Ràdio Sarrià.
Sant Julià de Ramis ha signat un conveni amb Abertis Autopistas que aportarà 262.500 euros per finançar les obres de rehabilitació i museïtzació del poblat ibèric de Sant Julià de Ramis, les obres inclouen l'ordenació dels itineraris de visita pública i dels accessos del conjunt patrimonial.
Ràdio Sarrià, des de l'any 1983
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimoni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimoni. Mostrar tots els missatges
23 de gen. 2014
Sant Julià de Ramis completarà la museïtzació del poblat ibèric amb l'1% cultural
L'Ajuntament de Sant Julià de Ramis completarà amb el finançament de l'1 % Cultural de l'Estat, la museïtzació del Poblat Ibèric Castellum Fractum. Les obres preveuen fer un camí circular que conduirà fins a la pineda de la Feixa Llarga i a l'església romànica dels Sants Metges, aquestes obres tenen un pressupost de 263.000 euros.
El tinent d'alcalde i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, Pere Pujolràs, confia que les obres començaran aquest any.
El Ministeri d'Educació, Cultura i Esports ha concedit l'1 % cultural a Sant Julià per l'ampliació del tercer i quart carril de l'AP-7.
11 de jul. 2012
La zona arqueològica de Sant Julià de Ramis declarada Bé Cultural d'Interès Nacional
Ràdio Sarrià.
El govern ha acordat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional, la zona arqueològica de la muntanya de Sant Julià de Ramis. La zona és un lloc excepcional per conèixer i investigar una part de la història de Catalunya des del paleolític fins a l'actualitat.
Entre els jaciments hi ha el poblat de Sant Julià de Ramis, el conjunt del Castellum Fractum, el Cau de les Goges, la cova de Can Vincenç, el sitjar del Bosc del Congost , el camí de Mas Martirià i el Castell de Sant Julià.
28 de març 2012
La Vil·la Romana del Pla de l'Horta, està pendent de ser declarada Bé Cultural d'Interés Nacional
Ràdio Sarrià.
La Vil·la Romana del Pla de l'Horta de Sarrià de Ter, està pendent de ser declarada, Bé Cultural d' Interés Nacional. Una categoria de protecció atorgada per la Generalitat de Catalunya. La vil·la romana del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Gironès), es troba ubicada en una posició privilegiada, al peu dels turons que tanquen el Pla de Girona, a uns 200 m del curs fluvial del Ter, prop del punt on possiblement la Via Augusta travessava el riu en direcció a Gerunda.
La vil·la romana del Pla de l'Horta (Sarrià de Ter, Gironès) ha estat incoada amb l'obertura de l’expedient de declaració de BCIN (bé cultural d’interès nacional) en la categoria de zona arqueològica per la resolució CLT/547/2011, de 16 de febrer (DOGC 5829 de 02/03/2011).
Aquesta gran residència agropecuària va tenir un període d’ocupació que abasta dels del s. I aC fins al s. V dC. Al mateix indret s’ha trobat també les restes d’una necròpolis d’època visigòtica.
El jaciment te una importància significativa en l’ager Gerundensis com un gran establiment, que es pot relacionar amb la fundació d’aquesta ciutat i la distribució agrícola d’aquest territori.
Descoberta a començaments de 1970 mentre es realitzaven les obres de fonamentació per a la construcció d'uns blocs de pisos, la troballa motivà les primeres excavacions, que van posar al descobert l’existència d’un jaciment de grans dimensions. La vil·la estava composta per dos cossos principals, articulats al voltant de sengles patis, i diverses dependències annexes, algunes de les quals pavimentades amb excel·lents mosaics. Els vestigis principals d'aquesta vil·la es troben actualment sota l'antic camp de futbol i d'uns blocs aixecats a la banda de llevant. Les excavacions varen permetre documentar les següents estructures: un peristil, probablement amb una piscina, una estructura semicircular i diverses habitacions pavimentades amb sòl de mosaic i amb les parets pintades. Els mosaics es trobaven en molt mal estat de conservació. La decoració reproduïa temes florals i geomètrics.
Les successives excavacions realitzades han permès establir, a grans trets, l'evolució de la vil·la, l’ origen de la qual podria coincidir amb la fundació de Gerunda, durant el primer quart del segle I aC. Es conserven poques restes d’aquesta primera fase del jaciment: algun mur i un paviment d'opus signinum. A finals del segle I dC, el lloc fou remodelat i adoptà la planta que es coneix actualment. En el segle III dC, després d'un incendi que l'afectà parcialment, es realitzaren els mosaics. Un posterior i darrer incendi produït al segle V afectà considerablement totes les estructures, inclosos els mosaics, i possiblement va provocar l'abandonament del lloc, malgrat les inhumacions trobades posteriors a aquesta data fan suposar que hi hagués hagut una certa continuïtat de poblament.
Un seguit d'actuacions arqueològiques practicades els anys 2004, 2005 i 2006, amb motiu de la d'urbanització de la zona, van posar al descobert, al nord de la vil·la, una part important d'una necròpolis, amb dues fases clarament diferenciades: la primera, d’inhumacions de tradició romana datables entre els segles III-VI, la majoria en caixes de tegulae, disposades al voltant d'una construcció quadrangular, amb aixovar de recipients de ceràmica comuna oxidada. La segona fase, que s’estén al llevant i al sud de la necròpolis romana i la conformen 58 enterraments de tradició visigòtica corresponents al segle VI, amb presència d'indumentària com ara sivelles i fíbules típiques de la cultura germànica. El cementiri visigòtic respecta l'espai de la necròpolis baix imperial.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)