El Refinement és la primera recerca
comparativa global exhaustiva sobre l’eficiència i la qualitat de l'atenció en
salut mental a Europa.
Els resultats preliminars del projecte s’han
presentat avui en una jornada coorganitzada pel Departament de Salut i l’associació
científica PSICOST, responsable de la disseminació de la investigació.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha clos avui
la jornada de presentació dels primers resultats del projecte europeu
Refinement, el primer estudi comparatiu global i exhaustiu sobre com els
sistemes de finançament afecten la qualitat de l'atenció en salut mental al
continent europeu. La jornada, coorganitzada pel Departament de Salut i
l’Associació Científica PSICOST, ha estat adreçada als màxims dirigents i
gestors de les organitzacions vinculades a l’atenció a la salut mental. Els
resultats conclouen que Catalunya, i específicament la Regió Sanitària de
Girona, disposen d’un dels sistemes d’atenció a la salut mental més eficients
d’Europa i que aquest pot arribar a ser un referent de comparació
internacional.
En la seva intervenció, Boi Ruiz, ha destacat
que "a nivell pressupostari, la salut mental està equiparada al càncer i a
les malalties de l’aparell circular" i ha explicat que "la bona
col·laboració entre l’àmbit primari i el de salut mental ha fet possible la
disminució d’un 29% de les derivacions". I, sobre el Projecte europeu
Refinement, el conseller ha afirmat que "és un clar exemple de l’objectiu
de Salut d’informar sobre el per què, com i per a qui de les actuacions que es
porten a terme des del Departament".
Les taxes de reingrés més baixes, la taxa de
continuïtat assistencial després de l’alta hospitalària a través dels centres
comunitaris més alta o la més baixa utilització de recursos hospitalaris a
nivell europeu són algunes de les dades que poden convertir la Regió Sanitària de
Girona en model de referència en l’àmbit de la salut mental.
La jornada ha comptat amb la intervenció dels
màxims líders de l’estudi, economistes de la salut i experts en l’avaluació de
serveis de salut mental, atenció pública i social dels nou països objecte de la
recerca: Itàlia, Regne Unit, Finlàndia, Àustria, França, Estònia, Romania,
Noruega i Espanya.
L’estudi Refinement (Research on Financing
systems Effect on the Quality of Mental health care ) sorgeix de la necessitat
de comparar i estandarditzar els diferents sistemes de finançament i d’avaluar
el funcionament de l’atenció de la salut mental a Europa, on els objectius de
qualitat, equitat i eficiència i la millor atenció possible a llarg termini es
relacionen amb un sistema de finançament que es nodreix de la combinació
d’impostos, aportacions a la seguretat social, assegurances privades i
pagaments directes. L’estudi té com a objectiu conèixer l'impacte dels sistemes
de finançament en la qualitat de l'assistència i en els patrons d'atenció dins
el sistema d'atenció a la salut mental, així com identificar les millors
pràctiques clíniques i els components que les financen, per extreure’n
conclusions i recomanacions que ajudin a millorar els sistemes de finançament
de la salut mental a Europa.
El projecte està estructurat en diferents
mòduls de treball, que han estat alhora projectes de recerca que busquen donar
resposta als objectius del Refinement. Els blocs principals són: finançament i
incentius (FINCENTO), indicadors de qualitat en salut mental, mapeig
territorial de serveis, recursos humans i indicadors assistencials (REMAST),
patrons d'atenció i trajectòries assistencials en salut mental (REPATO) i
modelatge de sistemes de finançament.
L’estudi s’ha centrat en el finançament, la
qualitat de l’atenció a la salut mental i els resultats a dos nivells: un de
macro, corresponent a tot l’àmbit de Catalunya, i un de micro, que ha pres com
a model la demarcació de Girona.
En relació amb l’anàlisi dels resultats sobre
el finançament dels sistemes socials i de salut, l’estudi conclou, a priori,
que no hi ha diferències importants entre països en la forma com és finançada
la salut mental en comparació amb el sistema de salut general. En canvi, sí que
varia considerablement la manera de finançar el sistema de salut. En el cas de
l’Estat espanyol, Anglaterra, Itàlia, i Noruega, els governs centrals cobreixen
més del 80 % del finançament de l’assistència sanitària amb els ingressos
provinents de taxes i impostos. Concretament a l’Estat espanyol, els ingressos
de les Comunitats Autònomes cobreixen el 68 % dels fons. D’altra banda, a
França i Romania, els fons de les asseguradores de salut social són la
principal via d’ingrés (més d’un 70 %); mentre que Àustria i Finlàndia disposen
de sistemes mixtes.
Pel que fa al mapa de serveis de salut mental,
els resultats mostren que del conjunt de països analitzats, la Regió Sanitària de
Girona, el territori de Hampshire (Anglaterra) i Verona (Itàlia) són les àrees
que tenen una disponibilitat de serveis i places a la comunitat més alta i, per
tant, un model d’atenció a la salut mental basat en el desplegament de recursos
comunitaris propers a la població. La demarcació de Girona obté la proporció de
recursos comunitaris versus hospitalaris més alta d’Europa (70/30).
En relació amb les trajectòries d’atenció de
la salut mental (com es mou un pacient dins el sistema de salut en funció dels
recursos, la gravetat de la seva malaltia, etc.), el Refinement assenyala que
Catalunya i Itàlia són els territoris on la col·laboració entre nivells
assistencials (atenció primària i serveis de salut mental especialitzats) és
més eficaç, gràcies en ambdós casos a la implantació de programes oficials, com
ara el Programa de Suport de Salut Mental a l’Atenció Primària en el cas català,
i a disposar d’una xarxa de dispositius (tant de l’atenció primària com de
l’especialitzada), que és gestionada i finançada per un Servei Nacional de
Salut.
En aquest punt de la investigació, el
Refinement posa en evidència que les taxes de reingrés observades després de
l’hospitalització psiquiàtrica aguda pels intervals de 7, 30, 90 i 180 dies té
variacions importants entre els diferents països. Val a dir que la Regió Sanitària de
Girona obté les taxes de reingrés més baixes (el 18%, versus el 40% europeu) i
la taxa de continuïtat assistencial post alta hospitalària més elevada (el 90%
versus el 57% de mitjana europea). És a dir, que el 90% dels usuaris que han
ingressat en una unitat d’aguts o subaguts de salut mental, continuen el
tractament als centres de salut mental comunitaris. De fet, la demarcació de
Girona figura com l’àrea europea on la utilització de recursos hospitalaris és
més baixa (l’1’17/1.000 hab. versus el 3/1.000 hab. a Europa).
Quant a la qualitat de l’atenció en salut
mental i la cobertura de les necessitats de la població, l’estudi conclou que
Catalunya i Itàlia són els territoris on l’interval de temps entre la primera
visita a un centre de salut mental després de l’alta hospitalària és la més
baixa d’Europa. Concretament, a Catalunya, els 70% dels pacients amb un
trastorn mental sever (persones amb un trastorns psicòtic i/o bipolars) són
visitats al centre de salut mental en un interval de 7 a 30 dies; mentre que a
països com Noruega o Àustria, només un 30% tenen aquest seguiment. Val a dir
que a Anglaterra, la visita al centre de salut mental després de l’alta
hospitalària s’ha de realitzar al cap set dies per llei.
L’estudi també demostra que la Regió Sanitària de
Girona té un dels millors sistemes d’accés als centres sanitaris. Aquest fet es
tradueix en centres a prop de casa, facilitat per ser tractat i,
consegüentment, assoliment de millors diagnòstics que contribueixen a baixar
l’índex de cronicitat.
En conclusió, els resultats reflecteixen que
Catalunya, i específicament la Regió Sanitària de Girona, disposen d’un dels
sistemes d’atenció a la salut mental més eficients d’Europa i que aquest pot
arribar a ser un referent de comparació internacional.
El projecte Refinement es va iniciar fa dos
anys i ha estat finançat per la Comissió Europea dins del programa "7th
Framework". L’Estat espanyol està representat en el projecte per
l’Associació Científica PSICOST, liderada pel doctors Luis Salvador-Carulla i
Carlos García-Alonso. L’acompanya com a soci l’Institut d’Assistència Sanitària
(IAS), empresa pública del Servei Català de la Salut que gestiona la Xarxa de Salut Mental i
Addiccions de les Comarques Gironines (micro àrea objecte de l’estudi), amb el
suport del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut.
Després de la presentació d’avui, el
Departament de Salut acollirà demà la jornada de treball del grup d’experts del
Projecte Refinement, que té per objectiu concretar una proposta de model
europeu de finançament de salut mental que garanteixi la qualitat, equitat i
l’eficiència dels sistemes d’atenció a la salut mental. L’endemà, se celebrà
l’Assemblea General dels membres que haurà de donar pas a les conclusions
definitives de l’estudi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada