 |
| Foto: Ràdio Sarrià |
Ràdio Sarrià. Josep M. Sansalvador
Si
l’exposició Llibres parlats (que encara es pot visitar a la biblioteca Emilia
Xargay) fos un espectacle d’òpera, aquest vespre hauríem assistit a l’apoteosi.
A manera de traca final, tres tenors de l’art de presentar llibres ens han
ofert una xerrada interesantíssima i molt divertida sobre la seva experiència de
més de trenta anys al capdavant de presentacions literàries a la Llibreria 22, el mític
establiment del carrer de les Hortes, a Girona.
Han vingut a
Sarrià Narcís-Jordi Aragó, Joaquim Nadal i Guillem Terribas, els dos primers
com a presentadors de llibres amb moltes vetllades a coll; i el segon com a
alma-mater de la llibreria i activista cultural de primer ordre. Terribas
atresora més de dues centes hores entre pel•lícules súper 8 i enregistraments
en vídeo de milers d’actes al seu establiment. De tot aquest immens arxiu
visual i sonor se n’ha extret el material de l’exposició que ha comissariat
Cristina Massanés i que recorrerà tot el país. Les primeres presentacions
vénen dels anys setanta i remunten fins pràcticament avui en dia.
Narcís-Jordi
Aragó, periodista i infatigable lector, després d’explicar les vicissituds de
les presentacions de llibres durant el franquisme, ha conclòs que estem davant
d’un gènere de literatura oral sense regles fixes i factible en multitud
d’escenaris variats. Només hi ha una sola regla admissible: en presentar un
llibre cal parlar-ne bé. Ens podem trobar amb obres que ens hagin agradat; amb
llibres que ens hagin deixat indiferents però existeixi relació d’amistat amb
l’autor; i amb volums que no ens hagin plagut en absolut però que un compromís
–amb qui sigui- no ens permeti saltar-nos l’encàrrec. Joaquim Nadal hi afegeix
un quart cas: el llibre que no ens ha agradat i que es decideix no presentar de
cap manera. En qualsevol cas, una presentació no és mai una crítica i s’ha
d’encarar a través de diferents fórmules: explicar-ne el contingut remarcant-ne
algun aspecte, expressar sensacions personals que ens ha provocat la lectura,
fer-ne una interpretació crítica.
La
presentació de llibres a la 22 ja és una tradició. (La Llibreria 22 és la
catedral de les presentacions!) S’ha creat un estil en un moment inicial però
s’ha mantingut amb continuïtat de llarguíssima trajectòria. Si s’arribés a
classificar i sistematitzar tot el material presentat tindríem un fidel reflex
de la història del país durant tots aquests anys. Més que una tradició ja és un
ritual, també: un ritual amb uns mínims però que pot desembocar en tota mena de
situacions. El veritable oficiant és el presentador, que ha de ser prou àgil
per sortir-se de qualsevol embolic on pugui anar a parar. El presentat ha de
donar les gràcies, pot arribar a justificar l’obra però cal que eviti de totes
totes repetir la presentació. A alguns autors, un ego superlatiu els arriba a
perdre. Quant a l'editor, el paper que millor li escau és situar-se en lloc
discret i passar desapercebut. Afirma Guillem Terribas que a la seva llibreria
hi ha més d’un any de cua per fer-hi presentacions, tot i que les editorials
(política de la reducció de despeses) ho han limitat a una roda de premsa
institucional. Tot el que es pugui fer a més a més és per voluntat de l’autor i
per ganes del llibreter i dels col•laboradors.
En tots aquests
anys, s’hi ha viscut presentacions amb centenars d’assistents, però algunes amb
un de sol: en ocasions se n’han arribat a manllevar d’una galeria d’art veïna.
Hi ha una regla que no falla mai: la durada de les presentacions és inversament
proporcional a l’assistència de públic. S’han celebrat actes a llocs tan
insòlits com ara discoteques, teatres, jardins... però enlloc com a la
llibreria s’hi crea un clima de tanta complicitat i intimitat entre
presentadors, autors i parròquia. Grandíssimes figures de la literatura que han
desfilat per la 22 ja no són entre nosaltres: Pairolí, Porcel, Gil de Biedma,
Teixidor... La nòmina d’autors presentats a la 22 és èpica.
I podem
deixar-ho aquí. Moltíssimes anècdotes,
xafarderies, apunts còmics, han amanit la sessió. És el moment de glosar la
grandesa dels tres ponents que ens han acompanyat i de recordar a tothom que
s’ho ha deixat perdre que paga la pena estar al cas dels actes culturals que es
programen a Sarrià. El d’avui ha estat brillant, esplèndid i molt divertit.
Llarga vida a la Llibreria
22 i als seus incansables presentadors!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada