En només sis mesos, Sara Dalmau presenta una nova exposició que porta per títol “Dones vermelles teixint somnis” i que amplia el seu món personal de pigments i maquillatges a llanes, puntes i cordills. L’exposició es pot visitar al Centre de Cultura Cal Cabaler a Creixell (Tarragona) fins al 31 d’octubre. Al mes d’abril Sara Dalmau presentava la seva exposició “Dones Tartàriques” a la Sala d’exposicions del Monestir de Santes Creus, que programada, en principi, per un mes, es va prorrogar fins a finals de juliol i va tenir una molt bona crítica entre els que la visitaven. El proper dissabte 11 d’octubre a les 19 hores, Dalmau inaugura a Cal Cabaler (Creixell, Tarragona) una nova col·lecció de dones, “Dones vermelles teixint somnis”, en la que, per la seva creació ja tan particular formada de pintures, pigments, maquillatges, ombres d’ulls..., incorpora nous elements del món femení com les llanes, les puntes, els llaços o els cordills. Sara Dalmau té una manera única, innovadora i seductora de crear la seva obra, sempre al voltant de la dona i el món femení. La Sara, esteticista de professió, utilitza en la seva obra no només les pintures, els pigments i les eines pròpies dels pintors, sinó també tot allò que li ve a les mans des d’un altre món com és el dels cosmètics: rímel de pestanyes, laca d’ungles... dos mons que es fusionen per fer-ne un de propi i únic, amb l’empremta particular de l’artista.Però Dalmau mai no en té prou i es reinventa a sí mateixa en cada creació, de manera que aquesta nova exposició, “Dones vermelles teixint somnis”, incorpora nous elements del món femení, com són les trenes de llana, les puntes o els llaços, que accentuen encara més la feminitat de la seva obra, oferint una visió encara molt més personal del seu món de dones. Les Dones i la recerca de la seva essència són el motiu constantment renovat de l’obra de Sara Dalmau, que ens les ha presentades sorgint del tàrtar de les dogues, de la duresa i la fragilitat de la pissarra, d’entre fragments de flascons de perfum, vestides amb olis, pigments a l’aigua, cosmètics, llavors, sorra, petxines...
Aquest cop, ens les mostra Vermelles, d’expressions fugisseres, acompanyades de petons i ocells, amb mirades que parlen des de la pedra, i TEIXINT SOMNIS amb trenes de llana, puntes, llaços i cordills. Les DONES de sempre, les dones amb qui tot ho compartim i mai no arribarem a conèixer gaire. O és que tot el misteri el posem al mirar-les?
Per si no ho eren prou, SARA DALMAU les fa més incògnites encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada