17 de des. 2010

17 de desembre, Dia Nacional del Nen amb Càncer

(Ràdio Sarrià) El càncer infantil es produeix en un moment evolutiu de la vida que es caracteritza pel creixement biològic i personal formatiu, el qual es veu alterat per la malaltia. Aquests aspectes confereixen complexitat a l’atenció oncològica pediàtrica que ha de tenir cura i vetllar pel desenvolupament futur de la persona tant en la seva qualitat de vida com en els aspectes socials, com ara la fertilitat, les necessitats psicològiques, l’evolució acadèmica o l’accés laboral, entre d’altres.
El càncer infantil és poc freqüent. S’estima que a Catalunya es diagnostiquen entre 170 i 190 casos nous cada any en nens i nenes de 0 a 14 anys. Malgrat la baixa freqüència, és la primera causa de mortalitat entre els 5 i 14 anys i la segona entre els 15 i 24 després dels accidents. Afortunadament, la supervivència és elevada, i és del 77% als 5 anys des del diagnòstic per als nens i nenes de 0 a 14 anys, dades similars a la mitjana europea.
Abasta una sèrie de tumors diferents; els més freqüents de 0 a 14 anys d’edat són les leucèmies (30%), les neoplàsies del sistema nerviós central (21%) i els limfomes (14%). Entre el 15 i 19 anys la distribució és diferent, i el més freqüent és el limfoma (23%), els tumors del sistema nerviós central (16%) i les leucèmies (13%).
És per aquest motiu, i atès el baix volum de casos globals, que l’atenció oncològica del càncer infantil es desenvolupa en un marc d’excel·lència i especialització, centrada en centres assistencials específics, per tal de donar la millor resposta possible.
El Departament de Salut, per mitjà del Pla director d’oncologia, estableix les directrius per a una atenció oncològica pediàtrica de qualitat, mitjançant les quals es desenvolupen les accions següents:
Analitzar les dades epidemiològiques per conèixer la situació del càncer infantil a Catalunya i la projecció dels casos en el futur, per tal d’adoptar les mesures necessàries i reduir-ne l’impacte.
Disposar d’unitats multidisciplinàries pediàtriques en un nombre reduït d’hospitals, per tal de garantir l’expertesa i l’especialització necessàries en el diagnòstic, el tractament i el seguiment del càncer infantil.
Potenciar programes d’atenció domiciliària i cures pal·liatives mitjançant xarxes assistencials per a les situacions que ho requereixin.
Afavorir l’accés dels infants als nous tractaments potenciant els assaigs clínics acadèmics.
Establir sistemes de seguiment dels supervivents de llarg termini, per tenir cura sobre els possibles riscos de segones neoplàsies i problemes relacionats amb el seu estat de salut que poden afectar la qualitat de vida en les seves diferents dimensions.
Potenciar els programes específics de recerca en oncologia pediàtrica i promoure la valoració de les necessitats en aquesta especialitat per donar suport al seu desenvolupament.
Treballar conjuntament amb les associacions de pacients i voluntaris per donar suport als infants i les seves famílies, seguint el model d’iniciatives existents, com ara les residències temporals o els programes recreatius.
Establir estratègies de cooperació específiques entre els departaments de Salut, Ensenyament i Acció Social per donar suport al desenvolupament escolar dels infants afectats en els àmbits de les competències respectives.
Aprovar una nova circular amb dietes actualitzades per als pares i mares dels nens oncològics mentre estan en tractament hospitalari. Aquesta ha estat una llarga reivindicació de les associacions a la qual el Departament de Salut hi ha donat resposta.