Josep M. Sansalvador
A la seu de la Fundació Valvi , a
Girona, divendres passat s’hi va presentar el llibre de Joan Vila La crisi des de la
trinxera. Economia per a empresaris. Joan Vila , empresari paperer, enginyer i sarrianenc,
fa anys que col•labora amb mitjans de comunicació del país difonent idees dels
camps de l’economia, l’empresa i l’energia. En l’acte de divendres al vespre va
estar acompanyat pel periodista Jordi Corominas, que va fer de conductor de la
presentació; pel també columnista Antoni Puigverd, que va fer un retrat
vehement de proximitat i coneixença de l’autor; i pel nombrós públic que hi va
ser present.
Fa anys que se sent
clamar Joan Vila
contra les polítiques que ens han dut a la situació de crisi tan profunda que
vivim. Ha estat crític davant el triomf de l’especulació enfront de la
industrialització, ha carregat de valent contra l’exclusivitat de crèdit
immobiliari que el sistema bancari va protagonitzar, ha defensat amb fervor el
manteniment o la recuperació de la competitivitat i ha engegat totes les
alarmes davant l’imparable forat a la balança comercial. Malauradament, però,
el govern de les decisions econòmiques ha mirat cap a una altra banda, fins que
al fons del sac hi hem trobat les engrunes. Aquest és el panorama que es
dibuixa, vist des de la trinxera, de la primera línia de foc d’un empresari que
ha viscut aquests anys difícils i els ha sabut combatre amb mà de ferro. Han
sobreviscut les empreses més preparades, les més fortes: Darwin en estat pur.
Apunta l’autor a La
crisi des de la trinxera que la solució als problemes estructurals del país no
és senzilla, però s’imposa un gir cap a l’austeritat, la precisió, el rigor i
la innovació. Tot això ha d’anar acompanyat d’un canvi de mentalitat
generacional i formatiu. S’ha de treballar cap a l’excel•lència, cal educar els
estudiants cap a l’esforç i des de la universitat s’ha de canalitzar energia
amb la vista posada en la reindustrialització. S’ha acabat malbaratar recursos:
hem de tenir més present que mai que som un país pobre i que al màxim que podem
aspirar és a gaudir d’una “abundància frugal”. Ens en sortirem.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada