(Ràdio Sarrià) Segons ha explicat a Ràdio Sarrià l'arqueòleg, Lluís Palahí s'està realitzant l'última fase de la quarta campanya d'excavació d'aquest jaciment situat a Sarrià de Ter. Aquesta no ha donat cap troballa espectacular, segons el director de les excavacions, Lluís Palahí, els ha permès aprofundir en les fases més antigues del jaciment, l'origen del qual s'estableix entre el 70 i el 80 aC –construïda paral·lelament a la fundació de la ciutat de Girona– i arribar a establir una sèrie de conclusions. Entre les més destacades, segons Palahí, hi ha el fet que ja des de la seva fundació la vil·la era un edifici de gran envergadura i dotat de tots els luxes i comoditats. També, que en època d'August va tenir lloc una gran reforma estructural. És més, segons l'arqueòleg aquesta vil·la és on hi ha i es conserven més bé les estructures de la fase fundacional (d'època republicana), fet que la fa idònia per a l'adequació i, en un futur, més intel·ligible per a possibles visitants.
Una part important d'aquest jaciment és la sèrie de mosaics decorats i en un bon estat de conservació que s'han trobat recentment. Es tracta de mitja dotzena de paviments datats en dues èpoques ben diferents, “una sort”, segons els experts, perquè normalment quan es feien renovacions del sòl els mosaics se solien arrencar i, en aquest cas, un es va superposar a l'altre (una altra indicació que al propietari d'aleshores “li sobraven els diners”, segons Palahí). Pels arqueòlegs, els més interessants, per la seva peculiaritat, són els mosaics de l'època d'August (segles I aC-I dC): paviments de signinum complementats per plaques d'opus sectile que tenen un estil italianitzant. D'aquests, fins a cinc mosaics es troben a les cambres que donaven al pati interior. Això i el fet que estiguessin decorats amb un material de luxe gens habitual a la Hispània de l'època fa indicar, segons els entesos, que el prohom de la casa o bé era itàlic o, si més no, que estava ben imbuït de la moda decorativa italiana del moment. Per Palahí, no hi ha cap vil·la gironina –“Empúries, i encara”– que tingui tants paviments d'aquesta època i tan ben conservats.
Per Palahí la importància d'aquest jaciment no rau només a poder reconstruir la vil·la en si, sinó a entendre la mateixa fundació de Girona (la Gerunda romana), “aleshores, les ciutats romanes estaven més que mai marcades per la riquesa dels seus prohoms, els grans impulsors de la construcció”.
Mentre els experts esperen el resultat de les imatges aèries realitzades aquesta setmana, que faran possible detallar amb claredat les estructures de les diferents fases i èpoques, ara el que tots esperen és que la crisi no aturi les campanyes i que en el futur més proper hi hagi prou recursos per fer visitable aquesta casa benestant situada a l'anella suburbial de Girona que té realment un valor incalculable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada