La dramatúrgia catalana, un dels pilars fonamentals de la programació del festival gironí, ha guanyat presència aquest any a Temporada Alta amb de la Setmana de la Dramatúrgia, que va incloure unes jornades professionals que es van portar a terme del 7 al 9 de novembre al CaixaForum de Girona i a la Sala La Planeta. L’objectiu de la Setmana de la Dramatúrgia era generar noves idees en la pròpia escriptura i parlar de la dificultat en la internacionalització del teatre català. Jordi Galceran, dramaturg català; Toni Casares, director de la Sala Beckett i encarregat de Catalandrama; i els responsables de l’Institut Ramon Llull i l’SGAE, -institucions que treballen per donar a conèixer el teatre del nostre país-, van ser alguns dels ponents que van explicar què estant fent per donar a conèixer l’escriptura catalana no només al nostre país sinó també a l’Estat espanyol i, sobretot a nivell internacional. Galceran va explicar que l’èxit de El mètode Gronholm va ser l’inici de la seva internacionalització com a dramaturg i una porta oberta més enllà de l’Estat Espanyol. L’autor també va parlar de la importància de traduir les obres a l’anglès i la necessitat de la figura de l’agent, una persona encarregada d’obrir canals nous pels textos i per les produccions a nivell mundial. També va assegurar que les lectures dramatitzades de textos a l’estranger no sempre són útils per a la internacionalització i que la millor manera és adaptar-los per així dirigir-se a un interlocutor concret: un teatre o agència. La importància de la territorialitat va ser un pilar del debat. Segons els participants és imprescindible tenir present la necessitat artística segons cada país, ja que no a tots els estats els interessen les mateixes obres, els mateixos formats, els mateixos gèneres, etc. I és per aquest motiu que cal investigar quin territori és el més adequat per cada text o producció per així treure el màxim rendiment de l’explotació. Els dramaturgs assistents van coincidir en la necessitat de crear un mapa per a la internacionalització per millorar aquest factor. A més, es va parlar de la necessitat de reformular el web Catalandrama amb l’objectiu que esdevingui una pàgina de referència per a la promoció del teatre català, una eina indispensable per donar a conèixer els textos del nostre país i fer-los circular. Actualment, Catalunya no té cap via ni instrument per al moviment de textos catalans, asseguren els participants. El segon dia de la jornada va tenir lloc un debat on cada un dels autors participants va confessar la seva manera de treballar i superar el bloqueig creatiu. La trobada, a més d’ajudar a donar a conèixer diversos mètodes, va servir per prendre autoconsciència de la tasca dels autors i el seu entorn. La Setmana de la Dramatúrgia és una iniciativa pionera i inèdita al festival que, després de l’èxit d’aquesta primera edició, es preveu que tindrà continuïtat a Temporada Alta. Com ja s’havia anunciat, s’abordarà en cada edició un tema rellevant de l’escriptura del nostre país. Marilia Samper, Pau Miró, Guillem Clua, Marc Rosich, Cristina Clemente, David Plana, Llàtzer García, Marta Buchaca, Marc Angelet i Jordi Casanovas han estat els participants en aquesta primera ocasió que va tractar el tema de les adaptacions dels clàssics o de les versions. Autors llegeixen autors va ser la lectura pública d’alguns dels fragments on cada autor comptava amb la col·laboració dels seus companys per mostrar un tast del seu treball. Durant els dies 7 i 8 de novembre el públic assistent va poder gaudir de fragments de les següents peces: Cristina Clemente va presentar Avui-demà-ahir d’Elstemps i els Conway, de J. B. Priestley; Llàtzer Garcia va proposar Look back in anger, retitulada Del dolor de ser humans, de J. Osbourne; David Planava escollirEl despertar de la primavera, de F. Wedekind, convertint-la en Ciutat Fantasma; Marilia Samper,Tufo, el clàssic El Tartufde Molière. També hi va haver espai per tres Shakespares: Marta Buchaca va convertir en El Rei Joan El Rei Lear; Jordi Casanovas, va proposar, amb el nom Hey boy hey girl una adaptació actualitzada de Romeo i Julieta; i Marc Rosich amb El asesino del sueño basat en Macbeth.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada