Avui dilluns 4 de febrer és el Dia Mundial contra el Càncer. Enguany,
L’Institut
Català d’Oncologia i el Departament de Salut han recollit algunes de les falses
creences més esteses entre la població
Un de cada
dos homes i una de cada tres dones desenvoluparan un càncer al llarg de la vida
La taxa de
mortalitat es redueix un 2% cada any i en els darrers deu anys la taxa de
supervivència s’ha incrementat un 10% en els homes i un 5% en les dones.
L’Institut
Català d’Oncologia i el Departament de Salut han recollit algunes de les falses
creences més esteses entre la població i també entre els pacients. Alguns
d’aquests mites es divulgaran a través de les pantalles de les sales d’espera
dels centres sanitaris de Catalunya.
Els falsos
mites més freqüents:
Si algun
dels meus progenitors ha tingut un càncer jo també el patiré
NO. El
càncer en general no és hereditari. Només en alguns casos (menys del 5-10%) pot
haver-hi una predisposició hereditària a desenvolupar el càncer. Aquesta
circumstància es pot sospitar quan el mateix tipus de càncer es repeteix en
diferents generacions d’una mateixa branca de la família o el càncer apareix a
una edat inusualment jove pel tipus de tumor.
És també
cert que les famílies compateixen no solament factors genètics sinó també
ambientals (hàbits de vida, costums com fumar, etc.). Si a la nostra família hi
ha algun antecedent de càncer serà molt important seguir les recomanacions de
prevenció que ofereixen els professionals encara que el tumor no sembli
hereditari.
El càncer és
una sentència de mort
NO.
Actualment més de la meitat dels pacients de càncer superen la malaltia. Això
és conseqüència, sobretot, dels programes de detecció precoç, que permeten
diagnosticar la malaltia en estadis inicials, quan és fàcilment tractable, i
també a la recerca, que ha permès obtenir tractaments més eficaços i amb menys
efectes secundaris.
El destí és
el que marca patir o no un càncer. No puc fer res per evitar-ho
NO. Molts
estudis han demostrat que un estil de vida saludable redueix significativament
el risc de desenvolupar un càncer; en canvi, els hàbits nocius augmenten les
possibilitats de patir-ne un. Per disminuir el risc és recomanable:
- Seguir una
alimentació sana i variada.
- Practicar
exercici físic cada dia.
-
Vacunar-se. Alguns virus poden provocar tumors.
- Fer-se les
proves indicades per detectar el càncer a temps.
- Consultar el
metge si es detecta alguna alteració al cos.
- Evitar el
tabac.
- Limitar el
consum d’alcohol.
- Evitar
l’excés de pes.
- Anar amb
compte amb el sol.
- Evitar les
substàncies nocives.
Els
microones o l’estrès provoquen càncer?
NO. Fins ara
cap investigació científica ha demostrat que aquests factors provoquin càncer.
En el cas de l’estrès sí que es creu que les persones amb més estrès segueixen
uns hàbits de vida menys saludables (fumen i beuen més, mengen pitjor i fan
menys exercici físic), la qual cosa sí que comporta un augment del risc de
patir càncer.
L’ús de
desodorants, certs sostenidors o haver rebut un cop al pit poden provocar
càncer de mama?
NO.
Actualment, cap investigació científica ha demostrat que el càncer de mama
estigui relacionat amb algun d’aquests factors. Sí que s’ha observat que el
sobrepès o l’obesitat després de la menopausa, fer poc exercici físic i l’excés
de consum d’alcohol augmenten les probabilitats de desenvolupar aquest tumor.
El càncer
sempre provoca dolor
NO. Moltes
persones creuen que s’adonaran que tenen càncer perquè patiran dolor. El
càncer, en general, no presenta símptomes en les fases inicials, ni tan sols
dolor, per això és important seguir les recomanacions d’hàbits de vida
saludable i participar en els programes de detecció precoç, a més d’acudir al
metge si es detecta alguna anomalia encara que aparentment ens trobem bé de
salut.
D’altra
banda, a molts pacients de càncer els preocupa patir dolor. Diferents estudis
epidemiològics que relacionen dolor i càncer coincideixen a dir que un 25% de
les persones amb càncer no tindran dolor al llarg de la malaltia. Del 75% de
persones que poden tenir dolor, un 10-15% requeriran mesures intervencionistes
(tècnica anestèsica, radioteràpia, cirurgia...) per controlar-lo. En la resta,
entre un 80-85%, el dolor es pot controlar amb tractaments senzills que han
demostrat ser eficaços. El cert és que, actualment, es disposa de coneixements,
tractaments i recursos suficients per evitar al màxim el dolor en les persones
que tenen un càncer.
Algunes
herbes medicinals em poden curar el càncer
NO. Les
herbes medicinals poden ajudar a portar millor la malaltia. Per curar-la, però,
és imprescindible seguir el tractament indicat, que és el que ha demostrat evidència
científica. Si es pren alguna herba medicinal és important comentar-ho a
l’especialista en oncologia ja que pot interaccionar amb la quimioteràpia.
Sóc culpable
del meu càncer
NO. En cap
cas tenir propensió a la tristesa, la melancolia o la depressió no té res a
veure amb les probabilitats de patir un càncer. A l’hora d’afrontar la
malaltia, pot ajudar tenir una actitud positiva per encarar el procés
terapèutic amb més força. No obstant això, és fals que la persona pessimista
tingui més risc que la malaltia li avanci més ràpidament.
Si no sóc
positiu no em curaré
NO. El
malalt té dret a estar enfadat i trist. Sovint es considera que la gent
positiva té més probabilitats de curar-se. La realitat és que aquest tipus de
gent tendeix a seguir més escrupolosament el tractament planificat. El que és
més important és que segueixi els consells del metge i no abandoni els
tractaments
El càncer a
Catalunya
El passat 3
de desembre, el Departament de Salut va presentar les darreres dades de
l’informe sobre la incidència, la mortalitat, la supervivència i les
projeccions de futur del càncer a Catalunya. L’anàlisi es basa en les dades
procedents dels registres de càncer de Girona i Tarragona i del Registre de
Mortalitat de Catalunya. L’anàlisi estadística de l’evolució del càncer en un
determinat territori és un instrument essencial per establir les prioritats de
prevenció, tractament i investigació d’aquesta malaltia.
Incidència.
A Catalunya es diagnostiquen aproximadament uns 33.700 casos de càncer cada
any. En els homes es diagnostiquen anualment uns 20.000 casos nous de càncer.
Per ordre de freqüència, els cinc tumors amb més incidència són els de pròstata
(21,3%), pulmó (15,1%), còlon i recte (15,0%), bufeta de l’orina (11,2%) i els
de la cavitat oral i faringe (3,9%), que representen el 66,5% de tots els
tumors. En les dones, anualment es diagnostiquen uns 13.700 casos nous de
càncer. Els cinc tumors més incidents són els de: mama (28,6%), còlon i recte
(15,3%), endometri (5,4%), pulmó (3,9%) i limfoma no hodgkinià (3,7%), que
representen el 57% de tots els tumors. Respecte a períodes anteriors, s’ha
detectat un canvi important en aquesta classificació ja que actualment el
càncer de pulmó ocupa el quart lloc quan abans ocupava l’onzè.
Previsions.
S’estima que un de cada dos homes i una de cada tres dones desenvoluparan un
càncer al llarg de la vida. L’any 2020 es preveu que es diagnosticaran a
Catalunya uns 26.000 casos de càncer en els homes (8.000 en els de 35 a 64 anys i 17.500 en els
de més de 65 anys) i 18.300 en les dones (7.400 en les de 35 a 64 anys i 10.500 en les
de més de 65 anys). L’augment del nombre de casos nous de càncer
(aproximadament uns 10.000) respecte a l’any 2007 és atribuïble fonamentalment
a l’envelliment previst de la població catalana.
Per a alguns
dels tumors més freqüentment diagnosticats a Catalunya existeixen programes de
prevenció secundària que tenen com a objectiu augmentar els casos de càncer
diagnosticats precoçment i, per tant, disminuir-ne la mortalitat. Els programes
de cribratge del càncer de mama (mamografies) i el del càncer de còlon i recte
(detecció de sang oculta en femta) en són un exemple.
A Catalunya
es diagnostiquen anualment uns 200 càncers infantils (en nens i nenes de menys
de 15 anys). Els càncers més freqüents en aquestes edats són els hematològics
(leucèmies i limfomes) i els de cervell.
Mortalitat.
Anualment a Catalunya moren unes 15.700 persones a causa del càncer, i és la
primera causa de mortalitat en els homes i la segona en les dones, després de
les malalties de l’aparell circulatori.
Supervivència.
La supervivència al cap de cinc anys dels homes diagnosticats de càncer és del
51% i en les dones, del 63%. La supervivència varia segons el tipus de càncer:
pròstata i mama (83% ambdós); còlon i recte (55%) i pulmó (14%). La
supervivència al cap de cinc anys dels nens i nenes amb càncer és del 80%.
Prevalença.
L’any 2007 hi havia a Catalunya unes 111.500 persones (63.300 homes, 48.200
dones) amb un diagnòstic de càncer realitzat en el període 2003-2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada