 |
| Le Voci Di Dentro d'Eduardo de Filippo |
També repeteixen al Festival el lituà
Oskaras Korsunovas visita el festival per tercera vegada amb una versió d’Els
baixos fons de Gorki.També per tercera vegada Guy Cassiers visita Girona, per
presentar l’Orlando de Virgina Wolf interpretat, aquesta vegada, per Katelijne
Damen.
Thomas Ostermeier
torna a Temporada Alta per segona vegada, -nou anys després-, per presentar
Susn, una producció de la Münchner Kammerspiele que portarà a Girona a
Brigitte Hobmeier, una de les joves actrius amb més repercussió actualment a
l’escena alemanya.
El jove director
belga Fabrice Murgia–que va presentar l’any passat l’extraodinari Ghost Road-
arriba amb l’espectacle que el va llançar com un dels valors més sòlids de
l’escena europea: Le chagrin des ogres, una inquietant proposta sobre el
tiroteig en un institut alemany que li serveix per parlar sobre el malestar de
tota una generació amb la seva estètica pròpia, barreja de diversos llenguatges
artístics.
Tampoc Edward Hall
i la seva companyia Propeller no necessiten cap tipus de presentació al
Temporada Alta després d’haver-hi presentat ja cinc de les seves produccions
(Conte d’hivern, L’amansiment de la fera, Ricard III, Enric V i Nit de reis).
Ara i com sempre amb intèrprets exclusivament masculins presenta un altre text
de Shakespeare, El Somni d’una nit d’estiu. A més l’edició compta amb el gran
clown nord-americà Avner.
Els plats forts de
la dansa d’aquesta edició
La vocació
internacional és un dels pilars de la dansa d’aquesta edició. Així, el festival
presenta noms com Philippe Genty, Josef Nadj o Sidi Larbi Cherkaoui.
Philippe Genty és
un altre dels artistes clàssics de Temporada Alta, on es va presentar per
primera vegada el 1994, torna al festival amb la seva darrera proposta, Ne
m’oublie pas, un espectacle on segueix amb el seu marcat caràcter visual i en
aquesta ocasió barrejant sobre l’escenari actors/ballarins i maniquís.
Josef Nadj ha estat diverses vegades al
nostre país i ara se’n presenta la seva mítica versió de Woyzeck que ja es va
poder veure fa molts anys al desaparegut Festival de Sitges. És la segona
participació de l’artista a Temporada Alta després de presentar el 2005 Petit
psaume du matin amb Dominique Mercy.
També Sidi Larbi
Cherkaoui és repetidor, ara amb 4D, un programa de duets. No cal parlar de
Larbi, després d’Origin, Dunas, amb la bailaora de flamenc María Pagés que va
estrenar-se al festival l’any 2009 coproduïda per EL CANAL o el Play que vam
veure l’any passat.
La programació
musical internacional
Pel que fa a la
música, el Temporada Alta porta la reina dels musicals al West End anglès,
Maria Friedman. També amb la música, Tots dos completen la nòmina d’artistes
internacionals d’aquesta edició. Però la 22a edició de Temporada Alta també
dóna cabuda a reconegudes figures de la música del panorama internacional. Ens
referim a Morcheeba, grup britànic que va
esclatar als anys 90 i que ara torna amb força amb el nou disc Head up
High que veurà la llum el proper dia 14 d’octubre; el gran pianista de jazz
Chucho Valdés acompanyat pels Afro-CubanMesseners; i Paco Ibáñez, que cantarà
als poetes llatinoamericans.
Connexió
Iberoamèrica
Sota el títol
Connexió Iberoamèrica les produccions de l’altra riba de l’Atlàntic estaran més
presents que mai en aquesta edició de
Temporada Alta gràcies al suport del programa Iberescena, amb 5 espectacles de
4 països (Argentina, Brasil, Uruguai i Mèxic).
Julia, la versió de
La senyoreta Júlia de Strinberg de la directora brasilera Christiane Jatahy
promet ser una de les sorpreses del festival; la directora i autora argentina
Romina Paula, introduïda a Europa de la mà del festival,estrenarà el seu nou
muntatge Fauna. Mariano Pensotti torna ara amb Cineastas, un espectacle que
presenta a tot Europa ensenyant al mateix pla una proposta teatral i una
cinematogràfica; Pequeño Teatro de Morondanga, dirigit per Roberto Suárez, mai
no han estat a Europa i ens presentaran Bienvenido a casa, una tragicomèdia delirant
que s’ha de veure en dues sessions diferents, la primera de forma frontal i la
segona de forma lateral, mostrant el que passa fora d’escena. Lagartijas
tiradas al sol es una comunitat d’artistes de pensament llibertari que torna
amb Montserrat, on investiguen la vida de la mare d’un dels membres del
col·lectiu, desapareguda fa 20 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada