Temporada Alta, cada any té el llistó de qualitat més elevat i en conseqüència podem gaudir d'artistes que estan jugant en una altra lliga, musicalment parlant, i és que per aquesta temporada hem pogut gaudir de la brillant Dulce Pontes i la seva música tradicional d'arrels portugueses, tot i que se la coneix per fados, la seva música és més tradicional, amb
uns arranjaments tan espectaculars que et fan arribar als sentiments poètics
més profunds de cada u.
Una posada en escena impecable, on la il·luminació jugava amb delicadesa i una sensibilitat a l´altura de l'artista i un elenc de músics entre ells Amadeu Maglhaes, ànima vivent de la musica tradicional de Portugal, fou que un Auditori ens submergis en cada tema dins d'un món poètic imaginari.
Per acabar el concert (abans dels bisos) no podia fallar, La canço do mor, que ha donat pas als bisos i on la simpàtica artista ha fet posar dempeus tot l'Auditori per fer-la ballar i petar el concert com toca amb una artista com Dulce Pontes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada