L'actriu Cristina Cervià llegeix a Girona el manifest en contra dels blocs electorals

(Ràdio Sarrià) L’actriu Cristina Cervià ha llegit aquest migdia, a la seu de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el manifest “No tot el que és legal és just”, dins l’acte en contra dels blocs electorals que s’ha celebrat conjuntament a totes les Demarcacions del CPC. Diversos periodistes, tant de mitjans públics com privats, han assistit a l’acte per donar suport al manifest. La taula ha estat presidida pel vicepresident de la Junta de Demarcació, Jordi Grau; l’actriu Cristina Cervià; el llibreter i activista cultural Guillem Terribas; i Rosa Gil, de la Junta de Demarcació del Col·legi de Periodistes.

Jordi Grau ha agraït als assistents la seva presència i suport, i ha explicat breument les raons per les quals el Col·legi ha elaborat aquest manifest: els blocs electorals són una imposició que coarta la feina dels periodistes i vulnera el dret a la informació dels ciutadans. Tot seguit, Cristina Cervià ha llegit el manifest i, en acabar, s'ha iniciat un torn obert de paraula en el decurs del qual els professionals de la comunicació han posat diversos exemples dels problemes que els comporta haver de realitzar la informació seguint les pautes dels blocs electorals cronometrats, i com això empobreix la informació política que reben els ciutadans. Terribas i Cervià, per la seva banda, han formulat diverses preguntes sobre com s'ha arribat a aquesta situació i han donat ple suport al dret a la llibertat d'informació i a les actuacions que en aquest sentit ha dut a terme el Col·legi de Periodistes.

Fotos: A.E.T./cpc.Girona

Manifest

No tot el que és legal és just: NO ALS BLOCS ELECTORALS

Una anomalia a Europa

Ha arribat l’hora de distingir entre legalitat i justícia: els blocs electorals cronometrats i pautats són una imposició antidemocràtica i vulneren el dret dels ciutadans a la llibertat d’informació.

L’any 1985 alguns partits polítics van aconseguir que la Junta Electoral Central, amb una estranya interpretació, equiparés els espais gratuïts de propaganda política a la informació electoral dels serveis informatius de les cadenes públiques de ràdio i televisió. Des d’aleshores, Espanya i Catalunya arrosseguen aquesta anomalia, única a Europa, que impedeix a la professió periodística realitzar en llibertat i amb criteris professionals el seu treball. Un treball que se sotmet a una vigilància d'excepció durant els 15 dies de la campanya, mentre que durant la resta de l’any la informació política que realitzen els mateixos professionals es fa amb criteris periodístics i rep els qualificatius -per part dels
organismes de control-de plural, independent i rigorosa.

El Col·legi de Periodistes, que des del 2003 ha donat suport a les protestes dels professionals contra la imposició d'aquests blocs, ha tornat a portar al Tribunal Suprem la suspensió de la llibertat d’informació que suposa la imposició d’un temps i un ordre d’aparició dels partits polítics durant les campanyes electorals, no en funció de la importància del que fan, sinó de la representació obtinguda en les eleccions anteriors. Això és una clara vulneració de les llibertats fonamentals. L’últim i més greu intent, ha estat el de la majoria de membres del Consell d’Administració de RTVE, que es van atorgar l’accés al sistema informàtic dels serveis informatius, en temps real, al treball dels periodistes.

La imposició dels blocs electorals no és només un problema entre periodistes i polítics. És un conflicteque afecta la columna vertebral del sistema democràtic i el dret a la informació. El Col·legi demana a les direccions dels mitjans públics que no acatin la imposició dels blocs, i dóna suport i empara a les mobilitzacions i protestes dels professionals per a denunciar i oposar-se, un cop més, a aquesta mesura injusta i antidemocràtica. El Col·legi fa una crida als professionals a avançar en les protestes que s’han fet fins ara i als ciutadans a donar suport a un dels pilars bàsics del sistema democràtic: la llibertat d’informació.

Sense llibertat d’informació no hi ha democràcia.