D’esquerre a dreta, Bernat Cabré, cap de producció de l’editorial Tritó; Jordi Vilà, regidor de cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols; Roger Zamorano, vicepresident de la Diputació de Girona i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; Llorenç Caballero, director de Tritó, i Josep Pujol, coordinador de la col·lecció.(Ràdio Sarrià) La Diputació col·labora en l’edició d’una col·lecció de partitures que dóna a conèixer el patrimoni musical gironí. S'anomena “Mestres gironins”, i és editada per Tritó amb el patrocini de la Diputació i de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.
Els cinc números publicats estan dedicats especialment al compositor guixolenc Juli Garreta (1875-1925); però també al mestre Josep Gaz (1656-1713), i a les danses i als balls populars de compositors majoritàriament anònims que, fins ara, s’havien conservat a l’arxiu parroquial de Sant Esteve d’Olot.
Avui al matí a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, el vicepresident de la Diputació de Girona i diputat de Cultura Roger Zamorano, el regidor de cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Jordi Vilà, i Bernat Cabré, cap de producció de l’editorial Tritó, han presentat la col·lecció “Mestres Gironins”, un recull de partitures basat en el patrimoni musical de les comarques gironines, fins ara inèdit o desconegut. A la presentació també hi ha assistit Josep Pujol, coordinador de la col·lecció.
La col·lecció, editada per Tritó amb el patrocini de la Diputació de Girona i de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, va presentar el seu primer número ara fa dos anys i des de llavors ja se n’han publicat quatre volums més.
Entre les partitures publicades en aquests cinc números de la col·lecció, hem de posar especial èmfasi en l’obra completa del guixolenc Juli Garreta, sense oblidar, però, les obres d’altres autors del barroc o de músics dels segles XIX i XX.
Criteris musicològics i projecció internacional. “Mestres gironins” té una línia editorial exigent amb els criteris musicològics i, per això, les partitures que s’editen van sempre acompanyades d’un estudi inicial i d’un aparell crític, escrits per estudiosos solvents.
En el seu esforç per a difondre l’obra d’aquests autors, cada volum presenta l’estudi introductori en tres idiomes, català, castellà i anglès, i es farà un esforç de difusió en cercles musicològics internacionals per tal que aquestes peces siguin interpretades, escoltades i conegudes.
Els números
Juli Garreta (1875-1925)
El títol de sortida de la col·lecció va servir d’homenatge a un dels compositors més reconeguts, Juli Garreta. Es tractava de les Impressions simfòniques, una obra per a orquestra de corda.
L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, amb la voluntat de donar a conèixer la seva cultura local i de difondre l’obra d’un dels millors compositors catalans, guixolenc de procedència, Juli Garreta, ha dedicat una atenció especial a aquest autor i a la seva obra. Per això els números 4 i 5 de la col·lecció també estan dedicats a Juli Garreta:
1. Impressions simfòniques, de Juli Garreta. Estudi i edició de Joan Gay i Joaquim Rabaseda.
4. Sonata per a piano en Do menor, de Juli Garreta. Estudi de Jordi Masó i Marisa Ruiz.
Es tracta de l’obra per a piano més ambiciosa de Garreta, tant per la seva extensió com per la seva dificultat tècnica. Es va estrenar l’any 1923, amb un notable èxit degut a la maduresa compositora que Garreta hi mostrava.
5. Concert per a violí i orquestra, de Juli Garreta. Estudi i edició de Joan Gay i Joaquim Rabaseda.
L’estudi introductori, signat pels musicòlegs Joaquim Rabaseda i Joan Gay, assenyala el gran interès que té aquesta darrera obra de Garreta, estrenada per Pau Casals l’octubre de 1925, dos mesos abans de la mort del compositor i, per tant, en el zenit de la seva producció simfònica. Tant per l’orquestració i la seva estètica clàssica i alhora plenament personal, com per la contenció virtuosística del violí solista, es tracta d’un concert extraordinari i d’una de les obres cabdals de Garreta.
Josep Gaz (1656-1713)
El segon títol es va dedicar a un compositor gironí del barroc, Josep Gaz. De la seva nombrosa producció es va optar per publicar la seva obra litúrgica mariana, entre la qual destaca el monumental responsori a quatre cors Benedicta et venerabilis, que dóna nom al volum.
2. Benedicta et venerabilis i altres peces marianes, de Josep Gaz. Estudi de Josep Pujol i edició de Bernat Cabré.
3. Contradanses olotines i altres balls d’Arxiu de Sant Esteve. Estudi i edició de Xavier Pallàs, Josep Pujol i Carme Monells.
Contradanses olotines i altres balls de l’Arxiu de Sant Esteve ha tret a la llum una notable quantitat de partitures que es guardaven a l’Arxiu parroquial de Sant Esteve d’Olot, que segurament procedien de l’antiga capella musical o dels músics que en van formar part. Són balls de finals del XVIII i principis del XIX, en la gran majoria anònims i per a petites formacions instrumentals, duos o trios de corda, o bé flautes.
Els cinc números publicats estan dedicats especialment al compositor guixolenc Juli Garreta (1875-1925); però també al mestre Josep Gaz (1656-1713), i a les danses i als balls populars de compositors majoritàriament anònims que, fins ara, s’havien conservat a l’arxiu parroquial de Sant Esteve d’Olot.
Avui al matí a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, el vicepresident de la Diputació de Girona i diputat de Cultura Roger Zamorano, el regidor de cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Jordi Vilà, i Bernat Cabré, cap de producció de l’editorial Tritó, han presentat la col·lecció “Mestres Gironins”, un recull de partitures basat en el patrimoni musical de les comarques gironines, fins ara inèdit o desconegut. A la presentació també hi ha assistit Josep Pujol, coordinador de la col·lecció.
La col·lecció, editada per Tritó amb el patrocini de la Diputació de Girona i de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, va presentar el seu primer número ara fa dos anys i des de llavors ja se n’han publicat quatre volums més.
Entre les partitures publicades en aquests cinc números de la col·lecció, hem de posar especial èmfasi en l’obra completa del guixolenc Juli Garreta, sense oblidar, però, les obres d’altres autors del barroc o de músics dels segles XIX i XX.
Criteris musicològics i projecció internacional. “Mestres gironins” té una línia editorial exigent amb els criteris musicològics i, per això, les partitures que s’editen van sempre acompanyades d’un estudi inicial i d’un aparell crític, escrits per estudiosos solvents.
En el seu esforç per a difondre l’obra d’aquests autors, cada volum presenta l’estudi introductori en tres idiomes, català, castellà i anglès, i es farà un esforç de difusió en cercles musicològics internacionals per tal que aquestes peces siguin interpretades, escoltades i conegudes.
Els números
Juli Garreta (1875-1925)
El títol de sortida de la col·lecció va servir d’homenatge a un dels compositors més reconeguts, Juli Garreta. Es tractava de les Impressions simfòniques, una obra per a orquestra de corda.
L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, amb la voluntat de donar a conèixer la seva cultura local i de difondre l’obra d’un dels millors compositors catalans, guixolenc de procedència, Juli Garreta, ha dedicat una atenció especial a aquest autor i a la seva obra. Per això els números 4 i 5 de la col·lecció també estan dedicats a Juli Garreta:
1. Impressions simfòniques, de Juli Garreta. Estudi i edició de Joan Gay i Joaquim Rabaseda.
4. Sonata per a piano en Do menor, de Juli Garreta. Estudi de Jordi Masó i Marisa Ruiz.
Es tracta de l’obra per a piano més ambiciosa de Garreta, tant per la seva extensió com per la seva dificultat tècnica. Es va estrenar l’any 1923, amb un notable èxit degut a la maduresa compositora que Garreta hi mostrava.
5. Concert per a violí i orquestra, de Juli Garreta. Estudi i edició de Joan Gay i Joaquim Rabaseda.
L’estudi introductori, signat pels musicòlegs Joaquim Rabaseda i Joan Gay, assenyala el gran interès que té aquesta darrera obra de Garreta, estrenada per Pau Casals l’octubre de 1925, dos mesos abans de la mort del compositor i, per tant, en el zenit de la seva producció simfònica. Tant per l’orquestració i la seva estètica clàssica i alhora plenament personal, com per la contenció virtuosística del violí solista, es tracta d’un concert extraordinari i d’una de les obres cabdals de Garreta.
Josep Gaz (1656-1713)
El segon títol es va dedicar a un compositor gironí del barroc, Josep Gaz. De la seva nombrosa producció es va optar per publicar la seva obra litúrgica mariana, entre la qual destaca el monumental responsori a quatre cors Benedicta et venerabilis, que dóna nom al volum.
2. Benedicta et venerabilis i altres peces marianes, de Josep Gaz. Estudi de Josep Pujol i edició de Bernat Cabré.
3. Contradanses olotines i altres balls d’Arxiu de Sant Esteve. Estudi i edició de Xavier Pallàs, Josep Pujol i Carme Monells.
Contradanses olotines i altres balls de l’Arxiu de Sant Esteve ha tret a la llum una notable quantitat de partitures que es guardaven a l’Arxiu parroquial de Sant Esteve d’Olot, que segurament procedien de l’antiga capella musical o dels músics que en van formar part. Són balls de finals del XVIII i principis del XIX, en la gran majoria anònims i per a petites formacions instrumentals, duos o trios de corda, o bé flautes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada