Mor Tomàs Mallol, el col·leccionista empordanès que va fer possible crear el Museu del Cinema a l'any 1998.
El col·leccionista de cinema i cineasta Tomàs
Mallol i Deulofeu va morir ahir a l'Hospital Josep Trueta de Girona
als 89 anys d'edat a causa d'una malaltia. Nascut l'any 1929 a Sant Pere Pescador,
va compilar durant anys una immensa col·lecció del precinema i dels primers
anys del setè art amb uns 20.000 objectes.
Tot i que va estudiar enginyeria tècnica a
l'Escola Industrial de Barcelona i va exercir com a enginyer, mecànic, taxista,
fotògraf o publicista, la seva passió era el cinema
Casat i amb dues filles, durant anys va viure entre Barcelona i Torroella de Fluvià, va arribar ser regidor del Partit Socialista i tinent d'alcalde i aquesta tarda i serà enterrat.
L'any 1956 va realitzar la seva primera
pel·lícula, El pastor de Can Sopa, i va intentar fer-se un lloc en el món dels
directors de fotografia amb una primera i única incursió en el cinema
professional a la coproducció italoespanyola Su propio destino.
Va abandonar el cinema professional per les
dependències i servituds que comportava, que considerava que s'allunyaven dels
criteris artístics de la pel·lícula, i va decidir continuar com a cineasta
amateur i va fundar l'UCA, Unió de Cineastes Amateurs, amb seu a Barcelona.
En vint anys, fins al 1977, Tomàs Mallol va
dirigir trenta-un curts cinematogràfics, que li van valer diversos premis
internacionals de cinema amateur. L'Empordà (1957), Mástiles (1963), Instante
(1967), Daguerre i jo (1969), Poca cosa sabem (1972), Negre i vermell (1973) o
Homenatge (1975) són alguns dels títols dirigits per Mallol, que es
caracteritzen pel seu perfeccionisme formal, pel ritme lent de les imatges i
per la seva obsessió per l'espai i el temps.
A mitjans de la dècada dels anys 60,
paral·lelament i com a conseqüència de la seva activitat com a cineasta
amateur, va aplegar diversos aparells de pas estret, inicialment sense vocació
de col·leccionista.
Anys més tard, arran de la lectura del llibre
La arqueología del cine, de C.W. Ceram, va enfocar la seva col·lecció cap a
l'arqueologia del cinema, sense abandonar els aparells de cinema amateur ni els
de cinema infantil.
Tomàs Mallol va començar llavors una intensa
activitat d'estudi i recerca d'objectes que el van portar, al llarg de més de
trenta anys, a formar una col·lecció de quasi 8.000 objectes, aparells i
accessoris precinematogràfics, 10.000 documents amb imatges fixes (fotos,
cartells, gravats, dibuixos o pintures), 800 films de tot tipus i una
biblioteca amb 700 llibres i revistes. Rescatats de mercats i encants de
Catalunya, Espanya i França, objectes aplegats s'emmarquen en el període
comprès entre mitjan segle XVII i 1970.
Considerada com la col·lecció més important de
l'estat en matèria de precinema i una de les més completes d'Europa, la
compilació de Mallol va ser adquirida per l'Ajuntament de Girona l'any 94, després
que fracassessin les negociacions amb el consistori de Figueres perquè la
capital de l'Alt Empordà fos la seu del museu.
El mateix 94 es va crear la Fundació Museu del
Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol, de la qual era president d'honor, per gestionar
el futur Museu del Cinema, que va obrir les portes el 8 d'abril de 1998.
Des de llavors, Tomàs Mallol ha rebut
nombrosos reconeixements a la seva tasca en favor del cinema com ara la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de
Catalunya al 2001, el nomenament de soci d'honor de l'Academia de las Artes y
las Ciencias Cinematográficas de España o el premi Liberpress que li van
atorgar al 2008 per una vida exemplar dedicada al cinema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada