L'escultor gironí Francesc Torres Monsó va rebre ahir la distinció dels Premis Nacionals de Cultura 2013

Ràdio Sarrià.

Ahir es va celebrar la cerimònia d'entrega dels Premis Nacionals de Cultura, uns dels guardonats va ser l'escultor gironí, Francesc Torres Monsó que va rebre la distinció de mans del President de la Generalitat, Artur Mas. Després de l’entrega de guardons, que enguany han distingit deu persones i entitats, el president va destacar que els Premis Nacionals de Cultura “són el reconeixement de més entitat i prestigi que es dóna al món de la cultura en el nostre país”, i ha remarcat el fet que ja van existir en l’època de la Generalitat republicana. “Sempre que hi han hagut la Generalitat en l’època moderna i, per tant, la llibertat i la democràcia, a Catalunya hi han hagut Premis Nacionals de Cultura per reconèixer les persones i entitats més destacades del país”, ha manifestat.

Com a reptes de futur en l’àmbit cultural, el cap de l’Executiu va destacar: “eixamplar el mercat i trobar impulsors, públics i privats”, perquè ha assegurat que “tenim més talent i creativitat que no pas mercat i capacitat de finançament per donar-los resposta”. En aquest sentit, el president va demanar fer més gran el nostre mercat “perquè difícilment el mercat interior podrà ser molt més”, i fer-ho “mirant de portes enfora”.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha decidit atorgar els Premis Naciionals de Cultura a: Hermann Bonnín; Josefina Castellví; el Centre de Lectura de Reus; Agustí Fernández; Josep Maixenchs; Eduardo Mendoza; Imma Monsó; Elsa Peretti; Josep Ramoneda i Francesc Torres Monsó.

Francesc Torres Monsó (Girona 1922) escultor reconegut la seva dilatada trajectòria exemplifica la problemàtica de l’escultura durant la segona meitat delsegle XX. El pas per París els anys 50 i a Londres els 60 li dona una visió i nternacional de l’art, del context històric i de l’humanisme de postguerra. Com ha fet constatable la mostra retrospectiva a la Fundació Vila Casas, l’obra de Torres Monsó confronta amb audàcia creativa els interrogants de la condició humana, des del més íntim fins al més universal. Les seves obres d’art públic més significatives com les lletres A,B,C,Q (1980) o Llapis (1981) -instal·lades als carrers de Girona- recreen de forma singular la corporeïtat i el món de l’objecte.