10 d’abr. 2014

L'Artista gironina Mon Roth impulsa "La Flor Nouvelle" un nou projecte musical de música i poesia trobadoresca

Foto: Agustí Ensesa
Ràdio Sarrià.
La Flor Nouvelle és un nou projecte musical, impulsat per l’artista gironina Mon Roth, de versions modernes de músiques medievals d’Occitàna: trobadors i càtars. La formació vol acostar al públic la música i la poesia trobadoresca (principalment del s. XII) amb un toc original i creatiu. La seva originalitat rau en les harmonies, ritmes moderns i sons contemporanis, aconseguits per la textura del so del piano i de les cordes d’un violoncel.
El conjunt està integrat per Mon Roth (veu), Francesc Bartlett (violoncel), Rossend Solvas (piano), Francesc Tomàs Aymerich (guitarra barroca, llaüt i llaüt àrab) i Jordi Rallo (percussió). La veu, el piano i el violoncel li donen un so actual, i la percussió ètnica, que juntament amb les cordes (llaüt àrab, llaüt…) ofereixen un color càlid a la instrumentació. Al mateix temps, però, es manté un esperit i sonoritat ancestral, transmesa per la calidesa de percussions i instruments ètnics i antics.
El passat 4 de març, el grup va presentar-se oficialment a l’Auditori Josep Viader de la Casa de Cultura de Girona. El públic, molt entusiasta, va poder escoltar per primera vegada el seu repertori.
Els textos de les cançons són els originals: poesia trobadoresca que a través de les seves estrofes narren majoritàriament l’amor cortès, així com també hi ha alguns textos càtars. Les versions musicals han anat a càrrec de Mònica Orpí Roth. La llengua utilitzada és l’occità (una barreja de català i francès antics), la qual cosa és tota una innovació en la seva època, ja que la llengua vehicular i d’expressió poètica era el llatí. Tot i això, es respecten al màxim els textos originals, adaptant i modificant amb molta cura les melodies.
Un dels altres objectius del projecte de La Flor Nouvelle és la difusió de la música medieval amb un llenguatge musical creatiu, fluid i entenedor. Paraules d’amor cortès, dolces i delicades. Un regust actual, però amb rerefons medieval. La cultura occitana sovint es relega als llibres i literatura, i s’arracona la música trobadoresca al calaix del record. Aquest projecte pretén desempolsar els prejudicis de la música trobadoresca i del cant a l’amor cortès, fer-la propera i engrescar la curiositat de conèixer la cultura occitana, la història dels càtars, la seva poesia… Des del gaudi, des del plaer de la innovació musical, i una acurada posada en escena.
Els orígens d’aquest projecte musical es troben a l’Occitània dels s. XI, XII i XIII. La seva zona estratègica dins la Mediterrània va fer que el comerç, l’arribada dels jueus i els musulmans, i un període de calma política, afavorissin una època d’esplendor econòmica, política i, especialment, cultural i social.
Dos grans esdeveniments van marcar aquells segles. El primer fou l’aparició de la poesia trobadoresca, que amb la idea de l’amor lliure representa una alenada d’aire fresc, de progrés i obertura dins la cultura i la societat occitana.
El segon fet que va marcar, sobretot els s. XII i XIII, va ser l’arrelament de la doctrina càtar a la zona del Llenguadoc occità. Un fet amb connotacions religioses i polítiques que va acabar amb la croada del papa Innocenci III i l’afany de domini de la corona francesa.
“Aquesta època històrica sempre m’ha fascinat, i quan vaig descobrir la cultura del Llenguadoc –la poesia dels trobadors, la política de l’època, l’espiritualitat dels càtars, la posició de l’església i sobretot la música-, vaig decidir  transmetre aquesta perla cultural redescoberta, amb un toc personal i renovat. La recuperació i homenatge d’aquest patrimoni musical de l’Occitània medieval, és doncs el motiu que em va portar a adaptar i presentar les músiques de l’època”, destaca l’artista impulsora del projecte, Mon Roth.
La seva proposta és oferir també un espectacle original que homenatgi la cultura occitana d’aquells segles d’esplendor, embolcallada amb tocs musicalment inèdits.
Roth considera que això representa obrir dues portes. “La primera, que transportarà l’espectador a l’Edat Mitjana occitana amb un llenguatge actual; i la segona, que obra la porta de l’ànima de qui escolta, per transmetre i reviure sentiments i valors que, tot i formar part del nostre bagatge històric, són sempre presents en el cor de les persones: l’amor, el respecte i la fe”, afirma l’artista.