Foto: Agustí Ensesa |
El conjunt està
integrat per Mon Roth (veu), Francesc Bartlett (violoncel), Rossend Solvas
(piano), Francesc Tomàs Aymerich (guitarra barroca, llaüt i llaüt àrab) i Jordi
Rallo (percussió). La veu, el piano i el violoncel li donen un so actual, i la
percussió ètnica, que juntament amb les cordes (llaüt àrab, llaüt…) ofereixen
un color càlid a la instrumentació. Al mateix temps, però, es manté un esperit
i sonoritat ancestral, transmesa per la calidesa de percussions i instruments
ètnics i antics.
El passat 4 de
març, el grup va presentar-se oficialment a l’Auditori Josep Viader de la Casa de Cultura de Girona. El
públic, molt entusiasta, va poder escoltar per primera vegada el seu repertori.
Els textos de les
cançons són els originals: poesia trobadoresca que a través de les seves
estrofes narren majoritàriament l’amor cortès, així com també hi ha alguns
textos càtars. Les versions musicals han anat a càrrec de Mònica Orpí Roth. La
llengua utilitzada és l’occità (una barreja de català i francès antics), la
qual cosa és tota una innovació en la seva època, ja que la llengua vehicular i
d’expressió poètica era el llatí. Tot i això, es respecten al màxim els textos
originals, adaptant i modificant amb molta cura les melodies.
Un dels altres
objectius del projecte de La
Flor Nouvelle és la difusió de la música medieval amb un
llenguatge musical creatiu, fluid i entenedor. Paraules d’amor cortès, dolces i
delicades. Un regust actual, però amb rerefons medieval. La cultura occitana
sovint es relega als llibres i literatura, i s’arracona la música trobadoresca
al calaix del record. Aquest projecte pretén desempolsar els prejudicis de la
música trobadoresca i del cant a l’amor cortès, fer-la propera i engrescar la
curiositat de conèixer la cultura occitana, la història dels càtars, la seva
poesia… Des del gaudi, des del plaer de la innovació musical, i una acurada
posada en escena.
Els orígens
d’aquest projecte musical es troben a l’Occitània dels s. XI, XII i XIII. La
seva zona estratègica dins la
Mediterrània va fer que el comerç, l’arribada dels jueus i
els musulmans, i un període de calma política, afavorissin una època
d’esplendor econòmica, política i, especialment, cultural i social.
Dos grans
esdeveniments van marcar aquells segles. El primer fou l’aparició de la poesia
trobadoresca, que amb la idea de l’amor lliure representa una alenada d’aire
fresc, de progrés i obertura dins la cultura i la societat occitana.
El segon fet que va
marcar, sobretot els s. XII i XIII, va ser l’arrelament de la doctrina càtar a
la zona del Llenguadoc occità. Un fet amb connotacions religioses i polítiques
que va acabar amb la croada del papa Innocenci III i l’afany de domini de la
corona francesa.
“Aquesta època
històrica sempre m’ha fascinat, i quan vaig descobrir la cultura del Llenguadoc
–la poesia dels trobadors, la política de l’època, l’espiritualitat dels
càtars, la posició de l’església i sobretot la música-, vaig decidir transmetre aquesta perla cultural
redescoberta, amb un toc personal i renovat. La recuperació i homenatge
d’aquest patrimoni musical de l’Occitània medieval, és doncs el motiu que em va
portar a adaptar i presentar les músiques de l’època”, destaca l’artista
impulsora del projecte, Mon Roth.
La seva proposta és
oferir també un espectacle original que homenatgi la cultura occitana d’aquells
segles d’esplendor, embolcallada amb tocs musicalment inèdits.
Roth considera que
això representa obrir dues portes. “La primera, que transportarà l’espectador a
l’Edat Mitjana occitana amb un llenguatge actual; i la segona, que obra la
porta de l’ànima de qui escolta, per transmetre i reviure sentiments i valors
que, tot i formar part del nostre bagatge històric, són sempre presents en el cor
de les persones: l’amor, el respecte i la fe”, afirma l’artista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada