La Setmana de Creació Contemporània de Temporada Alta acull aquest cap de setmana Jan Fabre i Romeo Castellucci, dos grans noms de l’escena internacional actual

Ràdio Sarrià.

La programació internacional és un dels eixos principals de Temporada Alta. Aquest cap de setmana, coincidint amb la Setmana de la Creació Contemporània, el festival rep dos creadors internacionals de luxe, que oferiran dues propostes sorprenents, contemporànies i colpidores: el corògraf belga Jan Fabre i el director italià Romeo Castellucci que estrenen a l’Estat espanyol Attends, attends, attends...(pour mon père) i Juli Cèsar. Trossos (Giulio Cesare. Pezzi Staccati), respectivament. És el primer cop que el festival rep Romeo Castellucci, director italià que arriba a Girona amb l’espectacle Juli Cèsar. Trossos (Giulio Cesare. Pezzi Staccati). La proposta és una performance basada en escenes del muntatge inspirat en el Juli Cèsar de Shakespeare que va crear ell mateix el 1997, i tindrà lloc a l’església de Sant Domènec en dues sessions que tindran lloc el dissabte 22 i dues més el diumenge 23. La proposta trenca tot tipus de convencions entre el teatre, el cos i la vida a través de les  noves tecnologies. Als anys noranta, Romeo Castellucci es va donar a conèixer arreu d’Europa amb el seu teatre iconoclasta, que introduïa el masoquisme i la crueltat en els clàssics més intocables. Ara, disset anys després de sorprendre Europa amb la seva polèmica versió de Juli Cèsar, Castellucci recupera aquella reflexió sobre la retòrica amb una interpretació extrema del monòleg de Marc Antoni després de la mort de Cèsar. Diumenge 23 a les 18h serà el torn de Jan Fabre,  que torna a Temporada Alta amb un altre dels solos que el coreògraf belga crea per algun dels seus ballarins més propers. Serà el sisè que presenta al festival després de Quando l’uomo principale è una donna, L’ange de la mort, Another Sleepy Dusty Delta Day, Preparatio Mortis i Drugs kept me alive. Ara, a Espera, espe­ra, espera... (pel meu pare) (Attends, attends, at­tends... (pour mon père,) Fabre coreografia a Cédric Charron, un dels seus ballarins i col·laboradors més propers amb qui ha treballat assíduament des de As long as the world needs a warrior’s soul (2000). Fabre s’ha inspirat en la vida del ballarí per idear aquest solo.Attends, attends, attends és una carta al pare, fidel a les obsessions del belga: la vida en tensió, la por a la mort i el pes de la biologia, amb l’esclat visual de sempre. I és que el temps que separa un pare del seu fill és ple de paciència. S’esperen l’un a l’altre enmig de la buidor que intenta apoderar-se d’una generació. Un ja ho ha vist tot, l’altre encara té molt per aprendre, i a la inversa: un ho ha perdut tot, l’altre encara té ganes de descobrir. Els fills no veuen el temps com quelcom lineal. Per a ells és sempre una corba. Volen perdre’s a cada giravolt i seguir el seu propi camí, els seus instints. Volen contenir el temps, perseguir-lo fins que bategui a ritme del seu cor. Un fill implora al seu pare que l’esperi. A Attends, attends, attends... (pour mon père) l’artista intercanvia pensaments imaginaris amb el seu pare. Un diàleg en el qual insta el seu pare que l’esperi i que tingui paciència. Li demana que s’obri al temps del seu fill, que es reclogui en el seu fill per tornar a ser un nen i preparar-se per a morir. El fill es presenta com a Caront, el barquer que prepara el pare per a l’últim passatge. Coneix la mort com ningú. Com l’intèrpret que l’encarna, és especialista en morir. Cada nit deixa que la mort i el naixement s’esdevinguin. Cada nit creua l’Estíga i es converteix en còmplice del món espiritual, desperta els fantasmes i els retorna al cel i l’infern on van néixer. Coneix molt bé el seu paper, el que tantes vegades ha interpretat.