Segons la Fiscalia Superior de Catalunya la consulta prevista per al 9 de novembre no té encaix en la
Constitució i considera que no té "cap suport legal per a la seva
celebració".
Segons el ministeri públic, "així es desprèn del conjunt
de l'informe" de la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) sobre la querella que va presentar Manos Limpias contra el president de la
Generalitat de Catalunya, Artur Mas En la seva querella, Manos Limpias acusava Mas dels delictes de prevaricació, desobediència, rebelió i sedició.. A través d'un comunicat, la Fiscalia Superior de
Catalunya considera s'han fet "interpretacions errònies" d'aquest
escrit i s'han "descontextualitzat algunes de les expressions" que
s'hi contenien.
En el seu escrit remès al TSJC, la fiscalia assegura que veu
marge per "discutir raonadament" l'encaix de la consulta dins la Constitució,
però ara la Fiscalia Superior diu que això s'ha malinterpretat. "Amb la
regulació legal apuntada i la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC)
es pot discutir raonablement l'encaix constitucional de la consulta-referèndum
previst per al dia 9 de novembre". No obstant això, la fiscalia alerta que la "discussió jurídica" s'hauria de situar en seu constitucional,
al TC.
El fiscal recorda que l'actual llei catalana de consultes i
la sentència del TC que va retallar i reinterpretar l'Estatut del 2006
estableixen que les consultes només es poden fer sobre matèries que siguin
competència pròpia de l'administració convocant. També recorda que la
Generalitat no pot regular els referèndums, i que aquests són una mena de
consultes populars exclusives de l'estat.
La fiscalia del TSJC nega que es pugui considerar
prevaricació la decisió política del president Mas de convocar una
consulta i deixa clar que les declaracions de Mas al Parlament estan protegides
per l'article 57 de l'Estatut i el 71 de la Constitució espanyola, que
garanteix que els parlamentaris es puguin expressar en plena llibertat.
L'escrit destaca també que la diferència entre referèndum i
consulta "no és clara" i que és l'alt tribunal qui ho hauria de
decidir. En aquest sentit, senyala que l'acord de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP per
celebrar la consulta "sembla" indicar que "la voluntat política
passa primer per la celebració d'un referèndum via delegació central i, en el
seu defecte, per una consulta via la llei actual o la que està en tràmit al
Parlament". El text també avala la legalitat del Consell Assessor per a la
Transició Nacional ja que no representa cap despesa per a l'erari públic, tot i
considerar-lo un organisme "curiós".
El fiscal també recorda que el govern de José Maria Aznar va incloure
com a delicte la convocatòria il·legal d'eleccions o consultes populars per via
de referèndum, però aquest delicte va ser suprimit del Codi Penal pel govern
Zapatero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada