenció a l’ictus. L’estudi mostra que hi ha hagut un increment de recursos especialitzats en l’atenció a l’ictus, tant en l’àmbit dels professionals com en el dels equipaments. Les millores assolides en les diverses àrees d’atenció clínica són també molt remarcables; cal destacar-hi les relatives als estàndards bàsics d’atenció, la valoració neurològica, l’inici del tractament rehabilitador o la prevenció i el maneig de les complicacions.
El PDMVC publicà (2009) el Protocol per a l’atac isquèmic transitori (AIT) o atenció a l’ictus transitori, que està en línia amb les activitats que el PDMVC té en marxa per homogeneïtzar l’atenció d’aquests pacients i garantir-los l’equitat territorial. Cal no oblidar que l’AIT és, per ell mateix, un factor de risc per al desenvolupament d’un ictus establert, ja que fins a un 23% d’ictus isquèmics estan precedits per un AIT i el risc de recurrència, després d’un AIT, és com a màxim en les primeres 48 hores.
Paral·lelament, el projecte Teleictus, que es troba en funcionament des de gener de 2007, està contribuint en bona part a aquesta millora de l’atenció neurològica dels pacients. La iniciativa, basada en els principis de la telemedicina, pretén millorar el tractament de l’ictus permetent que els hospitals comarcals que no disposin d’un servei d’atenció neurològica, en el seu servei d’urgències, el puguin oferir. La connexió dels centres hospitalaris de referència amb els comarcals de la seva zona permet que els neuròlegs dels centres de referència puguin visualitzar, en temps real, la imatge radiològica dels pacients i puguin avaluar i indicar el tractament adequat per als malalts, durant les primeres hores de la fase aguda de l’ictus.
La rehabilitació intensiva hospitalària del pacient amb ictus, a mans d’un equip multidisciplinari, té com a objectiu fonamental tractar la discapacitat per aconseguir la màxima capacitat funcional possible en cada cas, així com facilitar la independència i la reintegració als entorns familiar, social i laboral. Iniciar la rehabilitació al més aviat possible és especialment important, per tal de reduir i minimitzar les seqüeles de l’episodi agut.
En l’edició d’enguany, es presenta la campanya RAPID, que dóna les claus per al reconeixement ràpid i efectiu de l’ictus, a partir d’una sèrie d’accions senzilles: fer riure, aixecar els braços i parlar a l’afectat. En cas que pugui tractar-se d’un ictus, la campanya aconsella de forma explícita que s’alerti el SEM, com més aviat millor, segons el lema: “No perdi el temps, guanyarà cervell”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada