Temporada Alta segueix avançant en l’objectiu de ser un referent com a porta d’entrada a Europa del teatre de l’altra banda de l’Atlàntic. Conjuntament amb Iberescena, un programa internacional en què participa l’INAEM (Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música), el festival presenta la segona edició de Connexió Iberoamèrica, una mostra de cinc espectacles de factoria iberoamericana que provenen de quatre països: Argentina, Brasil, Uruguai i Mèxic. Després d’uns quants anys de ser porta d’entrada del teatre iberoamericà a Europa, Temporada Alta continua apostant per un dels pols creatius més interessants del planeta, i ho fa consolidant la segona edició d’aquest cicle que l’any passat va portar creacions dels argentins Mariano Pensotti i Romina Paula; l’uruguaià Roberto Suarez; la companyia mexicana Lagartijas tiradas al sol; i la brasilera Christiane Jatahy.
La directora-realitzadora Christiane Jatahy és l’encarregada d’iniciar el cicle d’enguany el proper 4 i 5 d’octubre amb una versió de Les tres germanes. I si elles marxessin a Moscou? (E se elas fossem para Moscou?) és el títol que Jatahy ha posat a aquesta adaptació del clàssic de Txèkhov, que aborda els temps en què vivim a través de tres germanes que somien anar a Moscou. L’any passat la dramaturga brasilera va sorprendre amb Julia, una versió de La Senyoreta Júlia d’Strimberg on la dramaturga ja delimitava el terreny entre el teatre i el cine. Aquesta vegada, però, l’acció no només succeeix a sobre d’un escenari, sinó que Jatahy ofereix dues versions d’un mateix espectacle que succeeixen en el mateix moment en llocs diferents. L’espectador ha d’escollir entre dos llenguatges amb regles pròpies, dues lectures al servei dels temps llargs del dramaturg rus i la utopia de tres personatges exiliades de si mateixes. Mentre l’obra es representa en una primera sala (El Canal), en un segona sala adjacent (Auditori Coma-Cros) es munta i es projecta simultàniament una pel·lícula que mostra tot el que va succeint a l’escenari. Ambdues representacions formen dues cares possibles d’una mateixa obra, que poden veure’s alternativament. Dos exercicis que desplacen els camps respectius del teatre i del cinema.El gran aparador iberoamericà que planteja Temporada Alta en cada edició passa també per descobrir i portar a Catalunya nous talents i creadors de l’escena llatinoamericana, per així descobrir nous llenguatges, nous valors i noves propostes per sacsejar el panorama escènic. Aquest any, tres nous artistes trepitgen el festival per primera vegada: l’argentí Sergio Boris, la companyia mexicana Microscopía i l’uruguaià Sergio Blanco. Sergio Boris, un dels nous valors de l’escena porteña que segueix la més pura tradició de Veronese o Tolcachir, ens acosta la seva última creació, Viejo, solo y puto. El muntatge és una obra hiperrealista i transparent de meravellosa desolació que comparteixen una família de farmacèutics i una parella de transvestits que creuen els seus camins en una farmàcia de guàrdia. Shaday Larios, líder de la companyia mexicana Microscopía, en col·laboració amb Jomi Oligor, de la companyia Hermanos Oligor, ens presenta La máquina de la soledad, un espectacle íntim, només per a 50 persones que es defineix com a “teatre d’objectes documental”. L’espectacle és un homenatge a la carta i al correu postal com a símbol de la humanitat que hi ha dipositada en la tecnologia precària d’avui en dia. Per acabar, l’uruguaià Sergio Blanco presenta Tebasland, la dura història d’un parricidi que conjuga dos registres lingüístics, dues vides, diferents edats. La última proposta programada al Connexió Iberoamèrica és una jove companyia mexicana que ja ha portat dos projectes al Temporada Alta -El rumor del incendio (2011) i Montserrat (2013)-. Les Lagartijas tiradas al sol, formació liderada per Luisa Pardo i Gabino Rodríguez, torna a sorprendre amb un espectacle de teatre documental. Derretiré con un cerillo la nieve de un volcán és un muntatge que reflexiona sobre la memòria i la construcció d’identitats a través del ressorgiment del Partit Revolucionario Institucional (PRI) que des de 2012 torna a governar Mèxic, i que ja des de 1929 i fins al 2000 va propiciar la reconciliació social del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada