Jordi Martínez presenta el seu nou àlbum "ADN" en solitari

Ràdio Sarrià.

El manresà Jordi Martínez, presenta el seu nou disc "ADN" amb una petita selecció del seu material més íntim, plagat de vitalitat, força i sentiments, expressades amb una acurada tècnica, i una elaboració mimada de so, fruit de la maduresa adquirida al llarg dels anys dalt dels escenaris.
Martínez amb el recolçament d'una banda excepcionals formada per alguns dels músics més renombrats, ens proposa un ampli escenari de rock-fusió on abocar les seves inquietuds experimentals i dinamitar la seva imaginació.

Mentre "4382" ens introdueix amb una melodia subtil al seu univers, "Sweet Temptation" ens hi endinssa amb uns marcatges i un groove impecables per anar a buscar, en la seva tornada, els límits físics de l’instrument, sense per això sacrificar gens la musicalitat. A "Infusió" la guitarra de Jordi Martínez s'enriqueix de la companyia del saxo d’un Llibert Fortuny absolutament genial contestant les frases blues d'una guitarra absolutament desbocada, tot jugant amb les tonalitats i les armonies dissonants per acabar creant un diàleg superlatiu dels dos instruments. Amb "Xeisar" juga amb el ritme armònic, confonent a l'oient de la tonalitat del tema, per crear una melodia carregada d’emoció i sentiment. I amb "Carrers Molls" uneix virtuosisme instrumental decantat al Jazz i amb una influència que deixa veure una simpatia per Zappa, pero amb un so carregat de contundència.

"ADN" s'ha elaborat amb delicadíssims arranjaments al piano del propi co-productor, Jordi González, incontestable en tot el disc, destacant els solos a "carrers molls" i el seu frasseig modern a "Narinant". Però sens dubte és al tema "El Pont Vell, on exemplifica la seva versalitat en estils completament oposats, deixant clara, una coneixença i riquesa musical com pocs en l'instrument.
Cal destacar del nou àlbum, una base rítmica amb un pes i un pols de digna enveja, a les mètriques sempre complicades i poc usuals d'un Jordi Martinez que disfruta en els desplaçaments i en anar a accentuar sempre "la del costat" de la que toca. Originalitat en ritmes, absolutament entesa i exponenciada per un impecable Isidoro Martinez i un baixista que coneix perfectament com fer caminar els temes; Alexis Cabrillana, molt destacable a "Nari-Nant" i "Stress" on fa gala del seu bon gust per la melodia.

El resultat final d'aquest nou treball és un enriquidor mosaic de sons, melodies i armonies perfectament treballades que, vestides d’una versatilitat i virtuosisme reservat a uns pocs escollits, només podria signar un veritable mestre de la guitarra.