Ràdio Sarrià.
 |
| King Size |
El proper cap de setmana, Temporada Alta programa dos espectacles internacionals inèdits a l’Estat espanyol. King Size de Cristoph Marthaler, un dels espectacles més esperats de la XXXIII edició del festival, es podrà veure a El Canal els propers 14 i 15 de novembre. Al mateix temps, la Sala La Planeta acollirà l’argentí Sergio Boris i la seva peça Viejo, solo y puto el 15 i 16 de novembre. Aquesta última proposta forma part del cicle Connexió Iberoamèrica. Cristoph Marthaler, un dels directors contemporanis de més èxit a nivell Europeu, torna a Girona per presentar el seu últim espectacle King Size, un vodevil musical on un llit és el centre escènic de tot de situacions absurdes i aparentment sense sentit. Les peces musicals, en aquest muntatge, són un lligam per la vertebració de l’espectacle. Robert Schumann, Satie o Mahler són alguns dels compositors que podrem sentir en aquest espectacle, però també Sondheim o The Kinks. La trama es traça a través de situacions i personatges absurds, com pot ser una dona que obsessivament intenta atènyer no sabem què pujant al damunt d’una cadira o un armari que amaga tres personatges cantant una cançó dels Alps suïssos. La impossibilitat de la comunicació,
 |
| Viejo, solo y puto |
l’humor, l’absurd i, al final, el tòpic de l’amor representat per un llit enorme, però que també és, l’espai de l’evasió a través de la son. Sergio Boris, jove creador argentí, arriba per primera vegada a Temporada Alta per presentar l’espectacle Viejo, solo y puto. Aquest espectacle explica la història de Daniel, un estudiant de farmàcia i bioquímica, que comença a treballar a la farmàcia atesa pel seu pare i el seu germà durant tota la vida. Claudio, el visitador mèdic i varis transvestits de la zona que hi van a injectar-se hormones seran els nous amics de Daniel. Viejo, solo y puto parla d’una celebració, amb pizza i cervesa calenta, en què després d’una disputa territorial entre noies sorgeix l’amor. L’acció es situa a la darrera habitació de la farmàcia familiar d’un suburbi de la zona sud de la província de Buenos Aires. Tot plegat una obra hiperrealista i transparent de meravellosa desolació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada