La Taula de l’Enginyeria de les comarques gironines (TEG) ha emès un comunicat en què reclama una major implicació de la societat gironina per tal de salvaguardar el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.La TEG, que està integrada pels diferents col·legis d'enginyers de les comarques gironines, considera que el Parc és un espai únic que «s’ha d’impulsar institucionalment d’una manera ferma i decidida» per la seva aportació a les empreses en R+D, la transferència de coneixement i tecnologia, i la seva tasca en la creació d’empreses. Els enginyers gironins creuen que és imprescindible vetllar per les 1.300 persones que hi treballen, entre personal, investigadors i empresaris, i que per aquest motiu «ningú pot mirar cap un altra costat en la defensa d’aquesta estructura de dinamització, innovació i investigació» de que disposa el territori.A més la Taula valora positivament el trasllat al Parc del servei de formació continuada de la Fundació Universitat de Girona, Innovació i Futur, ja que «representarà donar una empenta al procés de revitalització del Parc. La TEG considera que «totes les iniciatives per reeixir el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona han de ser benvingudes», i tot i que «el deute no és petit» valora que «els actuals gestors estan fent una feina feixuga i incansable per eixugar-lo».El comunicat acaba demanant a la societat gironina, estaments polítics, socials i econòmics, particulars i públics que se sumin a la crida per tal que «un valor i instrument tan important pel desenvolupament d’aquest país continuï endavant».Des de la Taula de l’Enginyeria de les Comarques de Girona (TEG), que està integrada pel Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials, el Col·legi d’Enginyers Industrials, el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Topografia, el Col·legi d’Enginyers Tècnics i de Grau en Mines i Energia, i el Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques, ens volem pronunciar sobre el futur del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, com espai únic, en el que es potencia directament l’activitat d’investigació i la innovació d’empreses, així com el disseny d’una R+D sostenible econòmicament, i indirectament es facilita la transferència de tecnologia i creació d’empreses, creiem que s’ha d’impulsar institucionalment d’una manera ferma i decidida. Amb uns 3.500 metres quadrats, un 80% dels quals estan ocupats per un centenar d’empreses, 36 grups i centres de recerca i 19 institucions, hi treballen unes 1.300 persones, entre personal, investigadors i empresaris. Ningú pot mirar cap un altra cantó en la defensa d’aquesta estructura de dinamització, innovació i investigació, el nexe d’unió entre la universitat i el mercat laboral, que permet la creació d’empreses. Aquest nucli optimitza recursos i accelera l’obtenció de resultats. L’èxit del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, és l’èxit d’un país madur, que creu amb els seus valors de formació i fins i tot d’educació, incidint favorablement sobre l’economia i la cooperació dins els sector públic i privat, ajudant a implantar un model basat en el coneixement.Totes les iniciatives per reeixir el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona han de ser benvingudes. Així, el trasllat a aquesta zona del servei de formació continuada de la Fundació Universitat de Girona, Innovació i Futur, que gestiona cursos de postgrau, màsters i d’especialització pot ser un primer pas, (es calcula que uns tres mil alumnes es matriculen actualment a algunes d’aquestes activitats), i representarà donar una empenta a aquest procés que tots desitgem, i esperem que tingui un efecte multiplicador pel Parc. No es pot obviar però, que el deute no és petit. Els actuals gestors estan fent una feina feixuga i incansable per eixugar-lo, i precisament perquè aquesta tasca no és fàcil, creiem que la societat gironina, estaments polítics, socials i econòmics; particulars i públics, s’haurien de sumar a aquesta crida perquè un valor i instrument tan important pel desenvolupament d’aquest país continuï endavant.
