(Ràdio Sarrià) Arran de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que suspèn cautelarment 15 articles del Reglament d’ús de la llengua catalana de la Diputació de Girona, la institució vol manifestar que:
El Reglament d’ús de la llengua catalana reconeix el català, que és la llengua pròpia de Catalunya, com a llengua vehicular de la Diputació de Girona; garanteix els drets individuals de totes les persones; no crea cap conflicte pel que fa a l'ús normal de les dues llengües oficials; respecta plenament la cooficialitat del català i el castellà, i s'adapta perfectament a la realitat plural de les comarques gironines.
D'acord amb el Reglament, qualsevol ciutadà es pot dirigir a la Diputació de Girona en castellà i té dret a ser atès en castellà. De fet, el Reglament tan sols normativitza allò que s’està fent diàriament i de manera habitual a l'Administració catalana des de fa molts anys, sense que això hagi provocat mai cap perjudici a la ciutadania.
Per aquests motius, la Diputació expressa el seu desacord amb la interlocutòria del TSJC i anuncia que interposarà un recurs de reposició, alhora que insta els partits polítics catalans a impulsar un Pacte Nacional per la Llengua.
Antecedents:
El 18 de maig del 2010 el Ple de la Diputació va aprovar inicialment el Reglament d’ús de la llengua catalana (edicte d’aprovació definitiva, publicat en el BOPG núm. 142 de 27.07.2010); el 17 de setembre del mateix any, Convivència Cívica Catalana va interposar un recurs contenciós administratiu contra 19 articles del Reglament. Davant d’aquesta situació el president de la Diputació, Enric Vilert, va fer una roda de premsa en què demanava un Pacte Nacional per la Llengua, i el Ple de la Diputació va aprovar una moció conjunta en defensa del Reglament. El 15 de març de 2011, la Diputació ha rebut una interlocutòria del TSJC per mitjà de la qual disposa suspendre cautelarment 15 dels 19 articles contra els quals Convivència Cívica Catalana havia interposat recurs.
D'altra banda l' Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia ha fet públic un comunicat sobre la suspensió cautelar dels Reglament d’usos lingüístics de la Diputació de Girona:
Com a juristes que som, volem expressar el nostre rebuig i advertir del perill que per la llengua catalana suposa la interpretació que s’expressa en les resolucions judicials, dictades per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que com és habitual opta per emprar la llengua castellana.
Es fa una dubtosa interpretació de la funció de les mesures cautelars, en favor de la llengua castellana, com si existissin possibles perjudicats i danys d’impossible reparació pel fet que les administracions usessin la llengua catalana com a preferent, que no única, oblidant que el marc legal que ara recull l’Estatut és el que estableix la Llei de Política Lingüística des de l’any 1998 sense que mai abans ningú hagués plantejat accions legals com les que ara, casualment, s’exerceixen.
Prejutgen la resolució de fons, cosa impròpia d’una resolució cautelar, amb una interpretació interessada i parcial de la sentència del TC, sense tenir en comte la Llei de Política Lingüística de 1998 esmentada, la Carta Europea de les Llengües regionals o minoritàries o la Declaració Universal de Drets lingüístics, que obliguen a les autoritats estatals a adoptar les mesures de protecció de la llengua pròpia del territori.
La ciutadania ha de saber que en el propi Estatut d’Autonomia, validat pel TC, es reconeix el dret d’opció lingüística que tenim tots els ciutadans i ciutadanes d’aquest país per tal de triar la llengua en que volem ser atesos, de la mateixa manera que les administracions públiques poden establir quina serà la llengua d’us normal de les seves actuacions ( art. 6 i 33).
Crida l’atenció doncs que si majoritàriament els ciutadans d’aquest país usem el català com a llengua normal i preferent de comunicació, es constati que en l’àmbit de l’administració de justícia – que és la que dicta aquestes resolucions - mentre el 99% entén el català, el 90% el sap també llegir i el 80% el sap també escriure, segon dades de l’Enquesta d’usos lingüístics del 2008(*), només un 16% de sentències es dicten en llengua catalana, la qual cosa ens ha de fer reflexionar sobre si aquesta administració de justícia esta tutelant en tot moment aquest dret d’opció lingüística que tenim els catalans i catalanes.
Davant d’aquesta preocupant constatació, l’Associació de juristes en defensa de la llengua pròpia hem iniciat una campanya de sensibilització a favor de l’ús del català davant l’administració de justícia sota el títol NO CANVIEM DE LLENGUA , de la qual ja us hem fet arribar la documentació corresponent. (www.nocanviemdellengua.cat).
Un dels objectius d’aquesta campanya consisteix en copsar els casos on no es respecti el dret d’opció lingüística triat pel justiciable per tal de prendre les mesures adients perquè aquest dret fonamental sigui respectat i restablert en tot moment. És per això, que el cas que ens ocupa vetllarem perquè quan la Diputació de Girona faci el seu escrit d’al•legacions a la mesura cautelar en català, la resolució que es dicti pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sigui notificada a la Diputació de Girona en llengua catalana, doncs així ho recull l’Estatut i ho recorda el Tribunal Constitucional, independentment que sigui notificada en castellà a l’altre part si li pot crear indefensió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada