L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha presidit aquest migdia la hissada de la senyera estelada i la descoberta d’una placa commemorativa als jardins de Vicenç Albert Ballester, que està considerat el creador de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc. També han assistit a l’acte la tinenta d’alcalde i regidora d’Hisenda i Règim Interior, M. Àngels Planas; el regidor de Serveis Socials, Cooperació i Participació, Eduard Berloso; el portaveu del grup municipal de la CUP, Jordi Navarro; el regidor no adscrit Carles Bonaventura; el president de l’Associació de Veïns de Montilivi, Ramon Ternero; el filòleg i impulsor de la Comissió del Centenari de l’Estelada, Joan Marc Passada, i diversos familiars de Vicenç Albert Ballester. En un acte on han assistit prop d’un centenar de veïns del barri, l’alcalde ha estat l’encarregat de descobrir la placa de reconeixement, mentre que Ternero i el president de l’Associació de Veïns de Palau-sacosta, Romà Monreal, han protagonitzat conjuntament la hissada l’estelada. L’homenatge s’ha tancat amb la interpretació de l’himne d’Els Segadors per part de la Coral de Montilivi i de tots els assistents. “Quan es va aprovar per Ple posar el nom de Vicenç Albert Ballester a aquests jardins, ara fa sis anys, la bandera estelada era una bandera que difícilment travessava gaire fronteres. Avui és una icona reconeguda internacionalment. Se sap que és el símbol de la reivindicació d’un poble que vol ser lliure i independent”, ha manifestat l’alcalde, que ha afegit que rere el símbol hi ha “l’expressió d’una reivindicació històrica” i la voluntat de ser “un país millor, més lliure, més just, modern, avançat i obert al món”. Puigdemont ha remarcat que l’emplaçament escollit “és un espai digne i adequat” per tal de reconèixer “la memòria, l’obra i el compromís” de Ballester i que és també “un espai públic dedicat a la importància que tenen les conviccions i els ideals”. En aquest sentit, ha afirmat que l’ideal de Vicenç Albert Ballester “insubornable, però potser minoritari i incomprès” ara fa cent anys, “era noble i era de justícia, i, per això, finalment ha arribat a tothom”.
En nom dels familiars del creador de l’estelada, ha intervingut Núria Sastre Domènec, qui ha afirmat que l’acte d’avui i els actes organitzats per la Comissió del Centenari de l’Estelada en el seu moment han ajudat a la família “a il·luminar la vida i la història” i “a recuperar la memòria d’aquest parent que ens era una mica llunyà”. “Aquí ens té cent anys després, generacions diferents i de diverses procedències, per continuar la seva lluita”, ha conclòs.
El president de l’Associació de Veïns de Montilivi, Ramon Ternero, ha posat èmfasi en la importància que té pel barri que s’hagin dedicat i reconegut carrers i places de la zona a diversos noms importants de la llengua catalana i la història del país, com el mateix Ballester, però també com Joan Corominas, Josep Clarà i Ayats, Àngel Serradell, Josep Maria Corredor o Maria Aurèlia Campmany. “Avui és pertinent, potser més que mai, fer aquest homenatge i hissar la senyera estelada”, ha manfiestat.
Per la seva banda, Joan Marc Passada, ha fet una glosa de la figura de Vicenç Albert Ballester, qui ha descrit com “un dels fundadors del moviment independentista contemporani”, que exemplificava “un missatge d’unitat en el front sobiranista” i un personatge que “forma part de la intrahistòria de Catalunya, la història dels petits personatges, que cal recuperar”. “Amb el referent cubà reeixit de la independència, Ballester va impulsar una imatge: l’estelada dins la bandera catalana”, ha explicat Passada.
Arran de la commemoració el 2008 del centenari de la senyera estelada, el Ple de l’Ajuntament de Girona va aprovar que uns jardins de Montilivi portessin el nom de Vicenç Albert Ballester i Camps. Tal com recull el llibre Cent anys d’estelada. Un segle d’iconografia independentista, editat per la Comissió del Centenari de la Senyera Estelada, aquesta bandera “visqué el seu primer èxit mediàtic cap als anys 20 i 30 del segle XX, s’estroncà amb la dictadura franquista i es podria dir que no es tornà a recuperar plenament fins als anys vuitanta, la dècada que reinicia el creixement sociològic de l’independentisme”. Actualment, i tal com assenyala la publicació, s’està consolidant com “la marca global del sobiranisme”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada