L’últim treball de Carles Cors, personal i introspectiu, també ha comptat amb la col·laboració d’Anna Roig
Le Croupier, alter ego del gironí Carles Cors, torna a l’atac amb un nou treball (el tercer), en aquesta ocasió en català. A Lesió per tensió repetitiva hi ha Le Croupier teatral, cabarater de les anteriors propostes, però a més, se li suma un músic, que seguint una evolució artística sense fissures, es presenta de forma més introspectiva i molt personal. Música que explica senzilleses quotidianes, amb lletres acuradíssimes i un so únic.
Després de la bona acollida dels seus dos discos en castellà (Me han dicho que... i Presunto Tocador), Le Croupier canvia de llengua, de muda i d’actitud, probablement fruit d’una evolució natural del mateix artista, sempre en constant moviment. En aquesta ocasió, Carles Cors s’allunya del personatge, es despulla de màscares i disfresses, i ens mostra la seva cara més personal.
Aquest darrer àlbum és un punt d’inflexió fidel als orígens i el resultat de les confusions més orgàniques que poden sorgir de la col·laboració destacada d’Anna Roig i de l’exguitarrista de Sopa de Cabra, Josep Thió.
Le Croupier és una paraula que prové del francès i significa repartidor de casino. La seva màxima funció és la de controlar les apostes dels jocs. Així, el nostre Le Croupier transforma, amb la seva màgia particular, la quotidianitat en una inquietant i turbulent instantània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada