«Pintura» és el nom de l’exposició que la Diputació de Girona, en col·laboració amb la Casa de Cultura, ha organitzat amb motiu de la cloenda de la itinerància «Formes en correspondència», de Jordi Martoranno. La mostra, que va ser la guanyadora de la novena convocatòria de l’Exposicions Viatgeres, s’ha exposat durant més de dos anys per diferents municipis de les comarques gironines, i ara es clou amb un colofó excepcional: la presentació a la Casa de Cultura dels darrers treballs de l’artista. Així, l’exposició «Pintura» es compon de peces amb les quals Jordi Martoranno ha estat treballant al llarg de tot el temps que ha durat la itinerància. Explorador incansable de nous plantejaments artístics, i contínuament connectat amb l’individu i amb tot allò que l’envolta, del projecte Exposicions Viatgeres Martoranno n’ha extret unes determinades vivències que han transformat el caràcter estètic i conceptual de la seva obra. «Pintura» és, doncs, el resultat d’un procés en què es manifesta la transformació del treball de Martoranno tant per mitjà dels espais expositius on s’ubica com de la voluntat i la sensibilitat pròpies de l’artista.La mostra, que es podrà veure fins al 28 de febrer a la Casa de Cultura, s’ha presentat aquest matí en un acte al qual han assistit el vicepresident de la Diputació de Girona i diputat de Cooperació Local, Cultural i d’Acció Social, Xavier Soy; la tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Girona, Marta Madrenas; Lluïs Freixas, director accidental de la Casa de Cultura i Jordi Martoranno, l’artista. L’exposició. La mostra es compon d’una quarantena de peces, la majoria de les quals són de gran format, realitzades amb oli sobre tela o paper. La selecció que s’ha fet és una mostra representativa del procés creatiu al qual ha estat immers Jordi Martoranno al llarg d’aquests darrers dos anys i que connecta directament amb la gènesi del projecte, centrada en un conjunt de peces que, amb el títol Formes en correspondència, van guanyar la novena convocatòria de l’Exposicions Viatgeres.El mateix Jordi Martoranno explica, en el catàleg que s’ha editat per a la mostra, que per ell «pintar és una de les accions instrumentals més instintives de l’home, que permet connectar, de la manera més immediata, la realitat amb la consciència», com també permet expressar «formes plenament relacionades amb el que ens sosté, ens defineix i, al mateix temps, ens connecta».A «Pintura», doncs, conflueixen dos tipus d’experiències: la relacional, vinculada directament amb l’exposició itinerant de Martoranno, i la vivencial; aquella que des d’un principi li ha servit de font d’inspiració i que acaba abraçant un mateix concepte, com és l’estreta i tan peculiar relació de l’home amb el cosmos.Hereu dels pintors catalans capdavanters en l’abstracció matèrica, Martoranno treballa amb formes que porta amb ell des de sempre. En l’escrit de presentació del projecte, Magdala Perpinyà escrivia que la pintura de Martoranno té en compte «una concepció universal del món que veu en el macrocosmos i en el microcosmos una unitat dinàmica que alhora es diversifica en múltiples correspondències i genera una xarxa de fenòmens comunicats tots entre si».
D’aquesta manera, la majoria de peces que formen «Pintura» són obres que han contribuït a reconstruir un discurs amb diferents tipus de llenguatges formals. L’exposició es divideix en tres grans blocs: En el primer, titulat Epifania, Martoranno ha treballat amb el concepte de l’enigma, i planteja a l’espectador l’exercici de descobrir sentits amagats. De fet, explica Perpinyà que «la pintura de Martoranno no s’ofereix ni es lliura a l’espectador a primer cop d’ull» i que “d’alguna manera, la veritable comprensió del quadre es manté suspensa en un interrogant pertorbador».En un segon bloc, Empremtes, trobem peces que ens remeten als nostres orígens i ens fan mirar enrere per resseguir els senyals que el temps ha anat deixant.Finalment, el grup de peces que s’engloben dins el terme Estructures es dediquen a reflexionar sobre la composició pròpia de l’individu i sobre com aquesta es mou entre la fórmula més minúscula i la més majúscula, representada per la immensitat del cosmos. «En cada un de nosaltres ─diu Martoranno─ i en cada un dels diferents elements de què es compon la totalitat del cosmos, tot reprodueix la mateixa estructura; tot es copia de tot...». L’artista. L’artista gironí Jordi Martoranno va començar la seva vocació artística al taller de pintura de l’Isidre Vicens l’any 1980, i tot seguit va cursar estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, on es va llicenciar l’any 1988.Des del 1981 participa en exposicions col·lectives, i a partir del 1984, en individuals. Algunes de les ciutats on ha mostrat la seva obra són Niça, París, Ustka, Boston, Portland, Besiers, Palma, la Corunya, Barcelona, Terrassa, Girona...Obté la beca d’arts plàstiques de la Generalitat de Catalunya i la beca de desenvolupament de projectes creatius i d’investigació artística de la ciutat de Girona. Guanya el premi de pintura Honda de la Garriga (BCN) amb una pintura de gran format. És finalista de la tercera biennal de Vic, i rep el premi d’arts plàstiques Francesc Gelabert, Ciutat de Palma. Participa a la sisena biennal d’art contemporani de Girona, i guanya la convocatòria 2012-2013 de l’Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona.Exposicions Viatgeres. El projecte expositiu de Jordi Martoranno va ser un dels dos elegits en la convocatòria 2012-2013 del programa Exposicions Viatgeres, un cicle d’exposicions plàstiques de la Diputació que itinera per diferents municipis de les comarques de Girona. Un jurat, format per diferents professionals i especialistes del camp de l’art a les comarques gironines, va escollir aquest projecte expositiu per la seva coherència i consistència, tant pel que fa a la qualitat artística de les peces com perquè el discurs que transmet és clar i genuí. L’exposició de Martoranno va ser la novena del cicle, i la segona exposició escollida, de Jordi Urbón, va ser la desena.L’exposició itinerant de Jordi Martoranno «Formes en correspondència» es tanca amb èxit, després d’haver-se pogut veure a dotze sales d’exposicions de les comarques gironines: va començar a Girona i va passar per la Jonquera, Palera, Lloret, Llançà, Blanes, Hostalric, Santa Coloma de Farners, Puigcerdà, Castellfollit de la Roca, la Bisbal i Peralada. Ara, el projecte es podrà veure per últim cop a Girona, on arriba amb un nou nom, «Pintura», i amb noves peces, símbol de l’interès que ha suscitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada