El Divendres Sant es localitza un arbre, generalment un àlber o un pollancre. Es talla i es porta
fins al poble on es situa a la plaça Major. El Dilluns de Pasqua aquest nou
exemplar d’arbre substitueix a l’arbre de l’any anterior que durant tot l’any
ha presidit inalterable la plaça. Els veïns guarneixen l’arbre amb banyes
d’animals i una senyera al capoll. Finalment amb cordes i escales els
participants l’aixequen al centre de la plaça.
La festa, declarada d’interès nacional, es
culmina quan a l’entorn de l’arbre es balla el Ball del Cornut , un antic ball
citat pel folklorista Joan Amades i que a partir de les seves recerques es va
recuperar. Els dansaires recorren la població en fila saltant i ballant a ritme
de la música d’una cobla. Sobtadament apareix el Cornut amb un barret de pell
que duu dues banyes de boc i sis parelles que formant una rotllana l’encerclen.l Cornut balla entre les dones que s’han
avançat de la rotllana, pren una de les noies i fuig futivament. Després
repeteix l’operació entre els dansaires. Finalment el Cornut pren una noia per
la mà i trenca la rotllana per poder sortir furtivament per un carrer adjacent.
La música continua i s’acaba ballant unes sardanes.
Sembla que aquesta dansa podria recordar cerimònies de culte a
divinitats fluvials, encara que també pot estar relacionada amb manifestacions
peticionàries per obtenir bones collites o també per la joia del poble per la
mort del feudal i la fi els "mals usos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada