26 de maig 2015

L’Hospital Josep Trueta substitueix nou màquines de la Unitat d’Hemodiàlisi per aparells d’última generació


Ràdio Sarrià.
Foto: ICS-IAS
Aquests aparells permetran guanyar en qüestions de qualitat i seguretat, ja que estan dotats de nova tecnologia per controlar el tractament dialític. Aquest mes ha culminat el procés de renovació d’algunes màquines d’hemodiàlisi de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, amb un total de nou aparells. Les primeres màquines noves van arribar durant l’any 2014, quatre en total, i el procés ha culminat ara, amb l’arribada dels tres últims aparells. Es tracta de maquinària d’última generació, cedida per la indústria electromèdica, que incorpora la tecnologia més avançada i que suposarà un salt qualitatiu molt important. Els antics aparells feia entre 10 i 14 anys que s’utilitzaven.
Aquests nous aparells d’hemodiàlisi permetran guanyar sobretot en qualitat i en qüestions de seguretat, atès que estan dotats de sistemes que permeten controlar millor els paràmetres del tractament. Entre aquests paràmetres hi ha, per exemple, la qualitat de líquid que passa pel dialitzador, el flux sanguini, la pressió arterial... Tots aquests paràmetres els controlen habitualment els professionals d’infermeria. Les noves màquines incorporen sistemes de pantalles tàctils, molt més visuals i fàcils de manejar. D’aquesta manera, es facilita que la tasca de les infermeres i els infermers sigui més segura, i així es minimitza el risc i augmenta la seguretat clínica dels pacients. El màxim benefici per al pacient és, sobretot, un guany en la tolerància a l’hemodiàlisi, atès que el control automatitzat la millora, i per tant, se sentirà millor durant el procés del tractament dialític. Es calcula que el 10% de la població pateix una malaltia renal crònica, que afecta tant homes com dones. En els casos en què els dos ronyons funcionen per sota del 60% de les seves possibilitats es considera una malaltia renal crònica i en els casos en què els ronyons funcionen menys del 10%, cal plantejar un tractament que substitueixi la funció que fan. Això obliga els malalts a sotmetre’s a un trasplantament renal o a diàlisi. Actualment, a Girona, hi ha més de 400 pacients en aquesta situació, una cinquantena dels quals fa les sessions als seus domicilis, mitjançant la diàlisi peritoneal. La diàlisi és el conjunt de tècniques que permet eliminar substàncies tòxiques estranyes presents a la sang o substàncies tòxiques pròpies, retingudes en excés, a conseqüència de la fallida del funcionament dels ronyons, ja sigui sobtada o produïda al llarg de temps. És, per tant, un conjunt de tècniques vitals, perquè permeten sobreviure amb una qualitat de vida acceptable. La major part de fallides sobtades del funcionament dels ronyons són recuperables al cap de poques setmanes i permeten que el pacient deixi la diàlisi. La fallida crònica requereix sessions d’hemodiàlisi una mitjana de tres vegades per setmana o sessions diàries de diàlisi peritoneal, ja sigui de manera indefinida, o fins que es realitzi el trasplantament d’un ronyó.