(El Punt 22.5.11) El projecte té bona salut?
—«Sí, però cada etapa té el seus objectius. Si l'estiu passat ens haguéssim preguntat si el basquet masculí jugaria el play-off de semifinals aquesta mateixa temporada o que el femení assoliria millors resultats que en l'anterior o que el Girona FC femení faria la fase d'ascens a la superlliga, què hauríem respost? I també s'ha parlat dels èxits de l'hoquei i el bàsquet amb cadira de rodes. Quan vam fer els acords amb els diferents clubs, es va parlar de començar de mica en mica i veure què érem capaços de fer aquesta temporada. I aquí estem, crec que amb bona salut i a punt per planificar el curs vinent.»
—Amb un equip a la LFP, calia que el projecte fos multiesportiu?
—«Si vols que la gent s'interessi per tu, primer t'has d'interessar tu per ells, i així ho vam fer. Vam pensar que era bo per a tots que tinguéssim elements comuns, com el nom, els colors, els mitjans de transport, les aficions. En definitiva, una marca corporativa que quan sortíssim de la nostra demarcació fos coneguda. I que fóssim un element de magnetisme per fer venir a Girona gent d'altres indrets, si més no per curiositat esportiva.»
—Es pot assumir tot sense perdre ambició?
—«Si aquest tot vol dir tenir un equip en les màximes categories de cada disciplina, honestament he de dir que no. Però el que hem de fer és treballar perquè el projecte agafi la forma que hem dissenyat. I això depèn de potenciar l'esport a les nostres comarques i treballar perquè Girona també sigui una destinació turística esportiva. Equips que vinguin a fer pretemporades i que les nostres infraestructures esportives permetin activitats tot l'any del nivell que sigui. Cal potenciar les escoles de tots els esports i tenir acadèmies especialitzades en diferents disciplines.»
—Té sentit aspirar al màxim en tots els esports?
—«En té pels mateixos esportistes, que sempre aspiren al màxim. Però econòmicament es fa molt difícil sostenir els pressupostos dins les màximes categories, perquè un cop allà el que es vol fer és la competició europea. I, és clar, hi ha esports que tenen més acceptació o seguidors que d'altres, i aquí és on es marca la diferència pressupostària, igual que hi ha clubs que tenen més socis o abonats.»
—Han aconseguit la interrelació que volien entre els aficionats del futbol, el bàsquet i l'hoquei?
—«Sí. Estem molt satisfets dels objectius de públic que hem tingut. Però hem de treballar perquè tots els esports se sentin tan bé com el futbol o el bàsquet amb el suport del públic.»
—Boadas va dir que el projecte Tots som Girona aspirava a reunir uns 20.000 abonats. És desmesurat això?
—«Les nostres comarques tenen potencial per aquesta quantitat, però no es pot fer d'avui per demà. Aquest any gairebé hem doblat el nombre de l'any passat, que no és poc.»
—Com valora la gestió del Sant Josep tenint en compte que sembla que es tancarà la temporada amb un dèficit proper al 50% del pressupost?
—«Per la informació que jo tinc, el dèficit, si finalment n'hi ha, serà de prop del 10%. La meva valoració és molt positiva, perquè a part de l'aspecte econòmic, hi ha l'esportiu i el projecte. I aquí, els resultats no han estat bons, sinó excel·lents. Al llarg de la temporada ha venut dos dels millors jugadors, a part de les lesions de l'inici. I també ells van haver de fer l'equip amb poques setmanes i algun dels jugadors decisius el curs anterior ja havien marxat. Crec que la junta, amb el seu president al davant, ha fet una feina molt bona en un any que es presentava molt difícil en tots els àmbits.»
—Es repetirà l'operació de sanejament que ja va fer l'any passat?
—«Vam signar un acord de col·laboració, que hem complert rigorosament i fins i tot hem fet alguna cosa més. Però cal que cada club planifiqui els pressupostos de la manera més ajustada possible per no tenir contratemps econòmics a final de temporada.»
—L'ha sorprès la resistència de l'Uni a perdre capacitat de decisió sobre el seu futur?
—«No. Des del primer dia ens van tractar com un patrocinador i vam dir que caminaríem junts i ens aniríem coneixent. Hem arribat a final de temporada i no ens ha sorprès la seva manera de treballar perquè és la que ja coneixíem. Són rigorosos, complidors, responsables i molt lluitadors per l'esport que defensen. La veritat és que es van saber sobreposar molt bé amb el retorn d'Anna Caula a la banqueta. Tenen una junta i un equip tècnic admirable.»
—Els té en compte per continuar formant part del projecte o dóna per perdut el bàsquet femení?
—«No depèn de mi, bàsicament. Depèn de l'Uni decidir si vol continuar formant part del projecte. Jo estaria encantat de consolidar etapes amb l'Uni.»
—L'handbol, i concretament el Sarrià, ha estat una pedra a la seva sabata?
—«En primer lloc vull dir que estic molt content de l'ascens del Sarrià, que després de molts anys ha fet una temporada increïble. I no només el primer equip, sinó també el segon i tota la base. La feina ben feta, en tots els nivells, no els treu ningú. I els desitjo que les properes temporades continuïn creixent com a club i ens puguin donar un espectacle d'handbol tan bo com el que hem tingut aquest any.»
—Va insistir molt en l'handbol...
—«Era el que ens hauria costat menys diners per aconseguir el primer gran resultat esportiu del projecte, com era pujar. I, en cas d'ascens, el pressupost per jugar a Plata també era assumible. Per tant, per vocació, per afició i per estratègia de projecte, el Sarrià encaixava perfectament dins les nostres idees. Però l'acord no va ser possible. Potser vam fer les coses malament per part nostra, i finalment vam deixar d'insistir. No obstant això, cal tenir en compte que des de l'Institut Balmes els hem donat tot el suport econòmic a què ens vam comprometre, malgrat que des de mitja temporada han jugat amb una publicitat a la samarreta diferent a la pactada. Però això ara ja no te importància. Tanmateix, als jugadors contractats especialment per pujar aquesta temporada, encara els estem pagant. I també hem ofert primes a tots els jugadors i el cos tècnic. Per tot plegat, estic molt content d'haver posat el meu gra de sorra per potenciar l'handbol a Sarrià, club en què em vaig formar com a esportista, persona i company. I espero que es pugui continuar fent aquesta tasca de formació de joves com sempre han fet.»
—El projecte s'ha fet totalment al marge de les institucions. Per voluntat pròpia o perquè sabia que no en trauria res?
—«No s'ha fet al marge de les institucions. Tenim molt de suport de l'Ajuntament i dels seus serveis tècnics. També de la Diputació, amb el Costa Brava i del Patronat de Turisme amb la marca a la samarreta. La Cambra de Comerç també ens ha ofert al llarg de tot el curs uns lots obsequi representatius del nostre territori per als equips visitants. Tots ens han donat suport en allò que ha estat possible, i l'hem rebut molt bé.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada