Si hi ha un adjectiu que defineixi el sarrianenc Pere Sala és inquiet. És una persona d'aquelles que no saben parar, i que sempre barrinen algun nou invent, amb finalitats més o menys lúdiques o pràctiques. Cada any, per exemple, dissenya amb el seu company Ramon Corominas un espantaocells per al concurs d'espantaocells que es fa durant la festa major de Sarrià de Ter. L'any passat en van fer un que es bellugava, i aquest any n'estan preparant un altre els detalls del qual, de moment, no vol revelar. Entre espantaocells i espantaocells, però, continua rumiant i construint artefactes. L'últim són els seus horts mòbils, que també podríem anomenar, de manera metafòrica, hortets de butxaca. Sala n'ha construït uns quants, que té al jardí de casa. Hi ha plantat cebes, alls, mongetes, enciams i altres llegums i verdures. La peculiaritat dels seus hortets són les dimensions, que permeten tenir-los al pati d'una casa o fins i tot a la terrassa d'un pis. Sala n'ha fet alguns amb peus fixos i d'altres amb rodes que permeten moure'ls amb tota comoditat. Per fer-los ha fet servir bidons de plàstic tallats verticalment pel mig. Els ha pintat i els ha unit longitudinalment i els ha embellit amb una sanefa de fusta, que a més els dóna solidesa. També n'ha fet amb calaixos d'uns vint-i-cinc o trenta centímetres de fondària. A dins hi ha posat terra de jardí, que és molt fèrtil, i hi ha sembrat els llegums i verdures que li ha semblat oportú. Per damunt hi ha muntat una estructura per poder tapar l'hortet en cas de pluja o calamarsa, com si es tractés d'un hivernacle. Els que tenen rodes, a més, tenen l'avantatge de que si fa massa sol els pot moure cap a dins el garatge. Ja ha tingut més d'una collita, i els productes se'ls ha menjat a casa. Sala veu indicat aquest tipus d'hortets sobretot per a nens i per a gent gran. Pel que fa a la gent gran, els dóna l'oportunitat de poder tenir una distracció que permet una mica d'activitat física, com és l'agricultura, però sense l'esforç que exigeixen els horts tradicionals. L'hortet es pot treballar sense ajupir-se, i sense eines de camp. De fet, per remenar la terra o per arrencar els productes, fa servir una forquilla i un ganivet de punta arrodonida. Però la gran utilitat que veu Sala en els petits horts està en l'educació dels nens: “Tant per les eines que s'utilitzen com per les dimensions, els nens poden cultivar el seu hort, i els pares els poden ensenyar a distingir les verdures i com es cultiva allò que després es troben al plat”. Sala creu que el fet que els infants es puguin menjar el que ells mateixos han cultivat, serà també un estímul per menjar aquesta mena d'aliments, alhora que s'eduquen. N'està tan convençut que s'ofereix a ensenyar-los a tothom que ho desitgi, i si hi ha algú que en vulgui fer un, li explicarà com fabricar-los. Està segur que els nens acolliran la idea de tenir el seu propi hort amb entusiasme, i ell, amb això, es dóna per ben pagat.
Foto: J.M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada